L'Epistemologia Platònica: Graus de Saber i Ascensió Dialèctica

La Teoria del Coneixement de Plató (Gnoseologia)

La teoria del coneixement platònica distingeix dues maneres de conèixer:

• La Doxa (Opinió): És el coneixement del món sensible, que es realitza per mitjà dels sentits. És imperfecte, incomplet, variable i no autèntic.
• L'Episteme (Ciència o Saber Veritable): És el coneixement del món intel·ligible, que s’assoleix amb la raó. És un coneixement d’Idees eternes i immutables.

Plató aborda la problemàtica gnoseològica (del coneixement) amb la pregunta clau: «Com podem conèixer les Idees si estem en el món sensible?». Per donar solució a aquest dilema, explica la Reminiscència o el Mite de la Caverna.

Graus de Coneixement: El Símil de la Línia

Plató divideix el coneixement en quatre graus, agrupats en dos mons:

Món Sensible (Doxa)

• Conjectura (Eikasia): Grau més baix. Es basa en les ombres, imatges o aparences de les coses. És un coneixement confús i poc fiable. Són imatges que poden resultar enganyoses o traïdores.
• Creença (Pistis): Coneixement de les coses materials i visibles del món sensible. Encara depèn dels sentits i, per tant, no és totalment fiable, ja que és canviant. Anem més enllà de les imatges i arribem a copsar els objectes.

Món Intel·ligible (Episteme)

• Pensament o Saber Discursiu (Dianoia): Raonament científic i matemàtic. Encara es fa servir com a suport el món sensible, però hi ha un ús fonamental de la raó. No tracta sobre objectes sensibles, sinó sobre ens immaterials i inalterables.
• Intel·ligència (Noesi): Grau més alt. Permet conèixer les Idees, especialment la Idea de Bé, que és la font de tota veritat i coneixement.

L'Ascensió Dialèctica

L'ascensió dialèctica és el procés mitjançant el qual s’assoleix el saber veritable. El primer coneixement que percep qualsevol persona és el que li arriba pels sentits, el qual no és veritable. Aquest procés es realitza a partir d’Idees i, a través d’Idees, s’arriba a Idees superiors.

Aquest camí es representa a través del Mite de la Caverna (on el presoner es lleva les cadenes i comença el difícil camí fins a la superfície, passant pels quatre graus de coneixement).

La Reminiscència (Anàmnesi)

En aquesta teoria es veu la influència dels pitagòrics amb la introducció del concepte d’ànima. L’ésser humà està dividit en el cos terrenal i l’ànima, la qual és pura, eterna i equivalent a les característiques de les Idees.

Quan naixem, l’ànima es reencarna en el cos, però de cop perd la memòria de les Idees. Per tant, hem d’anar recordant tot allò que l’ànima ja havia après al Món de les Idees. Això s’anomena Reminiscència.

Aprendre no és més que recordar el que ja sabíem. L’ascensió dialèctica és possible gràcies a aquesta capacitat de l'ànima.