Crisi Social i Política a Espanya: Del Pistolerisme al Desastre d'Annual (1917-1923)
Historia3,73 KB
Conflictivitat Social i Crisi Econòmica (1917-1923)
El 1917, es produeix la Revolució Russa, una revolució obrera que guanyen els bolxevics, que representen la classe obrera. Això anima tots els moviments obrers d’Europa, també a Espanya. Els obrers veuen esperança.
A Espanya hi havia condicions econòmiques nefastes: baixa producció, un alt nivell d’atur i una pujada de preus. Això fa que el moviment obrer es mobilitzi i augmenti el sindicalisme.
El Trienni Bolxevic a Andalusia
A Andalusia, es dona el *Trienni Bolxevic* (tres anys de revoltes pageses). El pagès andalús té afany de terres i, degut a aquest trienni, el govern espanyol declara l’estat de guerra. Es comencen a detenir els líders de les revoltes.
El Conflicte Rabassaire a Catalunya
A Catalunya, sorgeix el conflicte rabassaire (un tipus de pagès català). La *rabassa morta* era un tipus de contracte que tenia el pagès amb el propietari de la terra. Consistia en què els rabassaires conreessin els ceps (vinyes) i no se'ls podia fer fora de les terres a no ser que morissin els ceps. Si se'ls morien els ceps, estaven obligats a abandonar la terra.
Els ceps catalans van agafar una malaltia, la *fil·loxera*, i els rabassaires van haver d’abandonar les terres. Comença el conflicte i els rabassaires funden un sindicat, la *Unió de Rabassaires*, el 1922.
La Vaga de la Canadenca (1919)
A Barcelona ens trobem amb la Vaga de la Canadenca el 1919. La Canadenca era una empresa elèctrica que abastia pràcticament tota la ciutat de Barcelona. Els treballadors d’aquesta empresa es declaren en vaga, que durarà un mes i mig. Acabarà amb la patronal (els amos) cedint en aquests punts:
- Readmetre a tots els acomiadats.
- Establir una jornada laboral de 8 hores.
- Augmentar el salari.
La patronal va incomplir les condicions i van tornar les vagues, provocant el tancament de diverses empreses de Barcelona. La patronal comença a exercir una forta repressió contra els sindicats. Aquest conflicte entre els sindicats i la patronal va durar quatre anys.
El Pistolerisme i la Llei de Fugues
La patronal crea el *Sindicat Lliure* per enfrontar-se als sindicats anarquistes. Aquestes tensions acaben en baralles i violència. Aquest Sindicat Lliure tindrà el suport del govern i la policia.
Els empresaris lloguen pistolers i assassinen líders obrers, que responen assassinant autoritats i patrons. Finalment, el governador civil de Barcelona protegeix els pistolers de la patronal i posa en funcionament la *Llei de Fugues*.
La Llei de Fugues consisteix en què si la policia o l’autoritat competent té algun detingut i aquest intenta escapar-se, se’l pot disparar i matar.
Aquesta època s’anomena el *pistolerisme*, que va del 1917 al 1923, aproximadament. Hi va haver 800 atemptats i 300 morts en total, molts dirigents sindicals, però també algunes autoritats i patrons. Entre els morts destacats hi ha el *Noi del Sucre*, Francesc Layret i Eduardo Dato.
El Desastre d'Annual (1921) i la Crisi Monàrquica
Els rifenys ataquen sovint l’exèrcit espanyol. El govern espanyol va ordenar al general Silvestre fer una campanya per sufocar aquestes tribus, liderades per Abd-el-Krim. Aquest general estava relacionat amb el monarca, Alfons XIII.
Aquest atac de Silvestre fracassa i és derrotat a la localitat d’Annual. Silvestre mor en batalla i es produeixen unes 13.000 baixes. El 1923, la derrota d’Annual es porta al Parlament per buscar responsabilitats, que publica l’*Informe Picasso* on s’implica el rei.
La figura del monarca queda tocada i, veient el problema que podia tenir la monarquia, Alfons XIII imposa una dictadura militar.