Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.

Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.

Fonts i influències històriques

Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776.

Limitacions i crítiques

Malgrat el seu caràcter d'universalitat, no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d'aplicació), reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època, que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge.

Anàlisi del contingut i principis polítics

A la primera part de la declaració, els representants del poble francès exposen com a culpables de la situació viscuda a França fins a la revolució: la situació feudal, l'explotació de la noblesa i l'aristocràcia davant els comerciants i els camperols, i l'oblit dels drets humans. Com a solució, proclama els drets propis de l'home perquè estiguin presents en el projecte polític liberal iniciat en la Revolució Francesa, que va tenir el seu èxit el 1789, per tal que no es corrompin els poders del govern i siguin la base de la Constitució.

En la declaració es censura la separació estamental, passant a un règim classista i d'una societat de l'Antic Règim a un sistema polític liberal. Es defensa la:

• Llibertat
• Igualtat
• Respecte a la propietat
• Canvi de poder d'una monarquia de dret diví (on el poder el té una persona) a una situació liberal amb un repartiment de poders.

Es declaren drets tan fonamentals com la llibertat d'expressió i el culte religiós, sempre sota el criteri establert per la llei.