La crítica de Hume al principi de causalitat i la inducció

Relacions d'idees i qüestions de fet

Hume anomena relacions d'idees a aquelles que són analítiques, a priori i necessàries. Per contraposició, existeixen les qüestions de fet. Cada vegada que pensem en alguna cosa, establim relacions d'idees —per tant, frases analítiques, a priori o necessàries— o bé relacions entre qüestions de fet.

La problemàtica de les qüestions de fet

Quan relacionem qüestions de fet aplicables al present, no hi ha problema, ja que per a Hume una idea és correcta si sabem d'on la percebem. Hume es qüestiona per què hi ha qüestions de fet que són a posteriori (confirmades per l'experiència) i no necessàries. Si aquestes confirmacions fossin negatives, no ho podríem saber fins demà, ja que encara som al present.

Tanmateix, no hem d'esperar a demà per saber que el sol sortirà; en determinades proposicions que s'haurien de confirmar per l'experiència, nosaltres ja ho sabem. Tot allò que fins avui ha estat causa de qualsevol efecte, en el futur seguirà sent causa del mateix efecte. Aquesta és la base de la crítica al principi de causalitat: sempre que ocorre «A», ocorrerà «B», o el que ha succeït una vegada en unes determinades circumstàncies tornarà a succeir si es tornen a donar les mateixes circumstàncies.

Els quatre elements del principi de causalitat

El principi de causalitat es basa en quatre fets:

• Contigüitat: en el temps i l'espai entre la causa i l'efecte.
• Prioritat: en el temps, la causa és anterior a l'efecte.
• Conjunció constant: entre causa i efecte; es té la impressió que passa sempre.
• Connexió necessària: entre causa i efecte.

D'aquestes tres primeres en tenim impressió, però la connexió necessària és la que ens fa apreciar el que realment està passant. Per a Hume, el principi de causalitat no es pot emetre com una idea, sinó que seria una idea ambigua i fosca, perquè no podem dir de quina impressió prové.

El principi d'uniformitat de la naturalesa i el mètode inductiu

El principi d'uniformitat de la naturalesa (la idea que la natura ha estat sempre igual) no es pot demostrar. Tot es redueix al costum: estem acostumats a veure diferents situacions i això ens genera la creença en el principi de causalitat, sense tenir una impressió real de connexió necessària.

Les ciències experimentals es basen en el mètode inductiu, que consisteix a arribar a lleis científiques a partir d'un nombre de casos particulars. Una vegada observats diferents casos, podem arribar a una llei; això és el salt inductiu. Tanmateix, els casos comprovats no són tots els casos possibles, i per tant, la inducció no és una certesa absoluta.