Enginyeria Romana: Aqüeductes i Vies de Comunicació
El proveïment d'aigua i les vies de comunicació
Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de magnífiques obres públiques, com ara aqüeductes, ponts i carreteres.
El proveïment d'aigua
Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats. S'ocuparen de l'emmagatzematge i la distribució d'aquesta aigua i construïren un sistema de clavegueram. L'aigua era un bé importantíssim i molt necessari.
Per solucionar els problemes d'abastament, els romans solien construir les ciutats a prop dels rius. També construïren:
- Pous: per prendre les aigües subterrànies.
- Cisternes: per recollir l'aigua de la pluja.
Quan una ciutat no tenia prou recursos aqüífers a prop, calia anar a buscar l'aigua lluny. En aquest aspecte, els romans van aportar una gran innovació: els aqüeductes, que conduïen l'aigua des de les fonts on aquesta brollava fins a les ciutats.
L'aqüeducte arribava a una torre d'aigua (castellum aquae), situada a la part alta de la ciutat, i des d'allà es distribuïa mitjançant tres canonades:
- Fonts públiques.
- Termes públiques.
- Cases privades.
La via i la seva construcció
La construcció de les vies estava reservada a l'exèrcit, que coneixia detalladament el terreny. Per fer les vies, seguien la tècnica següent:
- Traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que recobrien amb dues fileres de pedres per delimitar l'amplada.
- Excavaven un canal més profund que recobrien amb:
- Statumen: pedres de mida mitjana sense lligam.
- Rudus: sorra o grava barrejada amb morter.
- Nucleus: pedres esmicolades i premsades.
A les principals vies també podem trobar unes columnes de pedra en forma cilíndrica d'un o dos metres d'alçada anomenades mil·laris (milliarium), que es col·locaven cada mil passos i indicaven la distància recorreguda.