Enginyeria Romana: Aqüeductes i Vies de Comunicació

Latín2,13 KB

El proveïment d'aigua i les vies de comunicació

Els romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció de magnífiques obres públiques, com ara aqüeductes, ponts i carreteres.

El proveïment d'aigua

Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats. S'ocuparen de l'emmagatzematge i la distribució d'aquesta aigua i construïren un sistema de clavegueram. L'aigua era un bé importantíssim i molt necessari.

Per solucionar els problemes d'abastament, els romans solien construir les ciutats a prop dels rius. També construïren:

  • Pous: per prendre les aigües subterrànies.
  • Cisternes: per recollir l'aigua de la pluja.

Quan una ciutat no tenia prou recursos aqüífers a prop, calia anar a buscar l'aigua lluny. En aquest aspecte, els romans van aportar una gran innovació: els aqüeductes, que conduïen l'aigua des de les fonts on aquesta brollava fins a les ciutats.

L'aqüeducte arribava a una torre d'aigua (castellum aquae), situada a la part alta de la ciutat, i des d'allà es distribuïa mitjançant tres canonades:

  1. Fonts públiques.
  2. Termes públiques.
  3. Cases privades.

La via i la seva construcció

La construcció de les vies estava reservada a l'exèrcit, que coneixia detalladament el terreny. Per fer les vies, seguien la tècnica següent:

  • Traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que recobrien amb dues fileres de pedres per delimitar l'amplada.
  • Excavaven un canal més profund que recobrien amb:
    • Statumen: pedres de mida mitjana sense lligam.
    • Rudus: sorra o grava barrejada amb morter.
    • Nucleus: pedres esmicolades i premsades.

A les principals vies també podem trobar unes columnes de pedra en forma cilíndrica d'un o dos metres d'alçada anomenades mil·laris (milliarium), que es col·locaven cada mil passos i indicaven la distància recorreguda.

Descargar

PDF Word HTML