El diner i el sistema financer: funcions, tipus i creació de diner

Economía7,2 KB

El diner i les seves funcions

El diner és tot allò que s'accepta com a mitjà de canvi. Les funcions principals són: mitjà de canvi (permet transaccions i saldar deutes), dipòsit de valor (es pot atresorar en moments d’incertesa), unitat de compte (permet comparar béns i serveis de diferent naturalesa) i unitat de pagaments diferits (en diversos moments del temps).

Evolució històrica del diner

Al llarg de la història s'han usat els metalls preciosos, anomenats diner mercaderia (bé que té el mateix valor com a unitat monetària que com a mercaderia) i després el paper, anomenat diner fiduciari o signe (bé que té poc valor com a mercaderia però valor com a mitjà de canvi).
El valor del diner paper actual descansa en la confiança de cada individu que serà acceptat com a mitjà de pagament pels altres i que s’estableix com a diner per decret governamental.

Components del diner

El diner està format pel diner legal emès pel Banc Central (és l'efectiu, les monedes i els bitllets) més el diner bancari o dipòsits dels bancs.
Entre els dipòsits cal distingir entre:
  • Dipòsits a la vista o comptes corrents: disponibilitat immediata per al titular.
  • Dipòsits d'estalvi: instrumentats en llibreta, amb una disponibilitat menor.
  • Dipòsits a termini: es penalitza si es retiren abans del temps pactat.
L'efectiu és la forma de diner amb més liquiditat (facilitat amb què pot convertir-se en diner líquid), seguit pels dipòsits a la vista.

Oferta monetària i agregats monetaris

L'oferta monetària o quantitat de diner en circulació es defineix com la quantitat de diners en efectiu que tenen els individus i les empreses més els dipòsits als bancs.
Els agregats monetaris són variables que quantifiquen el diner que hi ha en una economia:
  • M1: efectiu més dipòsits a la vista.
  • M2: M1 més dipòsits a llarg termini.
  • M3: M2 més cessions temporals i altres actius.
L’efectiu en mans del sistema creditici constitueix les reserves bancàries, i la suma d’aquestes amb l’efectiu en mans del públic forma la base monetària del sistema o diner d’alta potència.

Demanda de diner

La demanda de diner es deu fonamentalment a la necessitat de realitzar transaccions (comprar béns i pagar les factures). Quan s’incrementa la renda i el valor monetari dels béns que comprem, necessitem més diner per a transaccions i, per tant, en demanem més.

L'interès

L’interès és el pagament que es fa per l’ús del diner. Els individus han de pagar per la possibilitat d’utilitzar diner. El cost d’aquest, expressat en euros anuals per cada euro prestat, és el tipus d’interès. El cost d’oportunitat de tenir diners són els interessos sacrificats.

La creació de diner bancari

Els bancs poden expandir el volum de dipòsits bancaris mitjançant el procés d’expansió múltiple dels dipòsits bancaris amb la concessió de nous crèdits. Els bancs comercials són institucions financeres que tenen autorització per acceptar dipòsits i per concedir crèdits.
L’explicació del procés de creació de diner es troba en el fet que els bancs mantenen com a liquiditat només un percentatge dels dipòsits, anomenat coeficient de caixa, de reserves o encaix (quocient entre reserves i dipòsits). Amb la resta, el banc pot concedir préstecs per una quantitat superior als seus dipòsits; està creant diners i posa en marxa la cadena d'expansió.
Les reserves són actius que tenen els bancs en forma d’efectiu o de fons dipositats al Banc Central. Els bancs mantenen algunes reserves per fer front a les necessitats financeres diàries, però una gran part tenen com a objecte complir els requisits legals de reserves.

El sistema financer

El sistema financer està format pels intermediaris financers que transfereixen fons dels prestadors als prestataris i, d’aquesta manera, creen actius financers, com ara els comptes corrents (dipòsits a la vista); és a dir, el diner bancari.

Intermediaris financers bancaris

Els intermediaris financers es divideixen en bancaris i no bancaris. Els intermediaris financers bancaris, en crear diners, augmenten la demanda agregada i influeixen en l’activitat econòmica. Són el Banc d’Espanya, la banca privada, les caixes d’estalvi i les cooperatives de crèdit.
El Banc d’Espanya concedeix finançament a la resta del món, al sector públic i a altres intermediaris financers. La banca privada manté part dels seus fons en efectiu, i en destina d’altres a concedir finançament al sector privat i al sector públic. Les caixes d’estalvi estan especialitzades a captar fons dels petits estalviadors mitjançant dipòsits d’estalvi instrumentats amb llibretes. Les cooperatives de crèdit i caixes rurals solen estar creades per cooperatives; presten els seus fons al sector públic, a altres intermediaris financers, als cooperativistes i al públic en general.

Intermediaris financers no bancaris

Els intermediaris financers no bancaris es caracteritzen per emetre actius financers (passius per a ells) que no són diner en sentit estricte. Una gran part d’aquests es troben vinculats d’una manera o d’una altra als intermediaris financers bancaris. Majoritàriament, són entitats dominades, dependents i fins i tot creades directament per bancs.
Els intermediaris no bancaris més rellevants són: l’Institut de Crèdit Oficial, les companyies asseguradores, els fons de pensions o mutualitats, les societats d’inversió immobiliària, els fons d’inversió, les societats de crèdit hipotecari, les entitats de lísing, les entitats de facturatge, les societats mediadores en el mercat de diner i les societats de garantia recíproca.

La Borsa

La Borsa és un instrument de mediació financera. És un mercat (de valors o títols) on hi van els estalviadors per comprar títols i també aquells que, havent-hi invertit, volen desprendre’s dels valors adquirits. Els títols poden ser de renda fixa (tipus d’interès fixat prèviament) i de renda variable (la rendibilitat depèn dels beneficis de l’empresa que l’emet).
Una de les maneres de mesurar la importància que té la Borsa en una economia consisteix a comparar el nivell de capitalització borsària (valor efectiu total dels títols cotitzats en Borsa) en un període amb el producte interior brut (PIB).

Descargar

PDF Word HTML