Cultius, cereals, fruita i rotació: guia de correcció i qüestionari

Pràctiques

Alfals, userda = Medicago sativa L.
Arròs = Oryza sativa L.
Bleda-rave, remolatxa = Beta vulgaris L.
Blat (dur) = T. durum Desf.
Blat (tou) = Triticum aestivum L.
Blat de moro, moresc, panís = Zea mays L.
Cacauet = Arachis hypogaea L.
Canem = Cannabis sativa L.
Civada = Avena sativa L.
Colza = Brassica napus L. var. oleifera
Cotó = Gossypium hirsutum L.
Fajol = Fagopyrum esculentum
Favera = Vicia faba L.
Fesolet, monget ull ros = Vigna unguiculata L. Walp.
Garbanzo = Cicer arietinum L.
Gira-sol = Helianthus annuus L.
Llentia = Lens culinaris Medik.
Lli = Linum usitatissimum L.
Llubí = Lupinus albus L., Lupinus spp.
Margall = Lolium multiflorum Lam.
Mill = Panicum miliaceum L.
Mongetera = Phaseolus vulgaris L.
Ordi = Hordeum vulgare L.
Patatera = Solanum tuberosum L.
Pesol = Pisum sativum L.
Sègol, segle = Secale cereale L.
Soia = Glycine max (L.) Merr.
Sorgo o melca = Sorghum bicolor (L.) Moench
Tabac = Nicotiana tabacum L.
Trèvol repent = Trifolium repens L.
Triticale = X Triticosecale Wittmack
Veça = Vicia sativa L.

Blat tou i blat dur

BLAT TOU:

• Arestes de les espigues: generalment sense arestes o amb arestes curtes
• Ús industrial: fariner, pa, galetes, pastisseria
• Humitat comercial: 14%
• Pes específic: 76 kg/hl (> 75 kg/hl)
• Gluten (més o menys extensible?): més extensible i menys tenaç
• Proteïna: 11-13%

BLAT DUR:

• Arestes de les espigues: arestes llargues i ben desenvolupades
• Ús industrial: semola i sèmoles per a pastes alimentàries (fideus, macarrons)
• Humitat comercial: 14%
• Pes específic: 80 kg/hl (> 77 kg/hl)
• Gluten (més o menys extensible?): menys extensible, més tenaç i elàstic
• Proteïna: 13-15%

Cultius de servei

Els cultius de servei només es poden cultivar durant l'intercultiu; es sembren després de la collita del cultiu anterior i s'incorporen en el sòl o es «planxen» abans de sembrar el següent cultiu.

CERTA. Justificació: els cultius de servei s'implanten precisament en el període d'intercultiu entre dos cultius principals per protegir el sòl contra l'erosió, millorar-ne l'estructura, fixar nutrients o aportar matèria orgànica, i es destrueixen abans de la sembra del cultiu següent.

Pera vs poma: alteració

Alteració: el russeting (o rugositat/rovell fi), un enfosquiment superficial i aspecte rugós o suberós a la pell del fruit.

Causa: es deu a microfissures en la cutícula durant les primeres etapes de desenvolupament del fruit, provocades per factors ambientals o per tractaments fitosanitaris agressius.

Repercussió:

• Pera: és una característica desitjable i valorada comercialment pel consumidor.
• Poma: representa una depreciació comercial, ja que els consumidors prefereixen pomes de pell llisa i brillant.

Cicle vital i maduresa de l'arbre

Quin és el cicle vital d'un arbre? Quins són els mecanismes pels quals un arbre passa de ser improductiu (juvenil) a ser madur? En relació al creixement, la síntesi i acumulació, la regulació hormonal...

El pas d'un arbre de la fase juvenil a la madura es produeix quan disminueix la intensitat del creixement vegetatiu i s'equilibra l'activitat de les arrels amb la part aèria. Això permet que l'activitat fotosintètica superi la respiratòria, afavorint la síntesi i acumulació d'hidrats de carboni en forma de reserves. Aquest canvi energètic modifica el balanç hormonal, passant de produir molts promotors del creixement a sintetitzar reguladors que activen la formació de gemmes florals, desencadenant així l'entrada en producció de l'arbre.

Rotació de cultius i treball del sòl

A l'hora de definir la rotació de cultius d'una explotació, convé incloure cultius que permetin un intercultiu llarg.

CERTA. Permet introduir cultius de cobertura (adob verd), controlar les males herbes i conservar la humitat i els nutrients del sòl.

Un avantatge de l'arada de pala (equip característic del treball profund) és que facilita el control de les males herbes.

CERTA. En volcar el sòl a 20-30 cm, enterra els residus i les llavors de males herbes, facilitant-ne el control respecte al no treball del sòl.

En el cas de voler sembrar l'ordi després d'un cultiu farratger d'estiu segons la tècnica de no treball del sòl o sembra directa, les operacions que es podrien fer serien: 1 herbicida, 2 passada suau de cultivador, 3 sembra amb sembradora de sembra directa.

FALSA. En la sembra directa estricta no es fa cap passada de cultivador; qualsevol treball del sòl fa que passi a ser «treball mínim» o «simplificat».

Producció i comerç de fruita

A nivell mundial, la producció de fruita es concentra en més d'un 50% en plàtans, pomes i taronges. V (49% gràfic, 57% text)

Al llarg del període juvenil, l'arbre té poca capacitat per formar flors i la producció és baixa però de molta qualitat. F (és nul·la)

Degut al canvi climàtic, el cultiu del mango i de l'alvocat és viable a la zona sud d'Espanya i cada cop és més present. V

Del total de fruita produïda, aproximadament es reparteix en 50% fruita tropical i subtropical i 50% fruita de zones temperades. F (57% tropical, 43% temperada)

El cultiu de l'ametller a Espanya és sempre en secà, igual que la vinya de raïm per vinificar. F

El maracujà, la figa, el mango i el caqui són totes fruites tropicals. F

El mètode Utah, per al càlcul d'unitats de fred, considera que no totes les temperatures per sota dels 7 ºC tenen el mateix efecte en fer sortir l'arbre de la dormició. V

El període juvenil d'un arbre fruiter es caracteritza per ser molt productiu, com ve que el fructicultor el mantingui vigent. F

El portaempelt dels fruiters correspon al sistema radicular i té una influència sobre la fructificació de la varietat; per exemple, una varietat de presseguer empeltada en un peu de prunera. V

El productor més important de taronges és el Brasil i és important en el mercat internacional perquè exporta la seva producció de taronja com a producte fresc. F (major productor de suc no fresc)

Els arbres comencen a emetre pel sistema radicular; aquest no aportar prou saba a la part aèria fa disminuir la síntesi de carbohidrats i, en presència, la reducció del creixement vegetatiu. F (necrosi)

Els plàtans són la principal fruita comercialitzada internacionalment, i l'Equador és el primer exportador. V

Els preus de la fruita durant l'estiu es mantenen molt alts. F

Els kiwis que consumim venen d'Itàlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica per igual. F

Espanya és el primer d'Europa en superfície d'olivera i d'avellaner. V

Golden, Fuji, Gala i Recoleta són varietats de poma. F (Recoleta és de pera)

Itàlia és un país important per la seva producció de fruita tropical. F

L'albercoc i l'ametller tenen poques exigències de fred hivernal. V

La distribució geogràfica de les diferents espècies de fruita respon al valor ecològic de les mateixes, ja que totes es produeixen en condicions d'humitat. F

La manca d'hores de fred hivernal provoca una floració precoç de l'arbre, amb les conseqüents problemes de gelades primaverals. F

La perera i la pomera són espècies de climes mediterranis càlids. F

La pomera, la perera i el presseguer en plantacions comercials són sempre de regadiu. V

La producció de fruita de Xile i Sud-àfrica competeix en producció, qualitat i frescor amb la fruita produïda a Lleida, ja que són produccions solapades. F

La producció mundial de fruita és molt important i es calcula que arriba al voltant de les 10^8 tones anuals. F (8,68 × 10^8)

La tija d'un xiprer en plantacions fruiteres es deu a l'esgotament de la matèria orgànica. F

La utilització de grans ventiladors o de calefacció per protegir les plantacions fruiteres en nits amb risc de gelades primaverals és una bona estratègia. V

Les hores de fred en fruiters són el nombre d'hores en què les temperatures estan per sota dels 7 ºC en el període de l'1 de novembre al 15 de maig (aprox.) en zones temperades. F

La producció de fruita es manté estable en els diferents anys. F

Llimonera, Blanquilla i Conferencia són totes varietats de poma. F

Guaret, intercultiu i cultius de cobertura

La proporció de terra deixada en guaret a Espanya és inferior a la terra deixada en guaret a Catalunya. F

La durada de l'intercultiu entre dos cultius de tardor-hivern és superior a 10 mesos (p. ex., entre blat i ordi). F

L'interès d'incloure cultius amb arrel pivotant en la rotació de cultius és perquè realitzen un bombeig de nutrients. V

En el cas dels cultius herbacis, els cultius de cobertura, protectors o de servei són cultius que se sembren bàsicament per ocupar el sòl durant l'intercultiu i prevenir l'erosió del sòl o la pèrdua de matèria orgànica. V

L'equip més específic o característic del treball profund és l'arada de pala. V

Treballar el sòl és necessari sempre, perquè per implantar un cultiu primer s'ha de descompactar el sòl. F

La pomera i la perera són espècies de climes mediterranis càlids. F

El productor més important de taronges és el Brasil, i és important en el mercat internacional per la producció de suc concentrat. V