Desenvolupament cognitiu i motor
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 16,66 KB
3.2. El sistema nervios motor: és la part de l’organisme humà integrat per una sèrie d’estructures destinades a coordinar-se entre si i a relacionar-se amb el medi. S’hi poden distingir dos aspectes: El sistema nerviós de la vida de relació: encarregat de la relació entre l’organisme i el medi extern. El sistema nerviós vegetatiu: que regula la relació de l’organisme amb el medi intern i és el responsable de l’homeòstasi. 3.2.1. El sistema nerviós central: El SNC esta constituït per diversos segments, agrupats a l’encèfal i a la medul·la espinal. L’encèfal: esta contingut en el crani, i consta de cervell, cerebel i tronc encefàlic. El cervell: conte els centres nerviosos que regeixen totes les activitats sensitives i motores, a més de les àrees o possibles zones de presa de decisions. S’hi poden diferenciar diverses estructures: el còrtex i les estructures subcorticals. El còrtex: Es la part que permet que la persona tingui un control voluntari sobre les reaccions davant dels estímuls sensitius i sensorials. Es la base del raonament intel·lectual, del tipus de memòria especialitzada i de la capacitat per a la comunicació simbòlica. El lòbul frontal: es l’origen dels actes conscients i intencionals. Regió prefrontal: s’origina la programació d’actes voluntaris i es regula la integració del racional, l’instintiu i l’afectiu. Regió frontal intermèdia: és el centre de la motricitat extrapiramidal o involuntària. Regió postfrontal: és el centre de la motricitat piramidal o voluntària. El lòbul parietal: hi ha l’àrea on es recull la informació sensorial que pot ser la causa de les reaccions en forma de moviments. Estructures subcorticals: es troben situades a l’interior del còrtex cerebral, inclou els ganglis basals i el talem. Ganglis basals: estan constituïts per quatre masses de substancia grisa, i la seva funció és facilitar el control de la postura i el moviment. Talem: és una massa gran de substancia grisa, des de un punt de vista motor, te la funció de facilitar i inhibir impulsos motors del còrtex cerebral. El cerebel: ocupa el compartiment posterior del crani, situat darrere de la protuberància i el bulb raquidi, les seves funcions motores són: el control postural i la coordinació motora dels moviments voluntaris i automàtics. El tronc encefàlic: esta dividit en tres segments: el mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi. Mesencèfal: es un lloc de pas de tractes nerviosos que uneixen les estructures situades a sobre i a sota d’aquesta part del cervell. Protuberància: pel seu interior circulen les vies aferents, en direcció als peduncles cerebrals i al cervell, i les vies eferents, cap al bulb raquidi i la medul·la espinal. Bulb raquidi: regula funcions imprescindibles per a la vida de l’organisme (centres reflexos de la respiració, la freqüència cardíaca i el sistema vasomotor). La medul·la espinal: és la part inferior del SNC, s’allotja en el conducte raquidi, que s’estén al llarg de la columna vertebral. La medul·la espinal es un lloc de pas de les grans vies de conducció d’impulsos nerviosos que van dels centres cerebrals a la perifèria i viceversa. La substancia grisa: correspon a nuclis neuronals de caràcter sensitiu, vegetatiu i motor, com les motoneurones alfa i les motoneurones gamma. La substancia blanca: forma part de les agrupacions de fibres mielíniques que circulen per la medul·la espinal, tant en sentit ascendent com en sentit descendent. Les vies motores: es consideren les principals vies i centres al servei de la motricitat. Via piramidal o motricitat ideocinètica: s’origina principalment en les cèl·lules de l’escorça cerebral motora, situades a la regió postfrontal del lòbul frontal. Les seves funcions son les següents: Via del moviment voluntari o ideocinètic: regula els moviments precisos i fins que executen els músculs més distants. Inhibició de les funcions dels centres medul·lars: amb la qual cosa modula la intensitat del to muscular i dels reflexos modulars. Via extrapiramidal o motricitat holocinètica: la via extrapiramidal s’inicia en centre diversos, que tenen un nivell de complexitat i d’integració diferent. Els principals centres extrapiramidals estan situats en: • El cervell concretament a l’àrea premotora. • Les estructures subcorticals, que estan formades pels ganglis basals i el talem. • El cerebel. • Diferents nivells del mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi. Les seves funcions són: • Controlar la motilitat involuntària i del to muscular, dels moviments automàtics i associats. - Regular les funcions posturals i l’exteriorització mímica. 3.2.2. El sistema nerviós perifèric: esta constituït pels nervis raquidis i els nervis cranials. Nervis raquidis o espinals: aquetes nervis són els encarregats de connectar articulacions, pell o músculs de qualsevol part del cos amb la medul·la espinal.• Realitzen una doble funció: Reben i transporten al SNC els estímuls sensitius que reben els receptors sensorials. • Transmeten els impulsos motors provinents de les vies piramidal i extrapiramidal del SNC als òrgans efectors corresponents. Hi ha 31 parelles de nervis espinals o raquidis: • 8 parelles de nervis cervicals. • 12 dorsals. • 5 lumbars. • 5 sacres. • 1 coccigeal. Nervis cranials: el cervell es connecta amb els receptors i efectors del cap a traves de 12 nervis cranials, que emergeixen per parelles del tronc cerebral. L a majoria d’aquets nervis a més de tenir funcions sensitives i vegetatives, tenen funcions motores en relació als músculs del cap. 3.2.3. El sistema muscular: es l’encarregat de transformar els impulsos nerviosos originats al cervell en energia mecànica mitjançant els músculs. Hi ha 3 classes de músculs: Llis o visceral: forma diferents òrgans interns, s’acciona involuntàriament perquè està controlat pel sistema nerviós vegetatiu. El cardíac: forma el múscul cardíac, que esta controlat pel sistema nerviós vegetatiu. L’estriat: aquests músculs estan inserits en els ossos i les seves contraccions poden ser controlades o involuntàries. 3.2.4. La transmissió de l’impuls nerviós: les neurones són les cèl·lules nervioses o unitats bàsiques que componen el sistema nerviós motor especialitzades en la transmissió d’estímuls elèctrics o gran velocitat i a gran distancia. La sinapsi: és la transmissió de l’impuls nerviós entre neurones. Sinapsi elèctrica: produïda pel canvi de valor iònic d’una cèl·lula a una altra. Sinapsi química: la neurona desprèn unes substancies químiques que recull la següent, en el nucli de la qual es produeixen canvis, i alhora aquesta segona neurona desprèn substancies que passen a la següent. La mielinització: és el procés de recobriment de mielina de les cèl·lules del sistema nerviós. La mielina és una matèria blanca, composta per lípids i proteïnes, la mielinització és condició necessària per al desenvolupament motor, ja que possibilita la transmissió de l’impuls, d’una manera adequada, a traves de les fibres nervioses. Músculs i activitat muscular: el moviment es produeix per la contracció de les fibres. Les fibres es contrauen en convertir l’energia química en energia mecànica, que causa el moviment. 3.3. Lleis de maduració i desenvolupament motor: el desenvolupament motor de l’infant es produeix seguint les lleis següents: Llei cefalocaudal: l’evolució del desenvolupament motor va de la part superior del cos a la inferior. Llei proximodistal: l’evolució del desenvolupament motor es produeix de la part més pròxima a l’eix central del cos fins a la part més allunyada. Llei de flexors i extensors: primer es dominen els músculs flexors i, desprès, els extensors, és a dir , la capacitat de l’infant d’agafar un objecte és anterior a la de deixar-lo anar. 3.4.1. Moviments reflexos: són respostes motores espontànies i involuntàries a un estímul extern. Reflex respiratori: es produeix immediatament desprès de néixer. Reflex de succió: el contacte dels llavis amb algun objecte produeix un moviment rítmic de succió. Reflex dels punts cardinals: l’exitació al voltant de la comissura dels llavis provoca una rotació del cap en el mateix sentit que l’estimulació. Reflex de graping (prensió): quan s’estimula la palma de la ma del nadó, flexiona els dits i els prem fortament sobre l’estímul. Reflex de redreçament estàtic: és la tendència a estirar els membres inferiors com a resposta a una pressió a les plantes dels peus. Reflex de marxa automàtica: el nadó produeix un moviment de les cames i els peus semblants a la marxa. Reflex de Babinski: en tocar la planta del peu, aquest es doblega cap en dins i els dits s’obren en forma de ventall. Reflex de Moro o de braços en creu: quan el nado sent un cop fort o experimenta un sobtat canvi de posició, separa els braços i desprès, en un segon temps, els posa a sobre del pit.• Altres reflexos que no desapareixen definitivament: La deglució: causada pel contacte de l’aliment amb la llengua o la faringe. El badall: que indica la fatiga del nadó. L’esternut: element protector de l’aparell respiratori. El singlot: és un moviment convulsiu del diafragma, acompanyat de moviments de cap, mandíbula i llengua. 3.4.2. Moviments voluntaris: són aquells que es duen a terme de manera intencionada; és a dir es decideixen prèviament abans d’executar-los. 3.4.3. Moviments automàtics: són els moviments voluntaris que , a còpia de repetir-los, s’han transformat en hàbits; es a dir són intencionats però s’executen sense pensar. 3.9.1. Trastorns motors greus: Paràlisi cerebral infantil: és una afecció orgànica de l’encefal, que es pot produir en el fetus per falta d’oxigen o per infeccions de la mare. Pot presentar aquests símptomes: • Rigidesa i excitabilitat a braços i cames. • Moviments anormals i involuntaris. • Pertorbació de l’equilibri que afecta la locomoció i la coordinació motora. • Rigidesa muscular. • Hipotonia muscular que afecta el control postural i l’execució de moviments. Tetraplegia: afecta a braços i cames. Paraplegia: afecta a les cames. Hemiplegia: afecta els membres d’un costat del cos. Monoplegia: afecta un sol membre. Espina bífida: és una malaltia produïda pel desenvolupament incomplet de les vertebres durant l’embaràs, que deixa un buit a l’alçada de la regió lumbar i produeix una malformació de la medul·la espinal. Els problemes més importants que presenta són: • Perdua de la sensibilitat de la pell més avall del nivell de la lesió de la medul·la. • Debilitat més avall del nivell de la lesió de la medul·la, fins i tot pot produir la paràlisi dels membres inferiors. • Debilitat dels músculs de la bufeta i de l’intestí. Distròfia muscular progressiva: consisteix en la progressiva pèrdua de força muscular provocada per la degeneració de les fibres musculars. Poliomielitis o paràlisi infantil: és una malaltia infecciosa que ataca neurones motores, de manera que lesiona porcions de fibres nervioses de la medul·la espinal. 3.9.2. Trastorns motors lleus: Peus vars: la part exterior dels peus del bebè presenta una curvatura en forma de mitja lluna, de manera que la part del davant s’orienta cap endins. Apràxies motrius: l’apràxia es la dificultat de coordinar moviments en la realització d’activitats motores. Rítmies motores: amb aquest terme s’entenen les manifestacions motores de balanceig més o menys regular, brusc i d’amplitud variable, que por afectar al cap, els ulls, etc.. Tics: consisteixen en la sobtada, imperiosa, involuntària i aparentment absurda execució, en intervals irregulars però relacionats, de moviments senzills, aïllats o units, que objectivament representes un acte adaptat a un objectiu concret. - Tics facials, respiratoris, de cap i de coll, tics de tronc i de membres, tics fonadors i tics digestius. Síndrome de la inestabilitat psicomotriu o síndrome hipercinètica: és una alteració en què poden interactuar dos components, d’una banda, trastorns motors causats per problemes en els mecanismes d’inhibició motriu i, de l’altra, un tipus caracterial o de personalitat provocat per retards afectius.