La deixi i les figures retòriques en català

La deixi: personal, espacial i temporal

Deixi personal

• 1. Marques lingüístiques de 1a persona singular: pronoms personals, possessius i morfemes verbals de 1a pers. sing.
• 2. Marques lingüístiques de 1a persona plural: pronoms personals, possessius i morfemes verbals de 1a persona pl.

Deixi espacial

• Demostratius: aquest, este, aqueix, eixe, aquell.
• Adverbials: ací, aquí, allí, allà.
• Pronoms neutres: açò, això, allò.

Deixi temporal

• Simultaneïtat: ara, hui, aquest matí.
• Anterioritat: ahir, fa poc, la setmana passada.
• Posterioritat: demà, l'any que ve, des d'ara, aviat...

Principals figures retòriques

Al·literació: repetició d'un so dins la frase (plou poc però per al poc que plou, plou prou).

Onomatopeia: formació de mots imitant sons naturals (xiuxiueig).

Anàfora: repetició de les mateixes paraules al començament de frases (ací em pariren i ací estic).

Antítesi: contrast que neix de l'oposició de dues idees (tinc les mans buides, buides d'aire però plenes de bruts diners).

Eufemisme: ús d'una expressió suau en lloc d'una de més dura (trànsit per mort).

Disfemisme: substitució de paraules estàndard per paraules vulgars.

Personificació: consisteix a atribuir un ésser irracional a coses abstractes (deia la nit).

Interrogació retòrica: pregunta emfàtica que no espera resposta.

Al·legoria: metàfora continuada que presenta un sentit directe.

Faula: narració de fets meravellosos.

Ironia: Tello és guapo.

Paradoxa: unió d'idees aparentment irreconciliables (tant com t'estime i no puc suportar-te).

El·lipsi: figura que consisteix a sobreentendre un o més mots.

Asíndeton: omissió de conjuncions de coordinació (llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes).

Enumeració: desenvolupament d'un sintagma (Tello, el joputa, el cabró, el marica, el pesat, el a dos velas, el cornudo... viu davall d'un pont).

Polisíndeton: repetició d'una conjunció (i et mirava i et cantava i et parlava i et menjava).

Hipèrbaton: alteració de l'ordre gramatical dels mots (però què hi fa, si dins el teu oblit la inquietud pregonament perdura).

Sinècdoque: consisteix a restringir el significat d'un mot.

Comparació: es relaciona un objecte amb un altre.

Metàfora: es du a terme quan s'utilitza un mot que expressa una cosa per a expressar-ne una altra (les seues estrelles, referint-se als seus ulls).

Metonímia: figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra (els cabells blancs per la vellesa).

Hipèrbole: es tracta d'una exageració evident (no hi havia a València dos amants com nosaltres).