Diferències entre informació primària i secundària

Informació primària vs. secundària

La informació primària no està creada prèviament; es genera expressament per a un estudi o investigació concreta.

Avantatges de la informació secundària

La informació secundària ja existeix i es pot utilitzar per al nostre estudi o investigació. Els seus avantatges són:

• Més ràpida.
• Més barata.
• Requereix menys esforç.

Tipus de fonts d'informació secundària

Informació interna

Dins de l'empresa. Exemples: factures, informes de venedors, estudis de mercat anteriors, informació de proveïdors a Internet, etc.

Informació externa

Disponible a altres organismes o empreses. Exemples: dades del cens, del Govern, d'associacions comercials, publicacions, informes de projectes publicats a diaris o revistes, informes del consum de determinats productes, auditories a botigues, panels de compradors. Dades informatitzades: webs, bases de dades, llistes de correus, etc.

Procés de selecció de fonts

El procés per triar la font d'informació més adient segueix aquest ordre:

1. Informació secundària interna: Quina informació té la pròpia empresa que ens pot servir?
2. Informació secundària externa: Si la interna no és suficient, consultem o comprem aquesta informació.
3. Informació primària: Si les anteriors no són suficients.

Principis per a l'eficàcia de la informació secundària

• Avaluació: Avaluar-la correctament, ja que en el moment en què es va fer no era per a aquesta investigació (d'on surten les dades i qui les va recollir).
• Credibilitat: L'investigador ha de dubtar de la credibilitat de les fonts de les dades secundàries per obligar-se a buscar en altres fonts i cerciorar-se de la validesa (consistència de la informació).
• Exactitud: No ha de passar massa temps, ja que si no serà informació obsoleta. La informació ha de ser flexible per poder-la adaptar a la nostra investigació (temps de la recollida de dades).
• Metodologies aplicades: Tècniques i mètodes que es van utilitzar, quina va ser la mostra, el qüestionari, la taxa de resposta, etc.
• Coherència: Buscar les mateixes dades en altres fonts per assegurar la coherència de les nostres dades (afegirem només allò que té relació directa amb la nostra investigació).
• Fiabilitat: L'investigador ha de detectar si darrere de les dades de l'informació hi ha interessos de tipus comercial.

Fonts de dades secundàries internes

• Informes de vendes.
• Informes d'activitats de vendes.
• Bases de dades.
• Lectors de codis de barres.
• Pas de targetes de crèdit (vincle del client i les seves compres).

Fonts de dades secundàries externes

• Informació que donen les empreses de cada sector sobre les seves activitats.
• Publicacions comercials i periòdiques, revistes i llibres.
• Estadístiques, directoris, guies que recullen informació comercial, estadística, característiques del mercat, tendències, etc.
• Cens i bases de dades.