Els afusellaments del 3 de maig: Anàlisi i significat

Arte y Humanidades4,32 KB

Destaca l’expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, por, horror, resignació, heroisme; per contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures gairebé no humanes que representen màquines de matar. La geometria i les línies compositives venen marcades per dues grans diagonals que conflueixen en el fanal col·locat a terra: la de la muntanya i la de l’escamot d’afusellament, que proporciona profunditat a l’escena; la combinació de línies verticals –els condemnats-, horitzontals –fusells- i corbes –sabres, braços-, aporten moviment a l’escena, que sembla real. Quant als colors, són arbitraris i molt expressius, la gamma cromàtica és força reduïda, predominen els tons foscos –ocres, negre, gris- que contrasten amb el groc i el vermell; la taca vermella de la sang destaca dramàticament per expressar la violència de l’acció que es descriu, així com el blanc de la camisa, potenciat pel groc del pantaló del personatge central de l’escena. Pel que fa referència a la llum, l’obra es caracteritza per forts contrastos lumínics, Goya utilitza el tenebrisme per aconseguir un efecte dramàtic: sobre un fons fosc, el focus de llum únic –el fanal- il·lumina els personatges de la dreta mentre que els soldats francesos queden en penombra, dibuixant-se les seves ombres en el terra; la llum, doncs, separa simbòlicament les dues zones. També s’ha dit que la figura de l’home, centre de l’escena, amb els braços en creu es relaciona, iconogràficament, amb la crucifixió de Jesús (a les mans hi marcà els estigmes de la crucifixió), alhora que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l’Església, mentre que la llum és una metàfora de l’assistència divina a les víctimes, o, també s’ha afirmat, el símbol de la Il·lustració.

Funció i significat de l’obra

Funció: el quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, malgrat que l’encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la finalitat de “perpetuar amb els pinzells de Goya, les gestes o les escenes més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció espanyola contra el tirà d’Europa”, per tal de commemorar el 2 de maig de 1808; altres han indicat que el quadre havia de formar part d’un arc de triomf que s’havia d’aixecar en honor de Ferran VII a la tornada del seu exili a França. Significat o iconologia: aquest llenç és un crit contra la irracionalitat i l’atrocitat de la guerra. Goya, com a bon il·lustrat, denuncia en aquesta tela, la crueltat i la desraó de la guerra, en especial, la mort de civils innocents, que és un fet universal, vàlid per als homes de qualsevol país i època. Tot contrastant les passions humanes de les víctimes i l’eficàcia deshumanitzadora de l’escamot d’execució, que dispara. També, cal subratllar la conversió de la imatge heroica característica del Neoclassicisme (El jurament dels Horacis) en icona romàntica dels que lluiten per la llibertat, un homenatge, per tant, al poble que protagonitza aquesta lluita. No és la història dels guanyadors la que pinta l’artista, més aviat exalta els perdedors, els vençuts.

Antecedents i influències posteriors

Per a representar l’esperit de denúncia de la guerra i de l’invasor francès, Goya recull l’herència de la cruesa dels martiris de sants pròpia del Barroc (sobretot els pintors Ribalta i Ribera), fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII. Compositiva i temàticament el quadre influí sobre L’afusellament de Maximilià d’Eduard Manet i sobre La matança de Corea de Pablo Picasso, artista que també, d’altra banda, denuncià la brutalitat de la guerra en diverses obres de les quals la més coneguda és el Guernica.

Relacions amb obres similars de l’autor

D’entre la nombrosa obra de Goya destaquem El dos de maig de 1808 o La càrrega dels mamelucs (1814) i el famós retrat reial de La família de Carles IV (1801).

Descargar

PDF Word HTML