Elements i Notificació dels Actes Administratius

Elements dels actes administratius

Els elements dels actes administratius són uns límits que ha de respectar sempre l’Administració per actuar. Són barreres infranquejables.

Element subjectiu

Són una sèrie de condicions que han de respectar els subjectes que actuen, els funcionaris, d’acord amb la Llei 30/92. Són dues condicions:

• Competència: La persona que actua ha de tenir-la atribuïda per raó de la matèria, del territori i de la jerarquia. Si no es té la competència, la seva actuació serà nul·la de ple dret (art. 62.1 de la Llei 30/92). Per exemple: un policia local que deté en un terme municipal diferent o una alcaldessa que denega un permís de residència a un estranger.
• Abstenció i recusació: La persona que actua, personal de l’Administració, no pot incórrer en els motius d’abstenció previstos a l’art. 28 de la Llei 30/92. Quan es té un interès personal en els assumptes, cal abstenir-se, ja que l'actuació està "contaminada". Aquest article estableix unes causes d’abstenció (cal consultar l'article i transcriure’l). Si el funcionari no s’absté voluntàriament, el ciutadà pot recusar-lo (art. 29 de la Llei 30/92).

Element objectiu

Són els requisits que ha de respectar l’Administració per raó de l’objecte o de la matèria sobre la qual recau la seva actuació. Ha de respectar dos límits:

• Licitud: Que sigui lícit, per tant, que no sigui contrari a l’ordenament jurídic.
• Possibilitat: Que sigui possible, és a dir, que les conseqüències que es deriven de l’acte administratiu es puguin complir. Per exemple, és un acte de contingut impossible aquell que ordena o notifica a un particular que l’Administració li expropia els béns presents i futurs. Sempre s’ha de concretar. Un altre exemple és la concessió d’aigua d’un riu que permet la utilització d’un cabal d’aigua superior al que té el riu (art. 62.1.c de la Llei 30/92).

Element teleològic o finalista

Tota actuació administrativa ha de perseguir una finalitat d’interès públic. Si l’acte administratiu persegueix finalitats diferents a l’interès públic (particulars o partidistes), aquell acte incorrerà en la figura de desviació de poder (art. 106.2 CE, 103 CE i 63 de la Llei 30/92).

Element formal de l’acte administratiu

És la forma que ha de respectar l’Administració en la seva actuació. Les formes són fonamentals en l’actuació administrativa, ja que són una garantia de llibertat dels ciutadans. No importa tant el que es fa, sinó com es fa. Ha de respectar tres formalitats:

1. La notificació dels actes administratius.
2. La motivació dels actes administratius.
3. El procediment administratiu.

La notificació: requisits i contingut

Segons la regulació legal (art. 58 i 59 de la Llei 30/92), per tal que l’acte administratiu tingui efecte, ha de ser notificat fefaentment. La càrrega de la notificació correcta és sempre de l’Administració que notifica. Cal considerar com a punts importants:

• El contingut de la notificació.
• Els mitjans de notificació.

El Tribunal Suprem afirma que una notificació incorrecta no produeix efectes i no pot perjudicar mai els seus destinataris. El contingut de les notificacions ha de ser, com a mínim:

• El text íntegre de l’acte administratiu.
• Recursos que es poden interposar contra aquest.
• Òrgan davant el qual s’ha de presentar.
• Terminis de presentació i desestimació.
• Indicació de si l’acte és o no definitiu en via administrativa.

Si falta algun d’aquests requisits, l’acte no produeix efectes. La jurisprudència també indica que, si l’Administració s’equivoca en els terminis, aquesta circumstància no pot perjudicar mai el destinatari.

Mitjans de notificació

La regla general diu que l’Administració ha de provar que la notificació ha arribat al seu destinatari:

• Carta certificada amb avís de recepció.
• L’Administració ha d’intentar notificar dos cops; si no es pot, es fa constar i es realitza la notificació mitjançant el BOP, DOGC o BOE.
• Si es fa per correu electrònic (art. 59.3 de la Llei 30/92), cal que:
  • L'interessat hagi escollit l'e-mail com a via de notificació.
  • L’Administració tingui constància que l’e-mail ha estat rebut pel destinatari.
• El fax no és gaire utilitzat i la jurisprudència ha declarat que no és un sistema segur.
• El burofax és més car, però té plena validesa.
• El telègraf.

Actes que esgoten la via administrativa

Els actes que esgoten la via administrativa (o causen estat) són els que emanen dels òrgans suprems de les diferents administracions, és a dir, que no tenen superior jeràrquic. Contra aquests actes hi cap el recurs de reposició. Els òrgans que no tenen superior jeràrquic són:

• Administració General de l’Estat: Actes provinents del Consell de Ministres, Comissions Delegades del Govern, Ministres i Secretaris d’Estat en matèria de Funció Pública (art. 109 de la Llei 30/92).
• Administració de la Generalitat: Actes del Consell Executiu, Consellers o Secretaris Generals.
• Administració Local: No hi ha jerarquia entre òrgans; els actes que venen de l’alcalde, comissions de govern o plens esgoten la via administrativa o governativa (art. 85 LBRL). Contra aquests actes hi cap recurs de reposició (1 mes des de la recepció de l’acte, art. 14 de la Llei 30/92). La desestimació d’aquest recurs per silenci administratiu és també d’un mes.

Actes que no esgoten la via administrativa

Són els actes o decisions que provenen d’òrgans que tenen un superior jeràrquic (la resta dels no citats anteriorment). Contra aquests actes hi cap el recurs d’alçada. El termini per a la interposició del recurs és d’un mes i el de desestimació per silenci és de tres mesos.