Dret de Hipoteca i Propietat Intel·lectual: Fases i Doctrina General

Fase de seguretat i execució de la hipoteca

Dret i deure de les parts en la fase de seguretat

Durant la fase de seguretat, que és aquella que té lloc entre la constitució i l'execució de la hipoteca, el dret de hipoteca no priva al dueño de l'immoble, ja sigui el propietari deutor o tercer. Per lo tant, el dueño de l'immoble segueix sent propietari i posseeix les facultats de gaudi i de disposició. Pot usar, percebre fruits de la cosa, enajenar-lo. No obstant això, cal dir que els actes de disposició o gravamen posteriors a la constitució de la hipoteca no perjudiquen en cap cas a l'acreedor hipotecari. Amb això la llei intenta protegir a l'acreedor hipotecari, enfront de la possibilitat de veure's perjudicat pels actes de disposició o gravamen que pugui realitzar el titular de la finca.

Fase d'execució, venda de l'objecte hipotecat

Aquí entra l'acció de devastació (117 LH). És la prevista per llei per protegir a l'acreedor hipotecari davant la possibilitat de què el valor de la finca gravada disminueixi i la hipoteca pugui resultar insuficient. S'ha d'exercir durant la vigència del gravamen i abans de ser instada l'execució hipotecària.

117 LH: Quan la finca hipotecada es deteriora, disminueix de valor, per dol, culpa o voluntat del dueño, podrà l'acreedor hipotecari sol·licitar del jutge de primera instància del partit que li admeti justificación sobre aquests fets; i si de la que diure resultare la seva exactitud i fundat el temor de què sigui insuficient la hipoteca es dictarà providència manant al propietari fer o no fer el que procedeixi per evitar o remediar el dany.

Doctrina general sobre els béns immaterials i la propietat intel·lectual

Concepte i classificació dels béns

Com sabeu, l'objecte dels drets pot ser la conducta del s.hum. Existeixen els drets de crèdit, prestació laboral i poden també existir els drets sobre béns. Dins dels béns cal distingir:

• Les coses materials, que estan delimitades físicament en l'espai.
• Les coses immaterials, que no estan delimitades físicament però sí són perceptibles pels sentits o mitjançant l'enteniment; dintre d'aquestes trobem l'energia i les creacions o idees de l'enginy humà.

La doctrina jurídica sol reservar el terme “béns immaterials” per referir-se a les creacions intel·lectuals. Lacruz defineix els béns immaterials com “aquell producte de la ment i la consciència humana capaç de manifestació exterior, difundible o repetible, que pot ser d'alguna forma monopolitzat i al qual la llei concedeix la seva tutela en forma de dret d'autor i utilització en exclusiva, en particular la de multiplicar i difondre tals manifestacions”.

Hi ha dos aspectes fonamentals:

• La idea com a tal.
• La posterior difusió d'aquesta idea.

Regulació legal

Els codis decimonònics li donen a aquests drets sobre béns immaterials naturalesa de dret de propietat, com per exemple els articles 428 i 429 CC, sobre propietat especial. El propi text legal en vigor, que és el TRPI 1996, regula el dret d'autor denominant-lo “propietat intel·lectual”.

Característiques fonamentals

• Únic mode d'adquisició: El únic mode d'adquirir la propietat del bé immaterial és la “creació” (art. 1 TRPI).
• Gaudi especial: El gaudi que ofereix la propietat intel·lectual és diferent al gaudi de les demés coses. L'objecte del dret no ofereix en si mateix una ventaja econòmica directa; la creació intel·lectual no ofereix al titular del dret aquella ventaja directa que donen els béns mobles o immobles, però el TRPI recull un mecanisme per obtenir beneficis de la propietat intel·lectual.
• Durada limitada: La durada és limitada en el temps, mentre que la propietat d'una finca o un bé no està acotada en el temps.