Els Essers Vius: Funcions Vitals, Cèl·lules i Teixits Vegetals

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

Els essers vius

Els essers vius són format per cèl·lules i són capaços de desenvolupar 3 funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

  • Nutrició: conjunt de processos pels quals els essers vius s'obtenen o intercanvien matèria i energia amb el medi ambient.
  • Relació: els essers vius són capaços de percebre canvis del medi ambient i reaccionar de forma adequada per sobreviure.
  • Reproducció: capacitat que tenen els essers vius d'originar descendents que desenvolupen mateixes característiques dels seus progenitors a través del temps.

Organització cel·lular

  • Unicel·lular: una única cèl·lula realitza totes les funcions vitals.
  • Colònies: agrupacions d'organismes unicel·lulars, cadascun dels quals ocupa totes les funcions vitals i és independent.
  • Pluricel·lulars: constituïts per moltes cèl·lules funcionals interconnectades i coordinades en una activitat conjunta.

Els organismes pluricel·lulars tenen diversos tipus de cèl·lules. Les cèl·lules del mateix tipus s'agrupen formant estructures complexes anomenades teixits; els teixits s'organitzen en òrgans i aquests en aparells i sistemes.

Característiques de la cèl·lula

  1. Tots els essers vius estan formats per cèl·lules.
  2. La cèl·lula és la unitat elemental dels essers vius, la qual realitza totes les funcions vitals.
  3. Totes les cèl·lules es formen a través de divisions de les cèl·lules que existien anteriorment.

Membrana: embolcall extern fi i elàstic.
Citoplasma: substància gelatinosa que omple la cèl·lula.
ADN o material genètic: substància que controla totes les activitats cel·lulars.

Tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes.

  • Procariotes: són com petits sacs amb ADN dins el citoplasma i uns orgànuls anomenats ribosomes.
  • Eucariotes: més grans, l'ADN està dins del nucli que presenta doble embolcall: membrana nuclear.

Nutrició

Nutrició: conjunt de processos pels quals els essers vius extreuen o intercanvien matèria i energia amb el medi que els envolta.

  • Autòtrofa: fabricació de nutrients a partir de substàncies inorgàniques.
  • Heteròtrofa: utilització de nutrients produïts per altres essers, com a fonts d'aliment, obtinguts d'altres organismes o de les seves restes.

Processos nutricionals

  1. Incorporació de nutrients o substàncies per fabricar-los.
  2. Intercanvi de gasos amb l'exterior.
  3. Utilització de les substàncies incorporades o fabricades.
  4. Transport de nutrients i substàncies de rebuig.
  5. Eliminació o excreció de les substàncies de rebuig producte de l'activitat de l'organisme.

Teixits vegetals

1. Teixits per adaptar-se al medi terrestre
2. Teixits per intercanviar substàncies
3. Teixits per realitzar la fotosíntesi
4. Teixits per transportar substàncies
5. Teixits per créixer

  • Teixits de sostenidor: proporcionen resistència i elasticitat a la planta. Són importants perquè la tija estigui alçada.
  • Teixits protectors: eviten perdre aigua que contenen l'interior. Epidermis a les plantes joves i escorça a les tiges velles.
  • Xilema: transporta saba bruta.
  • Floema: transporta saba elaborada.
  • Meristemes: les seves cèl·lules presenten una capacitat permanent de dividir-se.

Parts de la fulla

  • Làmina: és una superfície generalment àmplia i plana, amb formes variables, té anvers i revers.
  • Nervació: són vasos conductors pels quals circula la saba.