Crítica aristotèlica de la teoria de les Idees: fonaments i problemes

Crítica de la teoria de les Idees

La metafísica aristotèlica s'elabora en bona mesura com a reacció a la teoria de les Idees de Plató. No sembla que Aristòtil hagués manifestat cap oposició crítica a la teoria de les Idees durant la seva permanència a l'Acadèmia. Tot indica, al contrari, que les primeres crítiques a la teoria de les Idees s'elaboren després del seu abandonament de l'Acadèmia, quan Aristòtil comença a perfilar la seva pròpia filosofia. Cal recordar, però, que ja Plató havia criticat la teoria de les Idees en el Parmènides, i que probablement la teoria de les Idees havia estat objecte de nombroses controvèrsies dins l'Acadèmia. No té sentit, doncs, buscar en la crítica aristotèlica cap motiu personal que hagués pogut enfrontar Aristòtil amb Plató, sinó, com ell mateix diu a la Metafísica, la simple recerca de la veritat.

Aristòtil i Plató: coincidències i discrepàncies

Aristòtil estarà d'acord amb Plató en què hi ha un element comú entre tots els objectes d'una mateixa classe —l'universal, la Idea— que és la causa perquè apliquem la mateixa denominació a tots els objectes del mateix gènere. Admitrà, per tant, que aquest universal és real, però no que tingui existència independent de les coses, és a dir, que sigui subsistent. La teoria de les Idees, en canvi, en atorgar realitat subsistent a l'universal duplicà, sense motiu, el món de les coses visibles, establint un món paral·lel que necessitaria, al seu torn, una explicació.

Problemes per explicar el canvi i el moviment

La teoria de les Idees tampoc és capaç d'explicar el moviment de les coses, que fou un dels motius de la seva formulació. (Recordem que, igual que els pluralistes intentaven amb la seva proposta explicar la permanència i el canvi, la teoria de les Idees es proposava amb la mateixa finalitat.) Ara bé, aquesta teoria no ofereix cap element per explicar el moviment o el canvi: si les Idees són immòbils i immutables i les coses són una imitació de les Idees, les coses haurien de ser també immòbils i immutables. Però si canvien, d'on procedeix aquest canvi? (cf. Metafísica, llibre I, 7).

Les objecions sobre separació d'essència i substància

Aristòtil considera que la teoria de les Idees és impossible perquè estableix una separació entre el món visible i el món intel·ligible, és a dir, entre la substància i allò per allò que una substància és: la seva forma o essència. Les Idees representen l'essència de les coses, és a dir, allò pel qual les coses són el que són. Com és possible que allò pel qual alguna cosa és el que és no resideixi en l'objecte, sinó fora d'ell? Com pot ser que allò que fa que l'home sigui home —la seva essència, la Idea d'home— no resideixi en l'home, sinó que existeixi independentment d'ell? Les formulacions de Plató sobre la relació entre les Idees i les coses —les teories de la participació i de la imitació—, lluny d'explicar aquesta relació, no són més que metàfores.

L'argument del "tercer home"

Plató mateix havia abordat aquestes qüestions en el Parmènides. Aristòtil insisteix en les seves mancances amb l'argument del «tercer home»: si l'home és el resultat de la imitació de la Idea d'home, i tal Idea s'entén com una entitat de caràcter individual, a quina altra realitat imita la Idea d'home? Hauria d'existir un tercer model d'home per explicar la similitud entre l'home concret i la Idea d'home, de la mateixa manera que la Idea d'home es postula per explicar la similitud entre els homes concrets. D'aquesta manera encadenaríem fins a l'infinit l'exigència d'un model del model, cosa que portaria a l'absurd.

D'altra banda, segons Plató les Idees serien la causa de les coses; però el mateix Plató, al Timeu, explica que les Idees són només el model en el qual s'inspira el Demiürg per modelar les coses, és a dir, les causes exemplars de les coses, però no les seves causes eficients (cf. Metafísica, llibre I, 7).

Fonaments de la metafísica aristotèlica

En aquesta crítica aristotèlica a la teoria de les Idees s'albiren ja els fonaments de la seva pròpia metafísica: davant la impossibilitat que les Idees expliquin coherentment la causa del real, Aristòtil proposarà la teoria de les quatre causes de l'ésser; i davant la irrealitat de les Idees, proposarà la seva teoria de la substància. La inconsistència de l'explicació platònica del canvi, al seu torn, el portarà a distingir entre ser en acte i ser en potència.

• Quatre causes: material, formal, eficient i final.
• Teoria de la substància: la unió de matèria i forma com a base de l'ésser.
• Act i potència: clau per explicar el canvi i el moviment.