El Mosaic del Sacrifici d'Ifigènia a Empúries: descripció i context

Descobriment i cronologia

Aquest mosaic, que representa el Sacrifici d'Ifigènia, va ser trobat a la ciutat romana d'Emporiae (Empúries, l'Alt Empordà) a mitjans del segle XIX, l'any 1848. Es creu que la seva cronologia se situa entre els segles II i I aC. El mosaic, descobert en una ciutat emergent en el comerç de la Mediterrània, indica la importància econòmica de la ciutat i dels recursos dels seus habitants. Els mosaics, situats en els pavimentum de les vil·les romanes luxoses més importants, eren una de les mostres de luxe i de bon gust de la societat romana. Tot i que el Sacrifici d'Ifigènia es troba actualment al Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona, a Empúries encara s'hi poden veure mosaics a la ubicació originària.

Estil i tècnica

Pertany a l'estil romà imperial. Malgrat que la culminació de la tècnica del mosaic es va assolir durant el període de l'art bizantí, a Catalunya s'han localitzat diversos mosaics, entre els quals destaca el Sacrifici d'Ifigènia com a exemple de mosaic romà trobat a Catalunya.

Aquest mosaic està fet amb la tècnica de l'opus vermiculatum per imitar les pinzellades més fines d'alguna pintura famosa. Consisteix a construir l'escena representada amb tessel·les, és a dir, amb fragments petits i regulars (1 mm de costat) de pedra, pasta vítria o ceràmica tallats en forma de dau. Aquest procés era força laboriós: primer, s'havia de fer un esbós a mida real del mosaic i, posteriorment, s'havien d'incrustar les tessel·les damunt una capa de guix, de calç o de morter que els feia de suport.

Característiques del mosaic

Del Sacrifici d'Ifigènia cal destacar-ne:

• És un mosaic emblema, un treball delicadíssim encastat al centre d'un altre mosaic més rudimentari, que formava part del paviment d'una domus romana. Els mosaics d'aquesta mena tenien una funció estètica semblant a la de les nostres catifes.
• El contingut d'aquest mosaic està inspirat en una pintura, actualment desapareguda, de Timantes, un famós pintor grec del segle V aC.
• És d'autor anònim. Aquests tipus de mosaics no eren elaborats en els tallers locals sinó que eren importats de tallers amb una gran tradició, com els d'Antioquia o bé d'Atenes. Per facilitar-ne el transport calia que les seves mides fossin reduïdes.
• Manca de profunditat i poca transició tonal amb canvis bruscos de colors.
• La llum es distribueix uniformement per tot l'espai perquè no s'ha establert un focus de llum únic.
• Mesura 0,55 x 0,60 m.

Temàtica i interpretació

La temàtica és d'inspiració clarament grega, cosa gens estranya si es té en compte que els romans mostraren sempre una gran predilecció per les fonts hel·lèniques. El mosaic il·lustra el passatge de la guerra de Troia en què Agamèmnon sacrifica la seva pròpia filla a canvi que els déus facin bufar el vent i els vaixells puguin partir.

De tota manera, la història que recull és de l'autor grec Eurípides. Segons el relat mitològic, Agamèmnon immolava la seva filla en sacrifici; en canvi, a la tragèdia d'Eurípides, Ifigènia és substituïda en el darrer moment per un cérvol en una concessió de la deessa Àrtemis.

La llegenda narra que els vaixells que transportaven les tropes gregues capitanejades per Agamèmnon (rei de Micenes) cap a Troia es van trobar, en el moment de salpar, que s'aixecava un fort vent del nord que no els deixava sortir de port. Agamèmnon consultà l'endeví Calcant i aquest li revelà que a la darrera cacera, els grecs havien mort una de les cérvoles sagrades d'Àrtemis, la deessa de la caça; aquesta, enfurismada, era la responsable que la flota estigués paralitzada. Per aplacar la seva ira, el rei havia de sacrificar allò que més estimava, la seva filla Ifigènia. Agamèmnon, obsessionat per partir, va accedir a fer el sacrifici i féu anar la noia a Micenes amb l'engany que es casaria amb Aquil·les, l'heroi grec. Així que hi va arribar, la portà a l'altar de la deessa i es disposà a immolar-la. Aquest és el moment que recull el mosaic on es representa el dolor del rei davant la presència dels caps més destacats de l'exèrcit grec, entre els quals figuren Ulisses (rei d'Ítaca) i Menelau (rei d'Esparta).

Descripció de l'obra

En primer terme, al centre inferior de la composició, s'hi localitza un altar, envoltat d'armes, on es recolza una torxa, un crani de bou i un quadret d'un sexe en erecció. A la seva dreta, un criat porta amb la mà dreta un vas sagrat d'or, i amb la mà esquerra, una safata. A l'esquerra de l'altar i posant-se la mà al rostre en un gest de dolor, s'hi localitza Agamèmnon, rei de Micenes. Al seu costat, la seva filla, Ifigènia, amb el cap cobert i un vestit de color blanc.

Al bell mig de la composició hi ha Ulisses, rei d'Ítaca, que sosté una llança. Més a la dreta, l'endeví Calcant es reconeix perquè vesteix una toga blanca i porta una cinta al cap i un punyal en mà. Al costat de Calcant i davant, possiblement d'un plataner, trobem a Menelau, rei d'Esparta i portador d'un ceptre.

En segon terme, i davant d'una tenda de campanya, quatre rostres joves, possiblement femenins, observen l'escena.

A l'extrem esquerre, i tancant la composició, hi ha una columna amb dues escultures al damunt. La primera representa Apol·lo i exhibeix la lira, l'altra és Àrtemis i es reconeix perquè duu l'arc.

Darrere de tot, s'hi observa la deessa Àrtemis amb un cérvol.

Funció

L'obra, situada en una de les cambres principals de la domus, té una funció estètica semblant a la de les nostres catifes i mostra, així, la riquesa del seu propietari. També té una funció il·lustrativa, perquè recorda als observadors un passatge mitològic en què s'exalça el sentiment tràgic de la vida i les recompenses dels déus perquè els homes estan disposats a fer grans sacrificis.