El Coneixement: Racionalisme, Empirisme i Graus de Certesa

Què és el Coneixement? Definició i Adquisició

El coneixement és l’aprehensió d’un objecte per part d’un subjecte, que pot ser una persona o un animal. Per conèixer cal:

• Aprendre, observar i investigar.
• Captar, entendre i comprendre.

Aquest coneixement pot arribar-nos a través dels sentits o de la raó. Per exemple, memoritzar una explicació fa que sigui fàcil oblidar-la, mentre que explicar-la amb exemples i ensenyar-la a altres persones fa que el coneixement sigui més profund i estable.

El Racionalisme: La Raó com a Font de Veritat

El racionalisme defensa que la raó és la font principal del coneixement i que només la raó ens condueix a veritats segures, universals i necessàries, com les matemàtiques. Els racionalistes desconfien dels sentits perquè poden enganyar-nos i creuen en l'existència d’idees innates amb les quals naixem. El seu mètode és el deductiu.

René Descartes: El Dubte Metòdic

Descartes és el pare del racionalisme modern. La seva famosa frase és: “Penso, per tant existeixo”. Defensava el dubte metòdic, que consisteix a dubtar de tot allò que no sigui absolutament segur. Distingeix dues substàncies: la res cogitans (pensament o ànima) i la res extensa (cos o matèria). Considera que Déu garanteix la veritat i l’ordre del món.

Baruch Spinoza: Monisme i Déu o Natura

Spinoza defensa el monisme, segons el qual tot el que existeix és una única substància que ell identifica amb Déu o la Natura. Tot forma part d’aquesta mateixa realitat i el coneixement veritable consisteix a comprendre aquesta unitat.

Gottfried Leibniz: La Teoria de les Mònades

Leibniz proposa la teoria de les mònades, petites substàncies espirituals que formen l’univers. Cada mònada reflecteix el món des del seu punt de vista i Déu és la mònada suprema que coordina totes les altres. Creu que el coneixement és innat i que en la ment hi ha “germs” de coneixement que es desenvolupen.

L'Empirisme: L'Experiència com a Origen del Saber

L’empirisme sosté que l’experiència és l’única font del coneixement. Tot prové dels sentits i de l’observació. Rebutja les idees innates i defensa que la ment en néixer és una tabula rasa (una pissarra en blanc). El mètode propi de l’empirisme és l’inductiu.

John Locke: Experiència Sensible i Reflexiva

John Locke, pare de l’empirisme modern, afirma que tot coneixement prové de l’experiència, que pot ser:

• Sensible (mitjançant els sentits).
• Reflexiva (quan la ment reflexiona sobre les pròpies experiències).

George Berkeley: Ser és Ser Percebut

George Berkeley sosté que ser és ser percebut. Per a ell, només existeixen les percepcions i els esperits que perceben. Déu és qui garanteix que les percepcions tinguin continuïtat i ordre.

David Hume: Impressions, Idees i Crítica Radical

David Hume és el més radical. Distingeix entre impressions, que són experiències directes, i idees, que són records d’aquestes impressions. Afirma que no podem conèixer causes ni substàncies, ja que només percebem qualitats separades i la nostra ment les uneix per costum. Critica la idea de jo, ànima o Déu com a realitats demostrables.

La Relació Subjecte-Objecte: Realisme

Realisme Ingenu: Les Coses Són Tal com es Perceben

El realisme ingenu apareix quan encara no s’ha reflexionat sobre el coneixement. No distingeix entre subjecte i objecte i considera que les coses són exactament tal com les percebem. Pensa que qualitats com el color o l’olor són propietats objectives de les coses i no depenen del subjecte. Assumeix que el món és tal com se’ns presenta.

Realisme Crític: Qualitats Primàries i Secundàries

El realisme crític reflexiona sobre la relació entre el subjecte i la realitat. Admet que no percebem les coses tal com són en si mateixes, sinó a través dels sentits i processos mentals. Les qualitats sensibles (secundàries) depenen del subjecte i no tenen valor objectiu. Tot i això, afirma que hi ha una realitat externa independent, però el coneixement que en tenim està condicionat per la nostra experiència. Només qualitats primàries com la forma, la grandària o el moviment poden considerar-se objectives.

Graus de Certesa del Coneixement

Opinió

És el grau més baix. És una afirmació sense justificació ni objectiva ni subjectiva, i per tant no es pot considerar coneixement segur.

Creença

És un grau superior, perquè el subjecte sí que té una justificació personal. Tanmateix, no hi ha proves objectives que la confirmin. Les creences poden ser molt fortes, però mentre no siguin demostrables no arriben al nivell de saber.

Saber

És el grau més alt. Implica que el subjecte creu en allò que afirma i, a més, ho pot justificar amb proves objectives. És el coneixement que busca la ciència i la filosofia.

Actituds Filosòfiques davant la Possibilitat del Saber

Dogmatisme: Coneixement Absolut i Universal

El dogmatisme afirma que el coneixement segur és possible i que la raó humana pot accedir a veritats universals i absolutes. El seu problema és que sovint no explica com podem estar segurs que un coneixement és veritable.

Escepticisme: Dubte i Límits del Coneixement

L’escepticisme neix com a reacció al dogmatisme i posa en dubte la possibilitat d’un coneixement completament segur. L’escepticisme radical diu que no podem conèixer res amb certesa. L’escepticisme moderat accepta coneixements probables. Ha estat important perquè ha obligat a justificar millor els límits del coneixement.

Criticisme (Kant): Coneixement Objectiu i Limitat

El criticisme, representat per Kant, busca un punt intermedi. Afirma que el coneixement és possible, però dins de límits. El coneixement sorgeix de la combinació entre les dades sensibles i les estructures mentals del subjecte. Només podem conèixer allò que podem experimentar i organitzar racionalment. El coneixement és objectiu, però limitat.

Teories sobre la Naturalesa de la Veritat

Subjectivisme i Relativisme

• El subjectivisme sosté que la veritat depèn del subjecte. Allò que és veritat per a una persona no ho és necessàriament per a una altra, perquè tots interpretem el món de manera diferent. Això pot conduir a un relativisme excessiu.
• El relativisme afirma que la veritat depèn del context cultural, social, històric o lingüístic. El que és veritable en una cultura pot ser fals en una altra. No se centra en l’individu, sinó en el col·lectiu.

Pragmatisme: La Veritat com a Utilitat i Eficàcia

El pragmatisme, present en autors com William James i John Dewey, diu que una idea és veritable si és útil, funciona i dona bons resultats en la pràctica. No busca veritats absolutes, sinó eficàcia en la realitat.

Criteris per Determinar la Veritat

1. Criteri d’evidència: Una idea és veritable si es presenta de manera clara i indubtable a la raó. Exemple: “Penso, per tant existeixo”.
2. Criteri de coherència: Valora la veritat segons si una afirmació encaixa lògicament dins d’un sistema sense contradiccions. És molt utilitzat en matemàtiques i lògica.
3. Criteri de correspondència: Una afirmació és veritable si coincideix amb els fets de la realitat. Si afirmo que plou i realment plou, l’afirmació és veritable.
4. Criteri pragmàtic: Considera veritable allò que és útil i dona resultats positius.
5. Criteri de consens: Una idea és veritable si és acceptada per una comunitat racional, com passa amb les teories científiques verificades.

Resum dels Graus de Coneixement amb Exemples

Opinió

És una afirmació sense justificació ni proves. No és fiable.

Exemples:

• “Crec que aquest examen serà fàcil” (sense cap motiu real).
• “A mi em sembla que plourà” (sense comprovar el temps).
• “Aquest llibre és avorrit” (pura apreciació personal).
• “Els gats són millors que els gossos” (gust personal).

Creença

Té justificació subjectiva (la persona ho creu de debò), però no té proves objectives. No es pot demostrar.

Exemples:

• “Existeix vida després de la mort.”
• “La meva sort canvia si porto aquest amulet.”
• “Aquesta persona és de fiar perquè ho noto.”

Saber

Té justificació objectiva i proves verificables. Es pot demostrar.

Exemples:

• “L’aigua bull a 100 °C a nivell del mar.”
• “La Terra gira al voltant del Sol.”
• “Aquest examen és demà, perquè surt al calendari oficial.”