Crisi de la Restauració i Guerra Civil Espanyola: Procés Històric (1917-1939)

Crisi de la Restauració i dictadura de Primo de Rivera

El declivi del torn dinàstic i les reformes municipals i de les guàrdies cíviques van ser intents dels governs de Polavieja i Maura per reforçar el sistema, però van fracassar per la falta de suport a les reformes. Llavors, el republicanisme i l'electorat, amb la col·laboració de la Unió Republicana i del Partit Republicà Radical, van recolzar la causa republicana.

Els nacionalistes catalans van aconseguir el triomf electoral gràcies a la Solidaritat Catalana. El Sindicat Obrer i la Confederació Nacional del Treball (CNT) es van consolidar i es van estendre a Madrid, Pais Valencià i Astúries. Els anarquistes es van fraccionar: alguns defensaven l'acció terrorista i altres van fundar la CNT.

La Setmana Tràgica de 1909 va ser una revolta popular a Barcelona a causa de la guerra del Marroc. Va ser aixafada per l'exèrcit i, en la repressió, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat. Va arribar un nou govern de liberals.

Pel que fa a les reformes liberals, José Canalejas va intentar reforçar el poder civil davant de l'Església, però va ser assassinat per anarquistes el 1912.

La crisi de 1917 va suposar que Eduard Dato formés govern d'autoritat. Va sorgir un moviment de protesta, una força d'oposició que exigia la dimissió i grups militars s'enfrontaven al govern juntament amb el sindicalisme.

El declivi de la monarquia (1917-1923) i el govern de concentració

Es formen 13 governs diferents, fruit de conflictes socials, sindicals i d'afiliació.

Conflicte social

El sindicalisme impulsa el moviment obrer, els conflictes al camp andalús i la lluita del treball industrial (la vaga de La Canadenca). Davant d'aquesta situació es produeixen violència social i pistolerisme.

Derrota d'Annual

Responsabilitats, l'expedient Picasso i el cop d'Estat.

Dictadura de Primo de Rivera

El 1923, Primo de Rivera fa un cop d'Estat que dona lloc a una dictadura militar de caràcter feixista: no hi ha constitució, parlament, partits polítics ni sindicats, ni càrrecs electius, i es manté la censura a Catalunya. Aconsegueix el suport de la Corona en acabar el conflicte del Marroc i dimiteix el 1930, donant pas al govern de Berenguer.

De la monarquia a la Segona República: el procés republicà

Es convoquen eleccions el 12 d'abril de 1931. Es forma una coalició entre l'oposició republicana, els partits monàrquics dividits i les forces republicanes i socialistes, que triomfa. El rei Alfons XIII abandona el país i el 14 d'abril de 1931 es proclama la República.

Govern provisional

Es forma un Govern Provisional que inicia les primeres reformes: amnistia, lleis socials (com els jurats mixtos) i la Generalitat provisional de Catalunya. Es debat la qüestió dels convents i les vagues obreres. El juny de 1931 es celebren eleccions a Corts Constituents.

Constitució de 1931

Estableix el sufragi universal, l'Estat aconfessional, un poder legislatiu (les Corts) i un poder executiu (el Consell de Ministres i el president de la República), amb Niceto Alcalá-Zamora com a president.

El bienni reformista (1931-1933)

Reformes republicanes:

• Militar: reducció de l'exèrcit, atrasat tècnic i excés de comandaments, amb la llei de retir.
• Religiós i educatiu: s'intenta distanciar l'Església de l'Estat i del pes de l'ensenyament, i el govern promou una educació laica.
• Territorial: la Constitució obre el camí a l'Estatut d'Autonomia.
• Agrari: s'aborda el problema del latifundisme.

Oposició: des de la dreta conservadora (grans propietaris, jerarquia eclesiàstica, part de l'exèrcit, classes altes i mitjanes), el 1932 es produeix el cop d'Estat del general Sanjurjo, i Falange Espanyola, dirigida per José Antonio Primo de Rivera. Des de l'esquerra obrera, els sindicats (UGT i CNT) s'aixequen contra les reformes, amb més reivindicacions i ràpides.

Inici de la Guerra Civil

El 17 de juliol de 1936 es produeix un cop d'Estat a Melilla, i les tropes sublevades s'estenen a Canàries. El cap del govern lliura les armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular.

Dues zones s'enfronten. A la zona republicana, es formen comitès que ocupen fàbriques i terres per repartir-les entre els camperols, s'impulsa l'anticlericalisme i es persegueix el simbolisme religiós i aristocràtic. El setembre es forma un govern de coalició republicà presidit per Largo Caballero. El 1937 s'enfronten a Barcelona les forces republicanes, i el resultat és que Juan Negrín forma un nou govern comunista.

A la zona sublevada, la Junta de Defensa Nacional nomena Franco cap de govern (un nou Estat inspirat en el feixisme), que pretén acabar amb les reformes republicanes.

Evolució bèl·lica

Avanç cap a Madrid: batalles del Jarama i del Guadalajara.

Batalla del nord: el 1937 les tropes franquistes ataquen les ciutats del nord; a l'abril bomben Guernica, al juny ocupen Bilbao, a l'agost Santander i a l'octubre Astúries.

Batalla de l'Ebre: el 1938 els sublevats arriben a la Mediterrània i es divideix la zona republicana; després ocupen Barcelona el 1939.

Final de la guerra

Colp d'Estat i 1 d'abril de 1939: fi de la guerra.