Descolonització d'Àfrica i Àsia: causes, processos i conseqüències

Descolonització: independència política dels territoris dominats per les potències europees

Causes:

1. La Segona Guerra Mundial va debilitar les potències europees, que havien deixat de ser invencibles, i això va aprofitar l'oportunitat de la seva debilitat.

2. Nacionalistes: guerrers anticolonitzadors i líders populars van formar moviments d'alliberament.

3. EUA i URSS van oferir suport, afavorint els nacionalistes i la independència.

4. L'ONU va reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Descolonització a Àfrica del Nord

Va desenvolupar-se el nacionalisme després de la Segona Guerra Mundial. La independència va ser difícil i va generar conflictes, ja que les potències no volien concedir la independència.

Panarabisme: moviment religiós i cultural que va donar molt suport al nacionalisme i va solidaritzar els pobles àrabs per impulsar-los com a una nova potència conjunta que s'oposava al colonialisme europeu.

Descolonització a l'Àfrica subsahariana

No es va desenvolupar un nacionalisme massiu. La independència va ser més fàcil, pacífica i pactada, acceptant les potències concedir-la.

Negritud: conjunt de valors culturals i espirituals dels negres que volien recuperar l'orgull d'Àfrica i canviar el nom dels països i de les capitals. En conservar les fronteres europees, pobles ètnics diferents i pobles etnicament barrejats van quedar units.

Descolonització a Àsia

Causes: final de la Guerra Freda. EUA i URSS van fomentar els moviments d'independència de les colònies, i els moviments nacionalistes van ser recolzats per l'ONU.

Conseqüències

Les colònies britàniques van obtenir la independència sense conflictes. Les colònies franceses van tenir més problemes, i van aparèixer països com Vietnam, Algèria i Laos. Els països nous depenien de l'exterior i, al independitzar-se, van quedar molt pobres, amb un gran creixement demogràfic i inestabilitat política.

Àsia: Indonèsia

Descolonització ràpida. El Partit Nacional Indonesi va reclamar la república d'Indonèsia; els Països Baixos i Anglaterra no van estar d'acord. El 1949 es va produir la independència total del país. El 1964 hi va haver una revolta procomunista.

Península de l'Indostan: Índia

L'Índia va assolir la independència el 1947, el primer pas de la descolonització d'Àsia. El país va intentar negociar l'hegemonia de tot el territori, ja que és molt gran i molt diferenciat política i religiosament. Hi va haver dos bàndols: els hindús (Gandhi i Nehru) i els musulmans (Jinnah).

El Tercer Món i el subdesenvolupament

Conseqüències:

• Renda per habitant baixa.
• Desenvolupament industrial escàs.
• Gran dependència de l'exterior en tecnologia, comerç i finançament.
• Nivell de vida baix i baixa qualitat de vida.
• Serveis insuficients.
• Infraestructures deficients.
• Analfabetisme alt.
• Consum baix.
• Creixement de població elevat i taxa de natalitat alta.
• Tots els països conserven les fronteres de la colònia, artificials, que han generat guerres civils i conflictes entre països.
• Falta d'experiència de govern: manca de gent amb experiència per governar.
• Estats dictatorials.
• Neocolonialisme: dependència econòmica de les antigues colònies respecte a les metròpolis, que les transformen en mercats de productes elaborats i les converteixen en proveïdores de matèries primeres.
• Deute extern: els països no es poden permetre pagar el deute, i això n'augmenta la pobresa.
• Catàstrofes naturals que els afecten molt.
• Creixement demogràfic accelerat.