Laminació encreuada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,3 KB

 

Unitat 7: Estratigrafia


:

1. ELS ESTRATS

Un estrat és una capa de roca sedimentària. Es Correspon a un episodi de sedimentació contínua.

Està limitat per una superfície inferior: mur i una superior: sostre


Característiques d’un estrat • Gruix O potència: pot mesurar des d’uns quants mil·límetres a pocs metres. • Llargada: pot fer quilòmetres o uns quants metres. • Límit de l’estrat ve Marcat per: - canvis de litologia - superfícies d’erosió - superfícies de no Sedimentació - una fina capa pelítica o argilosa (pols acumulada) • Lateralment, els estrats es van aprimant i formen tascons. • Origínàriament les Capes sedimentàries són horitzontals, les més antigues són les inferiors i les Més modernes es van dipositant al damunt. • Quan els estrats presenten Inclinació és degut a possibles fenòmens tectònics. • La informació que Contenen els estrats prové de l'observació de diferents aspectes: - contingut De fòssils - color - composició litològica i mineral - estructures Sedimentàries 2. ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES
Poden trobar-se a la superfície d'estratificació o ser Internes 2.1 Estructures de la Superfície d'estratificació
Poden estar al mur o al sostre i ser originals O motlles.

Marques de corrent

Són Marques que queden quan hi ha materials arrossegats. Ens indiquen en quina Direcció i/o sentit es movia el corrent d'aigua en el passat. Esquerdes de Retracció Es formen en les argiles quan fa temps que no plou.

Empremtes de pluja

Marques circulars en Forma de cràters que queden quan les gotes d'aigua cauen sobre una superfície Polsosa.

Motlles de cristalls

En Llocs àrids es formen cristalls, que després durant el procés de diagènesi Poden dissoldre's deixant buit l'espai que ocupaven Empremtes fòssils
Marques que deixen animals que es desplacen Damunt de terrenys tous. Les petjades de vertebrats s'anomenen icnites.

Ripples o arrugues

Ondulacions Superficials formades pel flux del medi (aigua o vent). Corresponen a la part Superficial de la laminació encreuada. Poden ser simètrics (formats al mar) o Asimètrics (formats al riu).

Bases Erosives

Es donen quan l'estrat superior erosiona el sostre de l'inferior. Si s'ha produït per un antic curs s'aigua es parla de paleocanals.

2.2 Estructures internes Estratificació Massiva

Dins d'un estrat no s'observa cap mena d'estructura. Sedimentació Ràpida.

Laminació fina

En un estrat Es distingeixen fines làmines de característiques diferents. Sedimentacions Lentes: llacs i aiguamolls.

Laminació Encreuada

Presenta làmines no paral·leles a l'estratificació. A mesura que Arribem cap al sostre es col·loquen en posicions més oblíqües. En superfície si No estan erosionades formen ripples. El flux d'aigua o vent ha de ser moderat Biologia i geologia Granoclassificació
Canvi gradual de la mida dels estrats. Si la mida augmenta a la part de dalt de L’estrat parlarem de granoclassificació inversa.

Bioturbació

Hi ha organismes (bivalves, anèl·lids o crustacis) que Excaven galeries, destruint la laminació. Anomenem burrow a cada galeria.

3. AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS

Geòleg Britànic James Hutton va enunciar el principi de l’actualisme. Segons aquest, Els processos geològics d’avui en dia són els mateixos que van actuar en el Passat; això ens permet deduir les condicions: físiques, químiques i Biològiques d’un medi en el passat comparant-lo amb l’actual.

Fàcies estratigràfica:

aspecte dels Estrats o descripció. (Ens permet deduir en quines condicions es va produir la Sedimentació).

Conca sedimentària:

Depressió de l’escorça terrestre de grans dimensions, on es produeix la sedimentació. Està envoltada de zones amb relleu que hi subministren els materials (àrea Font). Ex.: Mar Mediterrani, depressió de la conca de l’Ebre...

Medi o ambient sedimentari:

àrea que té Unes condicions físiques i químiques i uns organismes determinats on hi ha Sedimentació, i, per tant, un registre estratigràfic. Els ambients sedimentaris Poden ser: continentals, marins o de transició.

3.1 Ambients continentals

Són aquells que es formen en condicions Subaèries. En general presenten estrats amb coloracions vermelloses (oxigen + Ferro). La seva litologia és, principalment, detrítica.

Fluvial

Correspon als rius i a la seva zona d’inundació.

Al·luvial

Es produeix als marges de les Serralades, on moren els torrents (cons de dejecció o ventalls al·luvials).
Desèrtic És característic d’ambients Molt àrids, on el medi de transport que predomina és el vent.

Glacial

Es correspon a regions ocupades Per glaceres, on les temperatures anuals mitjanes estan per sota de 0 ºC.

Lacustre i palustre

Lacustre:


es presenta en zones que són Prou fondes perquè no hi hagi vegetació.

Palustre:

és un medi poc profund on hi pot haver vegetació.

Entradas relacionadas: