Diccionari de Figures Retòriques i Recursos Estilístics en Català

Diccionari de Figures Retòriques

Al·legoria

Consisteix a desenvolupar paral·lelament una successió d’idees, de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un de figurat, ambdós complets. Es diferencia de la metàfora pel fet que pot abraçar tota una obra, i també per la finalitat, que no és estètica, sinó més aviat didàctica o moral.

Al·literació

És la repetició d’un mateix so vocàlic o consonàntic –no sempre d’unes mateixes lletres– al llarg d’un vers, d’una estrofa o d’una frase.

Anadiplosi

Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.

Anàfora

Repetició d’un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més frases (o versos) per tal de reforçar el sentit.

Antítesi

Figura consistent a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari.

Antonomàsia

Consisteix a substituir un nom propi per un de comú i a l’inrevés.

Aposició

Consisteix a juxtaposar una o més paraules a una altra o unes altres, de la mateixa categoria gramatical, de manera que la segona exerceixi una funció explicativa.

Apòstrofe

Aquesta figura consisteix a dirigir la paraula en un to emocional a una persona o cosa personificada, o al mateix lector.

Asíndeton

És l’omissió de conjuncions de coordinació per tal d’accelerar el ritme de la frase. En les enumeracions, l’asíndeton és especialment important per la seva gran expressivitat.

Comparació

Estableix una relació d’analogia entre dos termes: un de pres com a real (A) i un d’imaginari (B). La comparació es distingeix de la metàfora perquè no consisteix en una substitució d’un terme per un altre, sinó en la juxtaposició de dos termes comparats. La relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical (com, talment...) o bé amb sembla...

Encavallament

Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric. Es produeix quan la unitat sintàctica sobrepassa el vers.

Enumeració

Presenta d’una manera ràpida i contínua un seguit d’idees referides sempre a una mateixa cosa. A vegades l’enumeració pot aparèixer combinada amb l’asíndeton o l’anàfora.

Epanadiplosi

Repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase.

Epítet

És l’adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu. La seva funció és bàsicament expressiva.

Exemple d'Epítet

En el bosc de les ombres, lluïssor de les dents; carbó negre, dents blanques. (T. Garcés)

Eufemisme

Es substitueix una paraula o expressió considerada desagradable, desplaent i inoportuna per una altra de més amable o ennoblidora.

Hipèrbaton

Consisteix a alterar l’ordre gramatical dels elements de la frase.

Hipèrbole

Exageració evident que deforma la realitat. I B. Rosselló-Pòrcel, referint-se als nuvis, escriu:

Homofonia

És la identitat fonètica entre dues paraules o expressions de significat diferent.

Imatge (Metàfora Impura)

Identificació poètica entre un element real i un d’irreal quan tots dos són presents en el text literari.

Interrogació Retòrica

Pregunta emfàtica que no espera resposta.

Ironia

Negació tàcita del que es diu literalment. El que es diu és el contrari del que es vol dir.

Lítote

Negació del contrari d’allò que es vol afirmar.

Metàfora

Consisteix a identificar dos objectes o conceptes diferents. Poden ser de dues classes:

Metonímia

Consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents:

Onomatopeia

Consisteix a imitar sons reals.

Oxímoron

Es col·loquen en contacte paraules de sentit oposat que s’exclouen entre si.

Paradoxa

És la unió d’idees aparentment irreconciliables, però que en el fons presenten un enunciat veritable.

Paral·lelisme

És un recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides.

Perífrasi

Expressa una realitat o una imatge amb més paraules de les necessàries amb finalitat eufemística, embellidora, etc.

Personificació i Prosopopeia

Atribució de qualitats humanes a altres éssers o a objectes.

• Si l’ésser personificat parla, aleshores la figura retòrica s’anomena prosopopeia.

Polisíndeton

És la repetició de conjuncions de coordinació amb la finalitat de remarcar l’expressió.

Pleonasme

Consisteix a repetir una paraula o una idea per reforçar l’expressió.

Quiasme

És una figura sintàctica que consisteix en la disposició creuada dels elements que formen dos sintagmes o dues frases.

Símbol

És la representació d’un concepte per un altre que el recorda per analogia.

Sinècdoque

Figura que consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot; el gènere per l’espècie, o l’espècie pel gènere, el singular pel plural, o el plural pel singular, etc. En els versos següents s’esmenta la part (cor) pel tot (l’home i la vida).

Sinestèsia

És l’associació de dos elements que provenen de camps sensorials diferents.