La Construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà

La Basílica de Sant Pere: Origen i Propòsit

El papa Juli II va decidir el 1503 substituir l'antiga basílica paleocristiana de Sant Pere del Vaticà per una església nova. Aquesta havia de reflectir la importància monumental de la primera església del món, sent alhora la tomba de Sant Pere, la seu del Pontificat i el centre de la cristiandat.

El Projecte Inicial de Bramante (1506)

El primer projecte va ser dissenyat per Bramante. Ell va optar per una planta centralitzada de creu grega, inscrita dins d'un quadrat.

Disseny i Simbolisme de la Planta Centralitzada

• Els quatre braços havien d'estar coberts per volta de canó i acabats en absis semicirculars amb portes orientades als quatre punts cardinals.
• Això simbolitzava el caràcter universal de l'Església catòlica.

L'espai central havia d'estar cobert per una gran cúpula de mitja taronja damunt petxines i elevada per un tambor. La cúpula central tenia un simbolisme celeste, ja que el cercle, durant el Renaixement, estava considerat la forma més perfecta.

En la part inferior, el papa Juli II havia pensat situar el seu sepulcre, que havia d'estar esculpit per Miquel Àngel.

Interrupcions i Canvis de Planta (1514-1546)

La mort de Bramante, el 1514, va deixar el projecte en suspens.

Les obres de construcció de la nova basílica de Sant Pere van continuar sota la direcció de Rafael (el pintor) i després de Sangallo el Jove. Tots dos van intentar modificar la planta centralitzada de Bramante i substituir-la per una basilical de creu llatina, però per motius econòmics, les obres pràcticament no van avançar.

Miquel Àngel i la Represa del Projecte (1546)

Miquel Àngel es va fer càrrec de la direcció de les obres el 1546, quan ja comptava amb 70 anys d'edat. Aquesta no era la seva única intervenció arquitectònica, ja que també havia realitzat:

• L'entrada a la Biblioteca Laurentiana a Florència.
• El disseny de la Plaça del Capitoli a Roma: una esplanada central de forma ovalada i amb un enrajolat concèntric de tipus geomètric. Al centre, va col·locar l'estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli.

A Sant Pere, Miquel Àngel va tornar al projecte de la planta centralitzada sense necessitat d'enderrocar res del que s'havia construït.

El Disseny de la Cúpula de Miquel Àngel

El seu disseny no era exactament igual que el de Bramante, perquè la seva cúpula era més gran i es convertia en l'element més destacat de l'edifici.

Per això, va agafar com a model la cúpula de Santa Maria de les Flors de Brunelleschi a Florència, però en lloc de donar-li forma gallonada, li va donar forma de mitja taronja, un poc apuntada a l'exterior. L'estructura és la mateixa: una doble cúpula interna i externa de recobriment amb una escala entre totes dues.

És major que la de Florència: 42 m d'amplada per 132 m d'alçada.

Elements Estructurals de la Cúpula

1. El Tambor: Decorat amb columnes adossades apariades de capitell corinti entre les quals s'obren finestres quadrades rematades per frontons amb funció decorativa, que van alternant formes triangulars i semicirculars. Les columnes sostenen un entaulament decorat amb garlandes, característiques de la decoració romana.
2. El Casquet: S'aixeca a continuació. A l'exterior, consta d'unes motllures de reforç sobre els nervis de caire aparellat que coincideixen amb les columnes del tambor. Una escala interna recorre aquesta part i a ella s'obren finestres circulars amb frontons decoratius alternats que no es comuniquen amb l'interior.
3. El Llanternó o Llanterna: Presenta columnetes aparellades que es corresponen amb els nervis de la cúpula.

Aquesta combinació dóna a la cúpula simetria i unitat de visió per la repetició rítmica dels mateixos elements.

Influència i Finalització de les Obres

La cúpula de Sant Pere ha tingut una gran influència en l'arquitectura posterior. De fet, la cúpula del Vaticà és el punt d'inspiració d'altres, sobretot les aixecades a l'època barroca, com:

• La Catedral de Sant Pau de Londres, obra de Wren.
• Sant Carles Borromeu a Viena, obra de Fischer von Erlach (totes dues del segle XVIII).

Miquel Àngel va morir el 1564 quan la cúpula no estava del tot acabada. Les obres del Vaticà van continuar seguint, més o menys, el projecte de Miquel Àngel, però no es van acabar fins al segle XVII.