Ecosistemes: Components, Biomes i Nivells Tròfics

Ecosistema

Un ecosistema es divideix en: medi ambient, és a dir, un conjunt de característiques físiques i químiques, l'espai on viuen els éssers vius. La influència del medi ambient és molt gran en els organismes, ja que aquests adquireixen les característiques determinades per tal d'adaptar-se a ell.

Ecologia és la ciència que estudia les interaccions entre els organismes i el seu entorn.

Hàbitat i població: el lloc on viu un organisme o un grup d'organismes. L'hàbitat d'una granota pot ser una bassa. La població és el conjunt d'individus que viuen en un hàbitat. Tots els granots d'aquesta espècie són una població.

Biocenosi i biotop: la biocenosi és el conjunt d'organismes de diverses espècies que habiten en un lloc determinat. Si seguim en el cas anterior, serien tots els organismes que conviuen amb els granots en la bassa. El biotop és el conjunt d'elements físics que componen el lloc on viu la biocenosi; en el nostre cas serien l'aigua, el fang, els penya-segats... La suma d'aquests dos elements constitueix l'ecosistema, que pot tenir dimensions molt variables, des d'una pixera fins a una zona terrestre molt gran. Si un gran ecosistema s'estén per més d'un continent s'anomena bioma.

Nínxol ecològic: és la funció que fa un organisme en un ecosistema, i inclou la forma d'alimentar-se, el seu comportament davant les altres espècies... Si dos organismes comparteixen el mateix nínxol ecològic, ràpidament entraran en competència i un dels dos serà eliminat.

Biomes

Tundra

Tundra és un tipus de desert polar que se situa en les latituds més elevades. Inclou zones com Sibèria, al nord de l'hemisferi nord, i la Patagònia, al sud. La major part de l'any el sòl es troba gelat, mantenint-se inclús a l'estiu una capa gelada en profunditat anomenada permagel. La vegetació d'aquestes zones és fonamentalment herbàcia. Són zones amb una gran varietat d'aus i amb animals com els óssos i els rens.

Taigà

El taigà es localitza en latituds altes de l'hemisferi nord, on les condicions no són tan extremes com les de la tundra, ja que no se superen els 10 ºC a l'estiu. La vegetació predominant són els boscos de coníferes, com els pins i els avets. El bosc presenta un aspecte compacte, quasi opac, i amb molt poca llum, tampoc hi ha sotabosc entre els arbres. La fauna present està composta per animals abundants, com els mamífers, com els esquirols; els insectes també són molt abundants.

Bosc temperat

El bosc temperat està situat al sud del taigà, en quasi tota Europa, part d'Àsia i l'est de Nord-amèrica. El clima és temperat, encara que presenta variacions de temperatura prou marcades entre l'estiu i l'hivern; les precipitacions són abundants durant tot l'any. La vegetació és nombrosa i variada, abunden els arbres de fulla caduca, així com les plantes arbustives i les herbàcies. La fauna també és abundant, destacant els ocells i gran quantitat de mamífers com els óssos, els cérvols, etc. Aquest bioma es troba en França en regressió degut a què coincideix amb zones més poblades.

Bosc mediterrani

La característica principal d'aquest bioma és el seu clima mediterrani, amb hivern suaus i estius no massa calents. Aquest bioma es dóna en moltes parts del planeta, com són la conca mediterrània, Austràlia, Sud-àfrica, Califòrnia o Xile. La vegetació característica està formada per arbres de fulla perenne, com els pins, els oliveres o els carrasques. La fauna la componen bàsicament rèptils, aus i mamífers menuts. El paisatge en aquestes zones no és similar al bosc clàssic europeu, i molts vegetals està molt pròxim al d'un clima semiàrid, degut a la sequera i problemes ambientals.

Estepa

L'estepa ocupa latituds molt similars a les del bosc temperat, però aquesta es localitza a l'interior dels continents. Aquesta situació provoca que els hiverns siguin molt freds i els estius molt calorosos. L'estepa també es coneix com a pradera a Nord-amèrica o pampa a Sud-amèrica. En aquestes zones les precipitacions són molt baixes, com per a sostenir un bosc, essent els altres els casos encara que sí que abunden les plantes de poc tamany. La fauna està formada per grans ramats d'herbívors, com els cavalls, les vaques, etc. Entre les aus destaquen les que tenen bona capacitat de desplaçar-se per terra.

Deserts

Els deserts són biomes caracteritzats per una absència quasi total de pluges, sent normalment inferiors a 125 mm² per any. També estan caracteritzats per una variació molt forta de la temperatura entre el dia i la nit. La vegetació és molt escassa i presenta adaptacions per tal de conservar l'aigua. La vegetació en els deserts té molt poc tamany, ja que el clima no permet altres tipus de vegetació. La fauna també és pobra, destacant els rèptils i animals menuts com insectes.

Sabana

La sabana és l'equivalent a l'estepa però en latituds tropicals. Es caracteritza per una estació seca i una d'humida, on es produeix el 90% de les pluges, sent les variacions de temperatura poc importants. La vegetació és rica en plantes de baixa altura; els arbres són molt abundants i deixen prou espai entre ells. La fauna és molt abundant, sobretot destaquen els herbívors (elefants, zebres, gaseles) i depredadors (lleons). Els insectes com les formigues i els termes també són freqüents a la sabana.

Selva tropical

En realitat aquest bioma es situa en les proximitats de l'equador i seria més correcte anomenar-lo selva equatorial. El clima és molt càlid i amb precipitacions molt abundants durant tot l'any. El sòl és pobre en nutrients, ja que el continu rentat per l'aigua de la pluja fa que els nutrients no estiguin a la superfície, la qual cosa no impedeix que la vegetació sigui exuberant i extremadament variada. La fauna també és molt abundant i en un sol arbre podem trobar centenars d'espècies diferents.

Ecosistemes aquàtics

Els ecosistemes aquàtics són les primeres formes de vida, ja que tenen nombrosos avantatges en aquest medi. Tenen característiques diferents en funció de la salinitat, es poden distingir 3 biomes diferents:

1. Aigua dolça: correspon als rius, llacs, etc.
2. Aigua salada: correspon als mars i als oceans, amb zones molt diferenciades entre elles: platges, zones d'alta mar.
3. Zones salobres: són els llocs on es barreja aigua dolça i salada, com són les desembocadures dels rius.

Segons la profunditat, partint de la línia de costa fins a les zones més profundes, podem diferenciar 4 tipus. La massa d'aigua de la plataforma continental rep també el nom de zona nerítica. La zona que comprèn el talús s'anomena també oceànica.

Segons els tipus d'éssers vius, podem distingir 3 grups:

1. Éssers planctònics: són els organismes que viuen surant en l'aigua, com les algues i els protozous. Es divideixen en fitoplàncton o plàncton vegetal i zooplàncton o plàncton animal.
2. Éssers nectònics: són els organismes que es desplacen nedant en l'aigua, com els peixos.
3. Éssers bentònics: són els organismes que viuen en el fons oceànic, fixos o desplaçant-se per ell, és el cas de les esponges, els pòlips o les estrelles de mar.

Segons la il·luminació, segons la llum que reben:

1. Zona eufòtica: 100 o 200 m de profunditat. En aquesta zona arriben les radiacions lluminoses, que són aprofitades per les algues per a realitzar la fotosíntesi.
2. Zona disfòtica: fins a 1000 m de profunditat. Rep molt poca llum. Poques algues, però encara prou animals. Alguns són permanents i altres fan migracions diàries cap a la superfície.
3. Zona afòtica: zones a més de 1000 m de profunditat. No arriba la llum i viuen molt pocs animals.

Funció de l'ecosistema

La funció de l'ecosistema és que tots els elements que formen l'ecosistema interaccionen de tal manera que el conjunt aprofiti l'energia amb la màxima eficàcia.

Nivells tròfics

Són els distints nivells d'aprofitament de recursos energètics.

Organismes autòtrofs: són els vegetals, no depenen d'altres éssers vius per a la seva nutrició. Encarregats de generar matèria, 1r nivell tròfic, nivell dels productors, obtenen l'energia del sol.

Organismes heteròtrofs: obtenen aliments a partir dels productors i hi ha 4 tipus:

1. Consumidors primaris o herbívors: s'alimenten dels productors.
2. Secundaris: s'alimenten dels primaris; són carnívors o carronyers.
3. Terciaris: carnívors que s'alimenten dels primaris i d'altres carnívors (superdepredadors).
4. Descomponedors: bacteris i fongs que transformen els residus de matèria orgànica en minerals que són assimilats pels productors. En la transformació absorbeixen elements per a les funcions vitals.