Dinàmica Atmosfèrica i Riscos Meteorològics
Paràmetres Atmosfèrics
El Vent
L'aire que es mou horitzontalment des de les zones d'altes pressions (més fred) fins a les zones de baixes pressions (l'aire s'eleva al ser més càlid). Els seus paràmetres són:
- Direcció: D'on bufa.
- Velocitat: La intensitat.
Per mesurar-lo: aparells com el penell que ens indica la direcció o l'anemòmetre. L'escala de Beaufort, que calcula la velocitat a partir dels efectes, del 1 al 12 (+118 km/h).
Pressió Atmosfèrica
És el pes de la massa d'aire que hi ha sobre d'un punt per unitat de superfície. Poden haver-hi:
- Centres de baixa pressió: Convergència dels vents i ascens de l'aire calent (D <-).
- Anticiclons: Descens d'aire fred i divergència dels vents superficials (A ->). L'aire tendeix a anar dels anticiclons a les depressions.
Els Fronts
Quan dues masses d'aire de diferent temperatura entren en contacte:
- Nord: Tramuntana
- Nord-est: Gregal
- Est: Llevant
- Sud-est: Xaloc
- Sud: Migjorn
- Sud-oest: Garbí
- Oest: Ponent
- Nord-oest: Mestral
Núvols i Precipitacions
La humitat és la quantitat de vapor a l'aire. Poden haver-hi:
- Humitat absoluta: Massa d'aigua en vapor per volum g/m3.
- Humitat relativa: % de vapor a l'aire respecte el màxim segons la temperatura = HA/punt de saturació * 100. L'aire calent té més vapor d'aigua que l'aire fred.
Causes que provoquen la formació de núvols:
- Ascens de l'aire fins a sobrepassar el nivell de condensació per muntanya.
- Ascens de l'aire per efecte prop.
- Contacte de dues masses d'aire a temperatura diferent.
- Aire de diferents llocs que van a la mateixa direcció.
- Refredament per contacte amb una superfície freda.
Tipus de núvols:
El més gran és el Cumulonimbus: des dels 1000-15000 m.
Formació de les Tempestes
L'aire ascendeix, provocant un corrent, fins arribar a una altura, en la que descendeix, provocant un corrent ascendent i descendent alhora. Quan els dos estan ascendint, provoca la pluja, trons i un aire fred.
Les Tempestes
Petit cúmul creix amb força fins a crear un Cumulonimbus. Núvols de gran densitat i desenvolupament vertical. Els corrents interns generen càrregues que poden generar descàrregues d'una part a una altra del núvol (llampec) o a la terra (llamps).
Inversió Tèrmica
Gradient tèrmic contrari a l'habitual a conseqüència de la major densitat de l'aire fred acumulat al fons de les valls.
Efecte Föhn
El costat de la muntanya obliga a l'aire calent i humit a ascendir, el vapor d'aigua forma núvols, algunes d'elles precipiten i les altres es queden a la cima. A l'altre costat, l'aire sec descendeix ràpid, augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura.
Les Sequ eres
Període de manca de precipitacions prolongat. Pot provocar pèrdues de collita, restriccions en els subministraments d'aigua, descens de la producció d'energia... Per minimitzar-ho no s'ha de sobreexplotar les reserves d'aigua i racionalitzar l'ús.
Anticicló de les Açores
Anticicló de la zona intertropical que genera vents alisis. A l'hivern baixa la latitud permetent l'entrada de depressions i a l'estiu bloqueja l'entrada d'aquestes provocant sequeres.
Els Aiguats
Temporals de llevant i pertorbacions atlàntiques reactivades.
Tronades
Durant els dies calorosos, si hi ha inestabilitat on la presència de l'aire fred, pot provocar tempestes en les muntanyes, fent perdre vides humanes i guanys.
Inundacions i Avingudes
Acumulacions d'aigua en terreny pla i crescudes sobtades del cabal d'un curs d'aigua. Factors que ho poden agreujar:
- Depenen de la conca: Grau d'infiltració del terreny, morfologia de la conca, estructura de la xarxa de drenatge...
- Depenen de l'humà: Les construccions en zones de risc, l'augment del sòl urbanitzat, ponts... Per minimitzar-ho podem prendre models de protecció com l'ús dels satèl·lits, radars...
Riscos derivats de l'electricitat atmosfèrica
Llamps i llampecs que provoquen pèrdues de vides, incendis forestals, danys d'instal·lacions... Per evitar-ho s'ha d'evitar els llocs perillosos.
Riscos causats pel vent
Quan el vent va amb velocitat, que poden ser causats per:
- Depressions de front polar: Situades a l'aire fred polar en contacte amb l'aire càlid subtropical. Entre 1000-3000 km, afecta a àrees entre els 40 i els 70 latituds.
- Tempestes tropicals i huracans: Depressions de 200-600 km de diàmetre. Pressions inferiors a 950 hPa en el centre. Cicló, tifó, baguia. Un huracà es forma quan l'aportació de calor i humitat de l'aigua fa que l'aire calent pugi formant un Cumulonimbus, mentre que l'aire fred baixa, provocant un remolí. Es mesuren amb l'escala de Saffir-Simpson del 1 al 5.
- Tornados: Remolins dins de tempestes que generen vents destructius +500 km/h.
- Rissagues: Fenomen de costa, Balears, produïdes per augments i descensos sobtats de nivells del mar.
Riscos que afecten a Catalunya
Baixes pressions de vent polars, el relleu que fa que els vents del nord, oest i est s'intensifiquin, l'onatge... Per minimitzar-ho hem de tenir mètodes de predicció, plans d'actuació davant les situacions...
El Niño
Ocorre cada 2-7 anys, provoca vents alisis que afebleixen i canvien de direcció. Les aigües càlides envaeixen les costes de Perú, produint pluges torrencials, però a Austràlia, provoca sequeres.
La Niña
Són les condicions normals, els alisis són forts i desplacen l'aigua superficial fins a Austràlia.