Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932): De Núria a la Generalitat Republicana

El Procés Autonòmic: De la Generalitat Provisional a l'Estatut de Núria

Les negociacions amb el govern provisional de la República van aconseguir un govern autonòmic, que es va anomenar Generalitat de Catalunya. La seva tasca primordial va ser elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia que definís el marc institucional de l'autonomia catalana.

L'Estatut de Núria (1931)

Els membres de la comissió es van reunir al santuari de Núria i van redactar un projecte d'Estatut (1931). L'Estatut de Núria partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Els seus punts clau eren:

• Definia Catalunya com un "Estat autònom dins la República Espanyola".
• El català era la llengua oficial a Catalunya.
• Acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana.
• Estava clarament establertes les atribucions del poder de la República i de la Generalitat.

La Generalitat assumia competències exclusives en l'ensenyament, la cultura, la policia, etc.

L'Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932

El 18 d'agost del 1931, Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid. Fora de Catalunya, alguns sectors de la dreta es van alçar indignats contra el poble català perquè consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Amb aquest teló de fons, hi havia tres posicions principals:

1. Govern Central: Concedir a Catalunya una autonomia moderada.
2. Parlamentaris Catalans: Van fer un front comú per reclamar una autonomia àmplia.
3. Oposició de Dretes: Defensava una Espanya unitària.

Amb tot, el 9 de setembre del 1932 fou aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. (Es va aprovar ràpidament al setembre perquè a l'agost hi va haver un intent de cop d'estat contra la República, i volien guanyar-se el suport de Catalunya).

Diferències amb l'Estatut de Núria

El text definitiu presentava diferències significatives amb l'Estatut de Núria, encara que s'hi conservaven les institucions bàsiques, com el Parlament i el Consell de la Generalitat. Les principals diferències eren:

• Catalunya es constituïa com a regió autònoma dins l'Estat espanyol (no com a "Estat autònom").
• Tant el català com el castellà eren llengües oficials.
• Les competències de la Generalitat van ser retallades en relació amb les pretensions de l'Estatut de Núria, i la majoria van passar a ser compartides amb l'Estat central.
• Les atribucions més importants eren en ordre públic i administració de justícia.
• S'obtenien plenes competències respecte al dret civil català i al règim administratiu.
• Es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya, l'òrgan suprem d'apel·lació.

Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat s'haurien de resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals.

La Generalitat Republicana: Eleccions i Tasca de Govern (1932-1936)

L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional. Es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1932).

Resultats Electorals i Lideratge

Hi havia dues coalicions principals:

1. Esquerra Republicana: Defensava un model social republicà, progressista, laic i d'esquerra moderada. Es va proclamar vencedora indiscutible.
2. La Lliga: Constituïa un projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al laïcisme de les esquerres.

Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament, i Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat.

La Tasca del Govern de la Generalitat

Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca del govern de la Generalitat va ser força important en diversos camps d'actuació:

• Econòmic: Es van crear serveis d'estadística.
• Agricultura: Es va fomentar la creació de cooperatives i centres d'experimentació agrària, i es va investigar el problema dels pagesos arrendataris (rabassaires).
• Política Social: Mitjançant la Llei de Bases (1934) es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social. Es van dur a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals i l'assistència als malalts.
• Ensenyament: Es van fundar escoles i centres d'ensenyament secundari i professional. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres.
• Àmbit Cultural i Lingüístic: Es va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana.

També es va proposar una nova divisió territorial: 38 comarques (1936).