Conca d'erosió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,02 KB
El comportament fluïdal és degut al pas de la barrera tixòtropa (gel fluïd), degut a elevada humidificació o vibracions, estampides animals... Desplaçament 1m/s. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES CONTINENTALS Aigües d’aixaragallament (aigües superficials) L’aigua que circula per la superfície procedent de les precipitacions és l’agent geològic més important. L’acció de l’aigua variarà molt depenent dels materials: - és important en materials disgregats i en evaporites. - si hi ha vegetació aquesta intercepta l’aigua, la reté i l’evapora; l’aigua no arriba amb força al sòl (s’afavoreix la infiltració) - si la pluja dura hores o és torrencial l’aigua s’escola per la superfície provocant una erosió laminar. Formacions com a conseqüència de l’erosió de l'aigua:- solcs (canals de pocs centímetres de fondària) - xaragalls (canals de mides mètriques) En terrenys argilosos i sense vegetació formen bad-lands - barrancs (canals de mides decamètriques). La intensitat de l’erosió depèn de dos factors: • Erosivitat: capacitat erosiva de l’agent, en aquest cas l’aigua. A més flux d’aigua més erosivitat.
• Erosionabilitat: facilitat del terreny per ser erosionat. Depèn de la presència de vegetació, de la naturalesa del terreny i del pendent. Torrents: són cursos d’aigua amb fort pendent, poca longitud i llera fixa que es formen quan l’aixaragallament és estable i forma barrancs. Els torrents poden ser: - permanents - estacionals (si hi ha període d’estiatge). Aquests poden donar lloc a les rieres originant grans avingudes d’aigua. La velocitat de l’aigua que circula pels torrents és alta. Trams d’un torrent
- Conca de recepció (recull l’aigua dels vessants) - Canal de desguàs (llera principal del torrent) - Con de dejecció (lloc on es dipositen els materials arrossegats al perdre velocitat). L’acció geològica dels torrents és bàsicament erosiva perquè la capacitat és superior a la càrrega que transporten. L’erosió sobre la llera es produeix de diferents maneres: - Els fragments s’encaixen i originen valls en forma de V quan són transportats sobre la llera. - L’erosió no sempre és igual i es formen les marmites de gegants als llocs més tous. - Les roques dures originen cascades i ràpids, la base dels quals acaba erosionant-se i precipitant (poden arribar a obstruir la llera) - Quan es perd velocitat els sediments precipiten formant el con de dejecció (que en les avingudes aquest pot ser destruït). - Peu de mont: uníó de diversos cons de dejecció. Rius: són corrents d’aigua estables i de circulació més o menys constant. L’acció erosiva depèn de l’energia cinètica que va canviant al llarg del seu recorregut. També hi podem destacar la seva energia potencial (màxima en la capçalera i mínima a la desembocadura). L’energia cinètica s’utilitza en: superar el fregament, erosió de la llera i transport de materials. Capacitat de transport/càrrega: quantitat màxima de sediment que pot transportar un corrent per un cabal i una velocitat determinada. La variació del cabal pot donar lloc a crescudes i davallades del riu.
Càrrega: quantitat real de materials que es transporten en un moment donat. Càrrega > capacitat de transport = Sedimentació ; Càrrega < capacitat de transport = Erosió. a) Perfil i nivell de base Perfil longitudinal: és la representació gràfica de l’alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. Característiques: - el pendent disminueix a mesura que ens allunyem de la capçalera - la capacitat erosiva disminueix al allunyar-nos de la capçalera. La creació de relleu i les variacions del nivell del mar rejoveneixen el riu. ; descens en el nivell de base : erosió regressiva ascens en el nivell de base : sedimentació. b) Formes fluvials Trams del riu Curs alt: comportament torrencial amb molta capacitat d’erosió. Els mateixos accidents que als torrents. Curs mitjà i baix: Els rius circulen per pendents suaus. Hi ha transport de sediments. Es formen amples valls de fons pla, les planes d’inundació, però el riu circula normalment per un canal, la llera menor. Quan aquest es desborda es dipositen els sediments a la plana d’inundació: - grollers (graves i argiles) formen murs naturals (motes o levées) - els fins (llims i argiles) s’escampen o infiltren per la plana. Tipus de traçats d'un riu sobre la plana d'inundació (segons el tipus de càrrega que transporta): A. Cursos anastomòtics: - els materials
• Erosionabilitat: facilitat del terreny per ser erosionat. Depèn de la presència de vegetació, de la naturalesa del terreny i del pendent. Torrents: són cursos d’aigua amb fort pendent, poca longitud i llera fixa que es formen quan l’aixaragallament és estable i forma barrancs. Els torrents poden ser: - permanents - estacionals (si hi ha període d’estiatge). Aquests poden donar lloc a les rieres originant grans avingudes d’aigua. La velocitat de l’aigua que circula pels torrents és alta. Trams d’un torrent
- Conca de recepció (recull l’aigua dels vessants) - Canal de desguàs (llera principal del torrent) - Con de dejecció (lloc on es dipositen els materials arrossegats al perdre velocitat). L’acció geològica dels torrents és bàsicament erosiva perquè la capacitat és superior a la càrrega que transporten. L’erosió sobre la llera es produeix de diferents maneres: - Els fragments s’encaixen i originen valls en forma de V quan són transportats sobre la llera. - L’erosió no sempre és igual i es formen les marmites de gegants als llocs més tous. - Les roques dures originen cascades i ràpids, la base dels quals acaba erosionant-se i precipitant (poden arribar a obstruir la llera) - Quan es perd velocitat els sediments precipiten formant el con de dejecció (que en les avingudes aquest pot ser destruït). - Peu de mont: uníó de diversos cons de dejecció. Rius: són corrents d’aigua estables i de circulació més o menys constant. L’acció erosiva depèn de l’energia cinètica que va canviant al llarg del seu recorregut. També hi podem destacar la seva energia potencial (màxima en la capçalera i mínima a la desembocadura). L’energia cinètica s’utilitza en: superar el fregament, erosió de la llera i transport de materials. Capacitat de transport/càrrega: quantitat màxima de sediment que pot transportar un corrent per un cabal i una velocitat determinada. La variació del cabal pot donar lloc a crescudes i davallades del riu.
Càrrega: quantitat real de materials que es transporten en un moment donat. Càrrega > capacitat de transport = Sedimentació ; Càrrega < capacitat de transport = Erosió. a) Perfil i nivell de base Perfil longitudinal: és la representació gràfica de l’alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. Característiques: - el pendent disminueix a mesura que ens allunyem de la capçalera - la capacitat erosiva disminueix al allunyar-nos de la capçalera. La creació de relleu i les variacions del nivell del mar rejoveneixen el riu. ; descens en el nivell de base : erosió regressiva ascens en el nivell de base : sedimentació. b) Formes fluvials Trams del riu Curs alt: comportament torrencial amb molta capacitat d’erosió. Els mateixos accidents que als torrents. Curs mitjà i baix: Els rius circulen per pendents suaus. Hi ha transport de sediments. Es formen amples valls de fons pla, les planes d’inundació, però el riu circula normalment per un canal, la llera menor. Quan aquest es desborda es dipositen els sediments a la plana d’inundació: - grollers (graves i argiles) formen murs naturals (motes o levées) - els fins (llims i argiles) s’escampen o infiltren per la plana. Tipus de traçats d'un riu sobre la plana d'inundació (segons el tipus de càrrega que transporta): A. Cursos anastomòtics: - els materials