La Crítica de Nietzsche: Llenguatge, Món i Superació del Nihilisme

La Crítica de Nietzsche a la Metafísica i la Moral

El Llenguatge Conceptual i la Representació de la Realitat

Els filòsofs pretenen conèixer el món i representar la «vertadera» realitat a través del llenguatge, utilitzant un tipus concret de llenguatge: el *conceptual*. Els conceptes són termes que designen classes de coses o experiències, deixant de banda els casos individuals, cadascun d'ells diferent dels altres. La seva utilització suposa que la realitat està composta de casos idèntics, universals i immutables.

Per això, diu Nietzsche, els conceptes no poden expressar la realitat de la vida, que és només canvi i transformació. Són un falsejament de la realitat perquè maten l'experiència primera que els individus tenen de la realitat i posen al seu lloc un material aliè i estrany a la vida mateixa. En definitiva, el llenguatge conceptual és una construcció humana creada per a poder comprendre una realitat en perpetu **esdevenir** que escapa a una aprehensió definitiva i única.

Món Vertader vs. Món Aparent: L'Elogi de l'Esdevenir

El que per a la majoria dels filòsofs ha estat el món aparent, fals i enganyós subministrat pels sentits, constitueix per a Nietzsche l'únic món que hi ha: el de l'esdevenir, el del fluir constant dels esdeveniments, un món de rostres distints en cada ocasió, i a vegades, incongruent. L'aparença és una de les formes de ser de la realitat.

Al contrari, el que la història de la filosofia i el cristianisme han considerat com a «món vertader» —un món accessible i comprensible mitjançant la raó, un món d'ens fixos i eterns— no és per a Nietzsche sinó un món fictici, un món humà, mons metafísics, transmons i falses divinitats amb què l'ésser humà s'ha autoenganyat davant la seva incapacitat de suportar l'esdevenir.

Moral Natural vs. Moral Contranatural

Per a Nietzsche, l'únic criteri vàlid per a distingir el «bo» del «dolent» és la vida mateixa. Allò «bo» serà el que afavoreix la vida, la seva salut, el seu enfortiment i la seva intensificació. Per consegüent, una moral natural i sana serà aquella que, en comptes de sentir els nostres impulsos com a quelcom perillós que cal reprimir, aprofita la seva energia com a font de salut i de creativitat, la qual cosa repercuteix en una existència més plena i satisfactòria.

El Nihilisme: Malaltia i Superació de la Cultura Occidental

La cultura occidental està malalta, i aquesta malaltia és el **nihilisme**. La causa és el descobriment que els seus adorats ídols eren fetitxes falsos. Ara no pot creure en res i camina sense rumb cap al buit de sentit. S'ha adonat que estava edificada sobre una ficció i ara es desintegra: els grans valors tradicionals perden tot el seu valor i el pessimisme ho envaeix tot. És el moment del *«Crepuscle dels Ídols»* que ens han enganyat i dominat.

Enfront del *nihilisme passiu* (la resignació davant la pèrdua de sentit), Nietzsche reacciona amb un *nihilisme actiu*. Caldrà acabar de derrocar els vells valors i, després, superar tot nihilisme amb la creació d'uns altres de nous des del cos i l'instint, per a aconseguir un nou ésser diferent de l'humà actual.