Desenvolupament 2

- prensió voluntaria: es divideix en dos procesos;  1. aproximació amb el braç, (de 4 a 6 mesos l'aproximació lateral que es l'aprox a l'obj només s'aproxima el braç pel moviment de l'esquena) (de 6 a 8 mesos, aprox parabòlica, el braç fa un moviment ampli xq la mà pugui aconseguir l'objecte) (de 8 a 19, aprox directa, coordinació entre l'esquena, el braç, el colze, l'avantbraç i la mà) 2. prensió amb la mà ( de 5 a 6, prensió palmar, pot agafar un obj col·locat davant seu utilitzant la palma de la mà i els tres ultims dits) ( de 7 a 8, prensió amb pinça inferior, pot agafar una joguina entre el polze i el menovell) ( de 9 a 11, prensió amb pinça fina o superior, pot agafar un obj molt petit entre el polze i l'index). 2.10.1. transtorns motors greus: a) paràlisi cerebral infantil: és una afecció orgànica de l'encèfal, simptomes: -rigidesa en braços i cames. -moviments anormals i involuntaris. - pertorbació de l'equilibri q afecta la locomoció i la coordinació motora. -contracció repetitiva de músculs flexors i extensors. -rigidesa muscular. causes: -falta d'oxigen o infeccions de la mare. - per anoxia (falta d'oxigen durant el part) -afeccions metabologiques. - accidents. b) espina bifida: malaltia produida pel desenvolupament incomplet de les vèrtebres durant l'embaràs. problemes: - pèrdues de la sensibilitat de la pell més avall del nivell de la lesió de la medul·la. - debilitat més avall del nivell de la lesió de la medul·la, que pot produir la paràlisi dels membres inferiors. - debilitat dels musculs de la bufeta i de l'intestí q pot provocar incontinencia urinaria. causes: -factor genetics. -agents ambientals desconeguts. c) distrofia muscular progressiva: consisteix en la progressiva perdua de força muscular provocada per la degeneració de les fibres musculars. acostuma a afectar primerament els musculs de les cames i es pot arribar a estendre als musculs de la resta del cos. d) poliomielitis: malaltia infecciosa d'etiologia vírica que ataca neurones motores, de manera que lesiona porcions de fibres nervioses de la medul·la espinal. pot provoar deformacions òssies i paràlisi. 2.10.2. transtors motors lleus: a) peus llars: problema de constitució òssia, la part exterior dels peus del bebè presenta una curvatura en forma de mitja lluna, de manera que la part del davant s'orienta cap endins fins a tocar-se tots dos polzes. se sol resoldre per si sola, abans que l'infant compleixi l'any, pero de vegades va acompanyada amb altres malformacions del peu. b) apraxies motrius: dificultat de coordinar moviments en la realització d'activitats motores. aquesta manca de coordinació motora produeix moviments lents i maldestres. c) ritmies motores: manifestacions motores de balanceig + o - regulars, brusc i d'amplitud variable, pot afectar el cap, el cap i els ulls o el cap i el tronc.

d) tics: consisteix en la sobtada, imperiosa, involuntaria i aparentment absurda execució, en intervals irregulars pero relacionats, de moviments senzills, aïllats o units, que objectivament representen un acte adaptat a un objectiu concret. poden presentar-se entre els sis i els vuit anys i tenen un origen emocional. la seva execució va precedida d'una necessitat, per tant reprimir-los produeix malestas, que la voluntatt i la distracció poden interromprel's i q desapareixen en dormir. hi ha de diferents tipus: - tics facials. - tics respiratoris. - tics de cap i coll. -tics de tronc i de membres. - tics fonadors. - tics digestius. e) TDAH: és una alteració en que poden interacturar dos components. d'una banda els transtorns motors causats per problemes en els mecanismes d'inhibició motriu. i per l'altra banda, u tipus caractial o de personalitat provocat per retads afectius. tenen dificultats per estar-se quiets, van d'una forma exagerada d'una banda a l'altra. aquest impuls impideix que es puguin concentrar o parar atenció en un aspecte concret. 2.11. Infants amb NEE: 2.11.1. intervenció educativa amb infants amb limitacions motores: l'escolarització de nens amb discapacitat motora es duu a terme en un centre d'educació infantil ordinari que disposi de recursos humans i materials necessaris. només s'optarà per l'escolarització en un centre d'educació especial quan l'EAP valori que l'infant necessitarà adaptacions curriculars significatives. 2.11.2. adaptacions necessàries: és important que el centre i l'educadora tingui en compte una sèrie de consideracions. a) eliminació de barreres arquitectoniques: -substituir esglaons per rampes antilliscants. -col·locar baranes amb passamans o agafadors. -ampliar l'amplària de les portes xq faciliti el pas de la cadira de rodes. - instal·lar ascesors o plataformes elevadores. b) adaptació de l'espai: l'educador ha d'organitzar l'espai de l'aula de manera que puguin desplaçar-se còmodament i participar de forma activa en les activitats que es proposin. c) adapatacions del mobiliari: si l'infant no es autonom en els seus desplaçaments el centre haurà de facilitar-li una cadira escolar adaptada xq pugui seguir i realitzar les activitats d'aprenentatge amb la `postura corporal adequada. d) adapatacions dels didàctics: el centre ha facilitar material didàctic adaptat a les seves necessitats. e) adaptacions en la comunicació: els mes habituals són els SPC i els Bliss. f) adaptacions emocional:  l'educador ha d'aconseguir que se senti plenament acceptat pel grup clase i viceversa.