Empirisme de Hume: Tabula Rasa, Coneixement i Idees

L'empirisme de David Hume sosté que no tenim idees innates; la ment neix com una "tabula rasa". L'experiència és l'única via per al coneixement, i els sentits són la font de la veritat. Totes les ciències estan intrínsecament lligades a la naturalesa humana, tal com explica Hume en el seu Tractat sobre la naturalesa humana. Considera que per comprendre la naturalesa humana hem d'aplicar el mètode de la inducció. La ciència s'estudia mitjançant el mètode experimental, especialment en l'estudi de l'ésser humà. Es parteix de les dades empíriques obtingudes de l'observació de la conducta humana.

Hume distingeix dos aspectes en la naturalesa humana:

1. L'home com a ésser d'acció i vida pràctica: S'ha d'estudiar la conducta humana (filosofia pràctica, moral).
2. L'home com a ésser racional: S'ha d'estudiar l'enteniment humà (filosofia teòrica).

En resum, Hume pretén estudiar la conducta humana i determinar l'abast de l'enteniment, descobrint els principis que regulen el nostre coneixement.

Origen de les Idees

Partim d'un empirisme radical que no accepta cap coneixement més enllà dels sentits. Per a Hume, l'única font del coneixement és l'experiència. A partir del concepte d'idea de Locke, Hume estableix una divisió per conèixer la nostra capacitat de coneixement:

• Hume nega l'existència de les idees innates.
• Anomena percepcions als continguts de la ment. Els sentits capten la realitat i l'envien al cervell.

Distinció entre Impressions i Idees

• Impressions: Són el contacte directe dels sentits amb els objectes que coneixem. Es presenten amb màxima força i violència (sensacions, passions, emocions).
• Idees: Són el record que té la nostra ment de les impressions rebudes. Formen part del coneixement i la raó del nostre passat.

Diferències clau:

• Intensitat: Les idees són molt més dèbils que les impressions.
• Temporalitat: Les impressions pertanyen al present, mentre que les idees es refereixen al passat.

Les impressions semblen ser el reflex de les idees. Les percepcions presenten un doble caràcter i apareixen simultàniament com a impressions i idees. Per això, es distingeix entre dues divisions de percepcions:

• Simples: Són percepcions, impressions o idees que no permeten separació ni distinció.
• Complexes: Es poden distingir en parts (per exemple, el color, el gust i l'olor d'una poma són qualitats que es poden distingir individualment).

Tot i que les idees complexes sovint no tenen una còpia exacta de les impressions corresponents, podem formar idees d'objectes que mai hem experimentat directament. Per exemple, puc imaginar-me Jerusalem, encara que mai l'hagi vista. Això implica tenir una idea que no està directament reflectida en una percepció sensorial prèvia, però no puc formar una idea exacta que representi perfectament Jerusalem sense cap limitació.