Polis ciències socials, 4rt eso 2

L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Des de 1760 hi havia males collites que va fer que els preus dels aliments pugessin.

La burgesia es mostrava descontenta davant la marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar a càrrecs i gaudir de reconeixement social.

La solució de la crisi financera passava per una reforma fiscal que obligués l’aristocràcia a pagar impostos.

Els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués als Estats Generals.

Allò que estava en joc era la sobirania nacional (admetre que el conjunt dels diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació.

El 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla.

La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.

Davant la radicalització popular, l'Assemblea Nacional Constituent va decretar, el 4 d’agost, l’abolició dels privilegis feudals i va promulgar la declaració dels drets de l’home i del ciutadà, les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat davant la llei i els impostos.

LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA:

- Monarquia constitucional (1789-1792): Tenia els suport de la burgesia conservadora acord amb el rei i els privilegiats per imposar el liberalisme.

- República democràtica (1792-1794): Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.

- República burgesa (1794-1799): Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora que donava el poder als propietaris.

La tardor de 1789 el rei i la noblesa van acceptar la nova situació i l'Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.

El 1791 es va promulgar una Constitució: separació dels poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans, encara que el rei tenia el tret de veto (podia oposar-se a l'entrada en vigor d'una nova llei). Es va establir el sufragi indirecte i censatari que va dividir els ciutadans en actius i passius.

Després de l'aprovació del text constitucional, es va formar una Assemblea Legislativa, van redactar noves lleis per garantir la igualtat entre els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. Es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional)

La família reial es va oposar a la Revolució i va fugir de París per unir-se a l'exèrcit austríac que volien envair França i restablir l'absolutisme (Fuga de Varennes, juny de 1791).

L'abril de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la gerra a Àustria.

Convenció girondina: Van convocar eleccions per sufragi universal masculí per la nova Convenció Nacional.

El rei Lluís XVI i la seva esposa van ser acusats de traïció, condemnats a la guillotina i executats.

Al 1793 a l'interior del país van esclatar algunes revoltes contrarevolucionàries. A l'exterior van envair França.

Convenció jacobina: Al 1793 els jacobins van aconseguir el poder. Volien democràcia social: Sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. El poder el tenia Robespierre.

El Comitè va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o la mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris (llei de sospitosos).

Caiguda dels jacobins: La radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l'oposició de gran part de la població.

Al 1795 es va elaborar una nova Constitució que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres (el Consell dels Cinc-Cents i el Consell dels Ancians).

El liberalisme de la nova república se situava entre l'absolutisme i la democràcia social dels jacobins.

El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va iniciar el Consolat.

L’IMPERI NAPOLEÒNIC

Va consolidar tot el que havia aconseguit amb la revolució burgesa, tot evitant el retorn de l'absolutisme.

Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava totes les lleis anteriors i es van reformar la hisenda i el sistema d'ensenyament.

El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.

Les tròpes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d'Europa. S'estenia d'Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d'Europa sota el control de França.

S'hi van imposar algunes lleis: la supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris, i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Van proclamar la llibertat econòmica, el dret de la propietat i la llibertat religiosa.

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interesosos materials de França (cobrar impostos, fer negocis...)

L'aixecament protagonitzat pels espanyols l'any 1808 contra la invasió i la imposició d'un rei estranger, va ser el primer i el que va marcar la decadència de l'Imperi Napoleònic.

El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder. Al 1815 va ser derrotat a Waterloo.

RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALIME

Entre 1814-1815 es va proposar el Congrés de Viena que tenia com a objectiu la restauració de l'absolutisme monàrquic. Els monarques van remodelar el mapa europeu. Per això França va tornar a les seves fronteres. Les decisions del congrés es van completar amb la Santa Aliança (1815). Per mantenir l’ordre absolutista a Europa les potències van decidir reunir-se de tan en tan. A partir del 1815 el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en dues forces s’oposició.

El liberalisme: és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu lliure que és un ciutadà i el conjunt de ciutadans que formen una nació, que té la sobirania. Les seves decisions les pren el Parlament. Defensa la divisió de poders i el dret de la propietat. L’economia es basa en el mercat.

El nacionalisme: és una ideologia política que manté el dret dels pobles per decidir sobre ells mateixos i la seva sobirania. Es va expandir al s. 19. La gent va voler agrupar els membres de una comunitat nacional dins una mateixa frontera. Això va crear moviments independentistes.

Nació: conjunt d’individus amb una sèrie de lligams culturals propis i que viuen en comunitat.

LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS

Al 1820 a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc i els grecs es van proclamar independents (1822). Després també es va independitzar l’Amèrica continental (entre 1808-1825).

Entre 1829-1835 hi va haver una segona onada revolucionaria a Europa central i occidental. Això va significar la substitució de l’absolutisme per sistemes polítics constitucionals (la burgesia tenia poder). Es tractava d’un liberalisme conservador on es limitaven les llibertats.

A França (1830) hi va haver una monarquia liberal amb Lluís Felip d’Orleans.

Bèlgica es va independitzar d’Holanda (1815).

Hi van haver-hi altres revoltes: a Polònia 1831, a Gran Bretanya 1832 i a Espanya entre 1833 i 1839 on es va aconseguir un sistema liberal.

A Europa hi va haver una revolució (1848, primavera dels pobles) on van aparèixer ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular i igualtat social.

A França es van proclamar la república social i el sufragi universal.