Eines dels artesans medievals

2.1 L´aparició del burgs:

L´expansió Agrícola iniciada en el Segle XI va generar prosperitat económica i va afovorir Els intercambis comercials, que es realitzaven en nuclis urbans ja existents, Encaraa que despoblats des de la fi de l´Imperi ROMà. Aquests intercambis també S´afectuaven als castells i monestirs del feu, especialmente si estaven en alguna Ruta comercial transitada o tenien port. Hi acudien els camperols a vendre els Seus excdedents, alhora que compraven articles elaborats pels artesans. Els Artesans i mercaders s´hi van establir i crearen nous barris que van ser L´origen de les noves ciutats o burgs, i per aixó els seus habitants van ser Anomenats burgesos.

3.2 Artesans i gremis:

Els Artesans treballaven a la vista de la gent al seu taller, que era també botiga I habitatge. En cada ciutat, els artesans d´un mateix ofici o d´ofocis relacionats Ságrupaven en un mateix carrer i estaven obligats a associarse en gremis. Van Sorgir amb l´objectiu de controlar la qualitat dels productes i els mètodes de Treball, aixi com d´ajudar els artesans associats i protegir els seus Interessos per tal d´evitar la competencia.

Els Gremis establien algunes normes o estatus per a regular l´ofici :

-L´establiment Dels sous, les normes de treball, els diez festius, les tècniques de fabricació Del producte…varia segons l´ofici.

-La Fixació dels preus de venda i la limitació del nombre de Mestres que podien Exercir la professió.

Cada gremi s´encomonava a un sant que es convertia en el seu patró. Encara conserven La festivitat del sue patró. Els gremis també s´establien diverses categories D´artesans:

-L´aprenent: Començava de menut a aprendre l´ofici en un taller. El mestre se´n feia càrrec, L´allotjava a sa casa, l´alimentava i el formava, però no li pagava cap sou.

-L´ofial: Quan ja es dominava l´ofici, es cobrava un sou.

-El Mestre Artésà: era l´únic que podía tindre un taller propi. Havia de superar un Examen i realizar una obra mestra. Els Mestres controlaven els gremis i es van Convertir en persones molt influents i poderoses.

4.1 La Consolidació del poder del rei:

El Segle XIII els pactes feudals van anar desapareixent a poc apoc, i el rei va Ampliar el seu control sobre les persones i el territorio per a formar un Regne.La monarquia va incrementar el seu poder per diversos raons:

-L´augment dels seus dominis gracies a les aliances Matrimonials, a la incorporació dels bens de vassalls sense hereus, a les Guerres de conquista i a les compres de terra.

-El suport de la burgesia a canvi de les cartes de Privilegis que el rei els escondia, els burgesos li pagaven impostos i en Finançaven l´exèrcit, que el monarca utiltzava per a imposar-se a la noblesa.

-La recuperació i impostos del dret ROMà, aquest dret, el Rei tania el màxim poder per a governar sobre tots els habitants del regne, que Eren els seus súbdits.

5.2 Crisi social:

*Les revoltes camperols:

Les conseqüències de la pesta negra al camp van ser Devastadores:

-En despoblar-se moltes regions, es van abandonar els Cultius i va decréixer la producció d´alimnts.

-Les rendes dels senyors feudals es van reduir, per aixòvan Augmentar els impostos als camperols i els van obligar aromandre en les terres.

La falta de mejar i la recrudescènia de les càrregues Senyorials va provocar el descontentament dels camperols, que van protagonitzar Revoltes antisenyorias per tot Europa amb l´objectiu d´abolir els drets feudals. Entre les principals revoltes camperoles destaquen la Jacquerie i la de Watt Tyler. En la primera, els camperols van atacar els castells i les propietats de La noblesa en diverses regions franceses. En las segona, van cremar moltes Cases a Londres. Les dues van acabar amb la forta repressió de l´exèrcit reial. En el Segle XV, altres revoltes camperols, com la dels remences a Catalunya i La dels irmadiños a Galícia.

6.1 L´educació:

En les escoles catedralícies s´aprenien a llegar i a Escriure. Despés es continuaven els estudis fins asls 19 anys amb el Trívium i El Queadrivium.Les universitats eren associacions de Mestres i alumnes que Volien evitar el poder del bisbat i del munícipi. Moltes van buscar la Protecció del rei o del papa per a aconseguir-ho. Van naixer a Europa Universitats que encara hui continúen gaudint de pristigi, com les de Bolonya, París, Oxford o Salamanca. Els estudis eren llargs i cars, per això nomès Estudiaven els joves de l´alta burgesia. En les universitats s´estudiava Comptabilidad, dret, arts o medicina.

7.2 Les característiques de l´arquitectura:

Les catedrals solin presentar planta de creu llatina amb un Creuer curt, o planta basílica. Constaven de 3 o 5 naus, i la central era más Alta que les catedrals. Els edificis eren alts i lleugers gracies a l´aplcació De noues elements constructius:

-L´arc apuntat, o ojival, i la volta de creueria.

-El pes de les voltes, es repartia entre els arcbotans i els Contraforts.

Finestrals, els edificis gòtics es van obrir grans Finestrals amb vidridieres que donaven lluminositat a l´interior dels edificis.

8.2 La pintura:

La reducció dels murs en l´arquitectura gòtica va fer que Disminuira l´espai per a les pintures murals. On abans hi havia frescos, ara S´obrien grans finestrals. Va buscar noues suports:

-Van proliferar els retaules o pintures sobre la fusta, es Colocaven darrere dels altars de les esglésies i s´hi reprensentaven en sèrie Històries o escenes religioses, podien ser de grans dimensions.

-Es van desenvolupar les miniatures, que adornaven els Manuscrits. Cada vegada es feien més detalladles o coloristes, representaven Escenes de la vida quotidana.

En la pintura gòtica, les figures es ven tornar Pregressivament més epressivesi naturals. Van començar a dibuixar-se fons Paisatges i figuratius. Els temes van deixar de ser només religioses per Incloure escenes de gent de l´època. Es demostrava així un major interés per Reflectir la realitat.