Principals Sistemes Muntanyosos d'Espanya: Guia Completa

Principals Sistemes Muntanyosos d'Espanya

Massís Galaico-Lleonès

El Massís Galaico-Lleonès se situa al nord-est de la península, amb uns 200 km de costat. Inclou Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les muntanyes de Lleó i les serres de la Cabrera. Té una altitud mitjana de 500 m, amb cims com el Teleno i la Peña Trevinca que superen els 2000 m. Està format per un conjunt de blocs fallats elevats i enfonsats, i l'erosió s'ha encarregat de suavitzar els pendents muntanyosos.

Serralada Cantàbrica

La Serralada Cantàbrica forma una cadena lineal amb grans desnivells.

Part Occidental

El Massís Asturià dona lloc a blocs paleozoics dislocats amb jaciments de carbó, a més d'una gamma de metalls com ferro i mercuri. L'accés és difícil per l'altitud.

Part Oriental

A la Muntanya Cantàbrica, els cims perden altitud amb els relleus plegats on abunden gresos, conglomerats i calcàries.

Picos d'Europa

Els Picos d'Europa tenen una altitud màxima a la Torre de Cerredo, amb 2648 m.

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric limita la Meseta de nord-oest a sud-est, format per materials de sòcols hercinians i materials secundaris que es van plegar durant el moviment alpí.

Sector Nord

Format per un sistema de falles amb horsts massissos de més de 2000 m (Serra de Moncayo).

Sector Sud

Format per serres i depressions de rius amb un conjunt interior muntanyós (Muntanyes Universals, la Serrania de Conca...) i un conjunt exterior constituït per serres de Javalambre, Gúdar i Maestrat.

Sierra Morena

Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta, amb escassos relleus muntanyosos d'uns 700 m. Vista des del Guadalquivir, presenta un relleu alt de 1200 m que cau fins als 100 m, dificultant les comunicacions. L'únic pas és el Despeñaperros.

Els Pirineus

Els Pirineus són una alineació contínua de muntanyes d'uns 440 km de longitud des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus, amb amplades de més de 100 km.

Prepirineus Axials o Centrals

Tenen les altituds més notables (Aneto, Mont Perdut, Pica d'Estats). Els ports de muntanya són escassos i de pas difícil (Somport). Formats per materials hercinians, donen lloc a massissos elevats i crestes amb glaceres.

Prepirineus

De menor altitud i forma suau. Serres interiors fins als 2500 m (Guara i Peña). Serres exteriors (Cadi i Montsec), amb altituds modestes que envolten la Depressió Mitjana Pirinenca.

Les Serralades Litorals Catalanes

Les Serralades Litorals Catalanes són una sèrie de falles i terrenys volcànics. La Serralada Prelitoral presenta altituds considerables com Montseny (Turó de l'Home), mentre que la Serralada Litoral té un desenvolupament escàs. A la part nord de les Serralades Litorals Catalanes hi ha materials paleozoics, i al sud materials secundaris plegats com el rocam calcari.

Les Serralades Bètiques

Les Serralades Bètiques es van formar al llarg del moviment alpí a causa de la forta pressió sobre materials sedimentaris acumulats al fons oceànic.

Serralada Penibètica

Materials de l'antic massís hercinià (Sierra Nevada amb els Pics Veleta i Mulhacén, el més gran de la península).

Serralada Subbètica

S'hi alternen calcàries dures i margues més toves amb un relleu trencat i irregular.