Mecanismes i factors que determinen el clima a Espanya

La circulació atmosfèrica en altitud

Parlem de potents fluxos d’aire que reben el nom de corrent en jet o jet stream. En trobem dos: el subtropical (30º-45º latitud nord) i el polar (60º latitud nord). A l’hivern tendeixen a baixar de latitud (40º N) i a l’estiu a pujar (60º N).

El jet stream es desplaça cap a l’est a més velocitat que el moviment de rotació de la Terra i és responsable de la presència dels anticiclons subtropicals (aire descendent), que estan compensats per les borrasques a les zones temperades (aire ascendent). A l’estiu es desplaça cap al nord, afavorint l’entrada d’anticiclons subtropicals; a l’hivern es desplaça cap al sud, deixant passar borrasques i temperatures més fredes.

La Península Ibèrica està més a prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic, per això l’afecten molt més les altes pressions tropicals. A l’estiu es veu afectada per l’anticicló de les Açores i per masses d’aire càlid i sec procedents del nord d’Àfrica.

La circulació de l’aire en superfície

L’aire en contacte amb la troposfera genera:

• Anticiclons o altes pressions (A): Masses d’aire originades per l’efecte del corrent en jet o per masses d’aire fred i dens. Es caracteritzen per un temps estable, sense núvols i alta insolació. El baròmetre marca valors superiors als 1015 mil·libars (mb) i l’aire gira en el sentit de les agulles del rellotge (hemisferi nord).
• Depressions o baixes pressions (B): Masses d’aire originades per l’acció del corrent en jet o per masses d’aire calent. Es caracteritzen per un temps inestable: l’aire puja, es condensa i plou. El baròmetre marca valors inferiors als 1015 mb i l’aire gira en el sentit contrari a les agulles del rellotge (hemisferi nord).

Tant els uns com els altres es representen mitjançant línies isòbares als mapes de superfície.

Factors dels climes d’Espanya i Catalunya

Anticicló de les Açores

La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu domina el panorama climàtic de la Península Ibèrica, sent sec i càlid.

Masses d’aire tropical, continental o sahariana

Aire molt càlid i sec. Poden arribar durant l’hivern i provoquen una pujada de la temperatura; a l’estiu provoquen les onades de calor. L’aire saharià arrossega partícules de pols: provoca precipitacions (pluja de fang) i, en suspensió a l’aire a les illes Canàries, provoca la calima.

Depressions atlàntiques

Masses d’aire procedents de l’Atlàntic, conseqüència dels vents de l’oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüents, vent i temperatures suaus. Acostumen a afectar la meitat occidental de la península i, molt especialment, el nord i nord-oest.

Massa d’aire polar marítim

Formada a l’oceà Glacial Àrtic. Cauen les temperatures, hi ha molta inestabilitat, nevades a l’hivern i pluja i calamarsa en altres estacions de l’any.

Massa d’aire polar continental o siberià

Molt sec i fred (-20ºC), s’origina al centre i al nord d’Europa. A l’hivern produeix fred i nevades; a l’estiu és molt ocasional i provoca situacions tempestuoses.

El comportament del Mediterrani

• A l’estiu: Domini dels anticiclons subtropicals i, per tant, reescalfament i evaporació abundants.
• A la tardor: Els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d’aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i la de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l’aire i provoquen pluges torrencials. Altres cops, les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l’atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos.

La forma i el relleu de la Península Ibèrica

A causa de la seva posició i relleu, les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern):

• Continentalitat a l’estiu: Les masses d’aire (anticiclons subtropicals) s’escalfen molt, provocant molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions.
• Continentalitat a l’hivern: Quan una massa d’aire s’estanca a l’interior de la P.I., es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals.