Vies romanes a Catalunya: Via Augusta, vil·les i arquitectura pública

Les Vies Romanes i la Via Augusta

La construcció de les rutes romanes es basava en tres criteris: durabilitat, utilitat i accessibilitat. La funció principal d'una via era garantir la comunicació i la resistència. Les vies avançaven en línia recta i estaven mesurades per fites, anomenades milliarium, disposades cada milla romana (1.481,5 metres). Aquestes fites, amb forma de columna cilíndrica, podien arribar a tenir tres metres d'alçada. En els mil·liaris s'hi gravava el nom de l'emperador i la distància entre ciutats. Cada 10 milles hi havia mutationes per al bestiar i cada 30 milles, mansios, àrees de servei més àmplies.

La Via Augusta

L'emperador August va donar nom a la Via Augusta, construïda amb finalitats militars. El comerç va ser el principal motor per garantir la circulació entre províncies i ports del Mediterrani. La producció de vi, oli i cereals va ser clau en l'economia. A través d'aquesta via van arribar marbres, calcàries i granits, especialment d'Itàlia. Les pedreres romanes a Catalunya es concentren a l'àrea de Tarragona, destacant la del Mèdol.

Les Vil·les Romanes

Les vil·les romanes eren explotacions agràries que, en alguns casos, van esdevenir residències secundàries. Algunes van ser residències senyorials amb jardins, llacs i pòrtics. Les vil·les de luxe, com la dels Munts (Altafulla) o la de Pineda (Vila-Seca), es relacionen amb els alts funcionaris de Tarraco.

L'Arquitectura Pública

La fundació d'una ciutat romana comportava la construcció d'edificis públics com muralles, fòrums, termes, aqüeductes i circs. També hi havia monuments honorífics i funeraris al costat de la Via Augusta, com l'arc de Barà, l'arc del Pont de Martorell i la Torre dels Escipions.

La Batalla d'Ilerda

Lleida, la ciutat dels dos turons, té la Seu Vella al turó més alt i el turó de Gardeny. El 49 aC, al turó de Gardeny, va tenir lloc la batalla d'Ilerda entre les tropes de Juli Cèsar i les de Pompeu. Al turó de la Seu s'han trobat restes de la muralla romana. La ciutat, situada en un encreuament de camins i amb el riu Segre com a via de comunicació, va ser habitada pels ilergets. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium.

Els Ilergets i la Segona Guerra Púnica

Els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni van ser aliats d'Aníbal durant la Segona Guerra Púnica. Després van pactar amb Publi Corneli Escipió, però van encapçalar una revolta contra els romans. La revolta va ser esclafada i Indíbil va morir en combat, mentre que Mandoni va ser executat.

L'Arquitectura Religiosa Romana

L'arquitectura religiosa romana va ser uniforme a tot l'imperi, amb temples similars. Als temples només hi podien entrar els sacerdots. Un exemple és el temple de Caldes de Malavella, del segle II, amb un pòrtic de sis columnes corínties i un podium.

Les Termes Romanes de Caldes de Malavella

Caldes de Malavella, situada al pas de la Via Augusta, té unes termes romanes d'interès nacional. Aprofitant les aigües termals a 60ºC, els romans van construir un edifici amb piscina central i cambres per a tractaments. La població, anomenada Aquis Voconis, va ser una estació termal. Amb la caiguda de l'imperi romà, la població es va traslladar a les muntanyes i els banys es van utilitzar com a hospital a l'època medieval.