Descripció Textual, Avantguarda i Literatura Catalana de Postguerra

El Text Descriptiu: Definició i Context

És el tipus de text que representa amb paraules una persona, un objecte, un lloc, un espai, un sentiment, etc.

Poden existir textos descriptius independents, però és més freqüent trobar seqüències descriptives inserides en altres tipus de textos, sobretot narratius, explicatius o argumentatius.

Característiques Lingüístiques

• Temps verbal: Expressen duració.
• Verbs: Signifiquen estat o situació.
• Noms i adjectius qualificatius.
• Connectors espacials: Per ordenar la informació (dreta, esquerra...).
• Enumeracions.
• Comparacions.
• Metàfora i imatge.

Estructura del Text Descriptiu

La informació s'organitza en nuclis al voltant del tema. L'ordre en què es presenta la informació pot ser molt variat. Perquè la informació sigui clara, convé que hi hagi un ordre senzill.

Classes de Descripcions

• Objectiva: Reprodueix fidelment l'objecte de la realitat i és impersonal, sense opinions ni impressions.
• Subjectiva: Dona una visió de l'objecte i vol provocar una emoció en el receptor.

Tipus de Descripcions Freqüents

Les descripcions més freqüents són les de les persones (retrat) i les científiques.

El Retrat (Descripció de Persones)

Poden ser físiques o psicològiques:

• Físiques: Enumeren els trets principals de la fesomia.
• Psicològiques: S'informa sobre el caràcter, el comportament, les aficions, etc.

La Descripció Científica

Sol trobar-se en els textos explicatius o argumentatius. Són sempre objectius i cerquen la precisió. També empren un vocabulari específic.

Conceptes Lingüístics Addicionals

Manlleus

Estrangerismes no acceptats en el diccionari normatiu que s'introdueixen en la nostra parla. Ex: affaire, of course.

Bulgarismes

Paraules que formen part del lèxic popular o col·loquial i són considerades defectuoses. Ex: llavonses.

La Poesia d'Avantguarda (Primer Terç del Segle XX)

Sorgeixen una sèrie de moviments que duen a un capgirament del panorama artístic i literari. Es van caracteritzar per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i per l'experimentació. Això implica un trencament amb les formes d'expressió tradicional:

• Vulneració de les normes gramaticals i de puntuació.
• Alteració del significat habitual de les paraules.
• Incorporació de recursos visuals al llenguatge poètic (cal·ligrames).

Cadascun d'aquests corrents va rebre el nom genèric d'avantguardes. Destaquen el futurisme i el surrealisme (tot i que el text original esmenta el realisme).

Futurisme (1909)

Va sorgir el 1909 amb la publicació del manifest futurista de l'escriptor italià Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment propugna l'abandó del sentimentalisme en l'art i proposa:

• Un llenguatge directe, fins i tot agressiu.
• El gust per l'audàcia i la violència.
• L'exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat.

Els cal·ligrames i els collages són de les formes més característiques d'aquest moviment.

Autor destacat: Joan Salvat-Papasseit.

Surrealisme (1924)

Va aparèixer el 1924 amb el manifest surrealista d'André Breton. Aquest moviment prefereix textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents.

Els poetes recorren sovint al somni, durant el qual sorgeixen tots els desitjos amagats al subconscient. La tècnica principal és l'Escriptura automàtica: transcriure fidelment el pensament.

Autor destacat: Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Joan Salvat-Papasseit

Poeta d'origen humil que simpatitza amb els moviments obrers i populars. La relació de la seva poesia amb l'avantguardisme s'aprecia clarament en els títols plens d'elements moderns (Ex: Poemes en ondes hertzianes). Incorpora el cal·ligrama i la poesia amorosa.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Autor d'una obra no valorada fins a la seva mort. Trenca amb la tradició paisatgística imperant de l'Escola Mallorquina. Adopta un ventall de models poètics.

La Literatura Catalana de la Postguerra (1939-1960)

El 1939, quan acaba la Guerra Civil, molts intel·lectuals i escriptors que havien estat fidels a la República es van haver d'exiliar a altres països per salvar la vida.

La situació de la llengua i de la cultura catalana va passar per un període extremadament crític durant vint anys. El règim de Franco volia eliminar les cultures de llengua catalana, gallega i basca en benefici d'una única cultura castellana. Es va prohibir el català fins i tot per conversa telefònica.

Els escriptors van posar la seva obra al servei de la llengua i la cultura catalana, sovint representant obres dins les seves cases. Els exiliats a Europa o Amèrica van reflectir la seva vivència en unes obres que es denominaven el sentiment de derrota.

La Poesia de Postguerra

Va ser un dels textos literaris privilegiats, ja que es difonia mitjançant trameses i lectures privades, o amb publicacions de periòdics o edicions clandestines o tolerades per una censura que la considerava un gènere minoritari.

Temes més freqüents:

• Enfrontaments bèl·lics.
• L'exili.
• L'elegia per un món perdut.
• La fidelitat a la llengua i la cultura del país.

Poetes destacats:

• Carles Riba (Elegies de Bierville)
• Miquel Dolç (Elegies de guerra)
• J.V. Foix
• Salvador Espriu

La Narrativa de Postguerra

Malgrat alguns entrebancs, com la censura o la manca d'escolarització en català, va tenir un desenvolupament notable.

Temàtica: La guerra, el camp de concentració i l'exili.

Autors i obres:

• Pere Calders
• Agustí Bartrà (Cris de 200.000 braços)
• Vicenç Riera Llorca

La narrativa catalana s'enriqueix amb els indrets i els personatges propis dels països on viuen els exiliats.

El Teatre de Postguerra

A partir de 1946 s'autoritzen representacions de clàssics catalans i d'autors en actiu, sempre que no qüestionin la situació del país. Això permet a les companyies comercials reprendre l'activitat i afavoreix la comèdia burgesa.

Obres escrites abans de la guerra (que es van representar): L'hostal de la glòria / Cafè de la Marina.

A la postguerra, el teatre esdevé més crític i actual, i els personatges tenen una major profunditat psicològica. Ex: La fortuna de Sílvia.

El Teatre a les Illes Balears

No es reprèn l'activitat teatral en català fins a l'any 1947, i únicament en representacions en què el català serveix per a activitats còmiques i de poca importància.

Autor destacat: Llorenç Villalonga (Faust).