Contaminació Marina i Sobreexplotació d'Aqüífers: Causes i Solucions

Contaminació Marina i Gestió d'Abocaments

Marees Negres: El mar és el principal receptor dels contaminants. Ara bé, a causa del gran volum d'aigua que conté, és també el compartiment de la hidrosfera amb més capacitat d'autodepuració. Els abocaments provenen dels continents a través dels rius; les àrees més conflictives són les properes o les desembocadures fluvials i les zones litorals. Una altra via de contaminació important són els abocaments dels vaixells, ja siguin accidentats o intencionats.

Abocaments de Petroli i els seus Efectes

Una font molt important de contaminació són els abocaments de petroli; cada any s'aboquen al mar uns 3.000 milions de tones de petroli. Els efectes negatius dels abocaments de petroli són:

• Manca d'oxigenació: a causa de la quantitat de petroli que es situa damunt del mar.
• Mort d'organismes marins: a causa de la toxicitat directa.
• Pèrdua del poder termo-aïllant dels animals: provoca impregnació de les plomes i el pèl.

Cal tenir en compte les conseqüències per a l'economia de la zona afectada, amb una disminució de la productivitat de pesca i marisc i la disminució del turisme.

Evacuació d'una Taca de Petroli

L'evacuació d'una taca de petroli respon a uns paràmetres comuns:

• Els elements més volàtils se n'evaporen el primer dia.
• Una part poc important es dilueix i poden assimilar alguns organismes marins.
• Una part precipita al fons amb sediments i queda enterrada.
• La part més hidròfoba origina unes emissions conegudes com mousse de xocolata. Després es pot oxidar.

Mètodes per Minimitzar l'Impacte

Per tal de minimitzar l'impacte ambiental de l'abocament cal eliminar la taca de petroli mitjançant diverses tècniques:

1. Recollida mecànica: aquest procés és molt lent.
2. Combustió: és el mètode menys indicat, ja que provoca contaminació atmosfèrica elevada.
3. Abocament de detergent (tensioactius): apareix la creació de la capa superficial ja que els components de petroli es degraden més ràpidament.
4. Enfonssament del cru: mitjançant l'acidificació del material només s'afavoreix la integració en el sediment.
5. Biodegradació: s'afavoreix l'acció de determinats microorganismes que degraden els components del petroli; cal subministrar-los els nutrients que necessiten per créixer.

Contaminació Derivada de la Sobreexplotació d'Aqüífers

La sobreexplotació d'aqüífers comporta la mobilització de les aigües subterrànies. Quan aquestes aigües estan contaminades podem trobar dues situacions.

Intrusió Salina

La gran demanda d'aigua comporta molt sovint la sobreexplotació de l'aigua de subsòl. A les zones litorals, els aqüífers presenten dos nivells:

Nivells de l'Aqüífer Costaner

a) El nivell superior d'aigua dolça es nodreix del continent; l'aigua dolça és menys densa i condiciona l'entrada d'aigua marina. Més aigua dolça = límit dolç-salat més allunyat. b) El nivell inferior d'aigua salada prové del mar.

Conseqüència de la Sobreexplotació

Si sobreexplotem l'aqüífer, la pressió de la columna d'aigua dolça baixa. Aquest dèficit de pressió és contrarestat per un ascens de l'aigua salada que originarà una intrusió salina en forma d'embut. Si la sobreexplotació continua, el pou acabarà donant aigua salada.