La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): etapes i característiques

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): delimitació temporal i característiques principals

La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que va existir a Espanya des del cop d'estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la seva dimissió el 28 de gener de 1930 i la seva substitució pel govern de Dámaso Berenguer. Diversos factors expliquen que la dictadura militar comencés a contemplar-se com una solució a la crisi entre l'alta burgesia, gran part de les classes mitjanes i l'Exèrcit. Un d'ells va ser el descontentament de l'exèrcit després del desastre d'Annual, ocorregut al Marroc, i l'afany d'evitar les conseqüències de l'expedient Picasso per a alguns importants generals, entre ells Berenguer. Un altre factor va ser l'auge dels nacionalismes perifèrics i l'ascens dels republicans i del moviment obrer. A més, el nombre cada vegada més elevat de pràctiques terroristes amb un alt nombre de víctimes provocava un fort impacte en la societat. Finalment, el triomf del feixisme italià després de la Marxa sobre Roma el 1922 i l'ascens al poder de Mussolini van constituir un important exemple per a la situació espanyola del moment.

La sublevació de Primo de Rivera (1923) va comptar amb la immediata comprensió i suport del rei Alfons XIII. El règim de la Constitució de 1876 va ser substituït, enmig de la indiferència popular i amb escassa resistència, per una dictadura militar. Primo de Rivera va declarar l'estat de guerra, la supressió de les garanties constitucionals i la dissolució de les Corts.

Etapes del govern

El seu govern es va dividir en dues etapes:

• Directori Militar (1923-1925): Després del cop, el dictador Primo de Rivera es va constituir en ministre únic, passant a ser assessorat per un Directori Militar (format exclusivament per militars). El nou govern va mantenir el mateix bloc de poder que havia dominat el país durant la Restauració, l'oligarquia de terratinents i industrials. El dictador va prendre ràpidament mesures:

• Repressió dels nacionalismes. Prohibició de la bandera i l'himne català i restricció de la llengua catalana a l'àmbit privat.
• Política de «mano dura» pel que fa a l'ordre públic, reprimint vagues i manifestacions i perseguint les manifestacions del terrorisme anarquista.
• Formació de la Unión Patriótica, partit únic sota la direcció d'un militar. Es tractava de seguir el model feixista de Mussolini a Itàlia.
• El gran èxit del Directori va tenir lloc a l'Àfrica. El desembarcament d'Alhucemas el 1925 va posar fi a la resistència de les cabiles del Rif. El seu líder Abd-el-Krim es va entregar a les autoritats del Marroc francès.

• Directori Civil (1925-1930):

• A finals de 1925, un govern civil, presidit per Primo de Rivera, va substituir el Directori Militar. Es tractava d'institucionalitzar la dictadura. El 1927 es va constituir una Assemblea Nacional Consultiva, formada en la seva majoria per membres de la Unión Patriótica elegits per sufragi restringit. Primo continuava seguint el model italià, en aquest cas el Consell Feixista. Aquesta Assemblea va fracassar ràpidament en el seu intent de redactar una llei fonamental que fes el paper de la Constitució de la dictadura.
• També va imitar el model social del feixisme italià, establint l'Organització Corporativa Nacional, una mena de sindicat que tractava d'arbitrar entre patrons i obrers mitjançant la creació de comitès paritaris, per a la qual cosa va comptar amb la col·laboració dels socialistes, que la van considerar avantatjosa per consolidar tant el partit com el sindicat.
• La política econòmica de la dictadura es va caracteritzar per l'intervencionisme estatal i el nacionalisme econòmic. Els seus objectius van ser impulsar la indústria nacional mitjançant uns elevats aranzels proteccionistes i la concessió d'ajudes a les grans empreses. També va crear grans monopolis estatals (CAMPSA, Telefónica) i va desenvolupar grans inversions en la construcció d'obres públiques. Aquest va ser un dels aspectes més destacats d'aquesta etapa (obres de regadiu, construcció de pantans per a la producció d'energia elèctrica). Tot i que es va beneficiar de la conjuntura expansiva internacional de la dècada dels vint, aquesta política de despesa pública va obligar a un increment molt important del deute públic, que passaria factura a l'Estat amb la crisi mundial de 1929.

Crisi i caiguda de la dictadura

A partir de 1926, la dictadura va començar a perdre suports i van augmentar la crítica i l'oposició, de les quals no es va salvar Alfons XIII. Els partits del torn i els republicans van començar a mostrar la seva oposició al règim; intel·lectuals, escriptors i periodistes es van enfrontar al dictador malgrat la censura; també ho van fer universitaris i nacionalistes. Finalment, Primo de Rivera, mancat de suports, inclosos els dels militars (descontents des de la dissolució del cos d'artilleria) i els del rei, amb una imatge que va quedar lligada al règim dictatorial, va presentar la seva dimissió el gener de 1930.