Constitució Espanyola 1978: Història, Principis i Drets

Història Constitucional d'Espanya

La història constitucional d'Espanya s'inicia al segle XIX, amb la Constitució liberal de 1812, més coneguda com la Constitució de Cadis o La Pepa. La primera constitució del segle XX és la Constitució Republicana de 1931. La finalització de la Guerra Civil i la dictadura comportà la derogació de la Constitució Republicana i l'inici d'un període sense constitució, essent substituïda per un conjunt de lleis fonamentals aprovades pels franquistes.

Elaboració de l'Actual Constitució

A la dècada dels anys 70, el règim franquista iniciat amb la Guerra Civil es troba en franca decadència política i jurídica. La mort del general Franco va precipitar els esdeveniments i canvis polítics. La Transició política de la dictadura a la democràcia fou pacífica, pactada i conservadora, essent caps visibles S.A. Majestat el Rei Joan Carles I i el president Adolfo Suárez.

La Llei per a la Reforma Política de 4 de gener de 1977 va permetre la convocatòria de les primeres eleccions a Espanya. El 15 de juny de 1977 tingueren lloc les primeres eleccions democràtiques.

El procés constitucional s'inicia l'agost de 1977, i va estar format per 7 persones representatives que van ser els pares de la Constitució. Van redactar un projecte que fou finalitzat el 23 de desembre de 1977, i publicat al Butlletí de les Corts el 5 de gener de 1978.

Del 4 al 21 de juliol de 1978, el text aprovat per la comissió fou debatut al Ple del Congrés dels Diputats. El text presentat al Senat presenta discrepàncies amb l'aprovat al Congrés dels Diputats, per tant, es crea una comissió mixta per resoldre les diferències. Finalment, fou votat el text el 31 d'octubre de 1978.

L'aprovació en referèndum nacional del text de la Constitució es va produir el 6 de desembre de 1978. Fou sancionada i promulgada pel Rei el 27 de desembre de 1978 i publicada al BOE el 29 de desembre de 1978, al mateix temps que entra en vigor.

Concepte i Àmbit de la Constitució Espanyola

La Constitució Espanyola és un document en el qual s'integren les regles del joc a seguir per les institucions i els ciutadans espanyols, un conjunt de normes que serveixen de marc màxim i mínim dins del desenvolupament de la vida pública, política i institucional del país.

La Constitució és, en un sentit material, la norma que estableix els principis fonamentadors que han de regir l'ordre social, polític i econòmic de la societat. Des d'un punt de vista formal, la Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol.

Característiques de la Constitució

• És una Constitució rígida: La seva reforma exigeix un procediment més sever i difícil. Es troba regulat al Títol X i es preveuen dos sistemes de reforma.
• És una Constitució consensuada.
• És una Constitució democràtica d'origen popular.
• És la norma jurídica suprema o norma primera: Tots els poders públics i els ciutadans estan sotmesos a la Constitució, sense excepció, inclús el Rei i la família.
• És una norma amb doble valor: Integra els valors i principis fonamentals del sistema i, per altra banda, és una norma en si mateixa, norma jurídica aplicable.

Influències

• Llei fonamental de Bonn 1949: idea d'estat social i democràtic.
• Constitució Italiana de 1947: organització del Poder Judicial.
• Constitució Francesa de 1958: llei orgànica de l'Estat.
• Constitució Portuguesa de 1976: drets i llibertats fonamentals.
• Història constitucional espanyola: Constitució de 1931.
• Lleis fonamentals del franquisme: llei orgànica de l'Estat.

Estructura i Contingut de la CE de 1978

Preàmbul: Es troba fora de l'articulat. Serveix de pòrtic a la CE. No té força obligatòria.

Part dogmàtica:

• Títol preliminar.
• Títol I: Dels drets i deures fonamentals. (169 art.)

Part orgànica:

• De la Corona.
• De les Corts Generals.
• Del Govern i l'Administració.
• De les relacions entre el Govern i les Corts Generals.
• Del Poder Judicial.
• Economia i Hisenda.
• De l'organització territorial de l'Estat.
• Del Tribunal Constitucional.
• De la reforma constitucional.
• 4 disposicions addicionals.
• 9 disposicions transitòries.
• 1 disposició derogatòria.
• 1 disposició final.

Títol Preliminar: Principis Generals

Estructura Jurídica de l'Estat

Als articles 1 i 2 es troben definits els límits jurídics, polítics i territorials de l'Estat. És un Estat social i democràtic de dret que té com a valors en el seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentària.

L'article 1 defineix l'estructura jurídica de l'Estat com la d'un Estat Social democràtic de dret i que té com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Estat Social

L'Estat adquireix un compromís i una obligació de satisfacció de prestacions socials cap al ciutadà, i aquest té garantit en la nostra legislació el dret a reclamar-les a l'Estat.

Objectius:

• Realitzar un conjunt de prestacions socials (salaris, pensions).
• Redistribuir la producció i rendes a través d'impostos.
• Planificar l'economia.

Estat Democràtic

Es basa en 2 conceptes:

• Sobirania popular: L'article 1.2 disposa en mans del poble espanyol la sobirania nacional i té com a característiques: és una, indivisible, intransmissible, imprescriptible i inviolable.
• Pluralisme polític i participació social: Està representat amb els partits polítics, sindicats, associacions, organitzacions empresarials.

Estat de Dret

Fonamenta 3 principis bàsics:

• La separació de poders: en un poder legislatiu i judicial.
• El principi de legalitat: tots estan sotmesos a la Constitució Espanyola.
• Reconeixement i protecció dels drets humans.

Estructura Política de l'Estat

L'article 1.3 de la Constitució Espanyola estableix que la forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentària.

La sobirania resideix en el poble i no en el Rei, que es troba sotmès i limitat a:

• El poble espanyol, titular de la sobirania nacional.
• Les Corts Generals, representants del poble espanyol.
• La Constitució Espanyola, que regula en el Títol II.

Estructura Territorial de l'Estat

L'estructura territorial de l'Estat espanyol dissenyada a la Constitució Espanyola és la de l'Estat d'Autonomies, que té com a premisses bàsiques:

• La nació espanyola és una i indissoluble.
• Reconeixement de nacionalitats i regions històriques.
• Principi de solidaritat.
• Prohibició de federació entre diverses comunitats autònomes.

Valors Superiors de la Constitució Espanyola

Enunciat legal: L'enunciat legal s'efectua a l'article 1 de la Constitució Espanyola, que preveu que Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Concepte i enquadrament constitucional: Els valors de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític a què es refereix l'article 1 són fars que guien, expliquen i interpreten la voluntat del legislador constitucional, el punt de partida de tot ordenament jurídic.

Contingut

Llibertat

Permet, amb plena autonomia i independència, exercir el conjunt de drets i llibertats continguts al text constitucional.

• Llibertat com a valor objectiu: la sobirania popular, la legitimació dels governs són possibles en el marc de la llibertat.
• Llibertat com a valor subjectiu, dos àmbits d'actuació:
  • Llibertat d'autonomia de l'individu o grup.
  • Llibertat de participació en els poders públics.

Justícia

S'ha d'entendre en 3 formes diferents:

• Dret a l'existència d'una organització judicial.
• Dret a la justícia individual de cada individu.
• Dret a la participació en l'administració de justícia.

Igualtat

• Com a valor superior ve recollida a l'article 1.1 de la Constitució Espanyola.
• La igualtat com a principi ve recollida a l'article 14, es coneix com a igualtat formal, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
• La igualtat davant situacions i circumstàncies diferents es coneix com a igualtat material.

Pluralisme Polític

Altres Principis Generals al Títol Preliminar

Cooficialitat de les Llengües (Article 3)

El castellà és la llengua oficial de l'Estat. La resta de llengües espanyoles seran també oficials a les seves comunitats autònomes.

Bandera i Capitalitat de l'Estat (Articles 4 i 5)

L'article 4 preveu que la bandera d'Espanya està formada per 3 franges horitzontals, vermella-groga-vermella, essent la groga de doble amplada. L'Estatut d'Autonomia podrà reconèixer banderes i senyeres a la seva comunitat autònoma.

L'article 5 preveu que la capital d'Espanya és la vila de Madrid.

Partits Polítics com a Mecanismes de Participació (Article 6)

Estableix que la seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.

Sindicats i Associacions (Article 7)

Les Forces Armades (Article 8)

Reserva a les forces armades les següents funcions:

• Garantir la sobirania i independència d'Espanya.
• Defensar la seva integritat territorial.
• Defensar l'ordenament constitucional.

El Cap de les forces armades és el Rei, si bé el Govern, a través del Ministre de Defensa, és qui dirigeix la política militar nacional.

Principis de Legalitat de l'Article 9

Jerarquia Normativa

L'ordenament jurídic espanyol està format per un conjunt de normes estructurat sobre la base de 2 principis:

• La jerarquia: existència d'un ordre de graduació jeràrquic.
• El principi de competència: és la divisió de matèries i competències entre les institucions del govern estatal i el govern autonòmic.

Publicitat de les Normes

El Codi Civil preveu que la ignorància de les lleis no excusa el seu compliment.

L'article 2.1 preveu que les lleis entren en vigor 20 dies després de la seva publicació al BOE.

Els 20 dies de no vigència de les normes es coneixen jurídicament com a període de vacatio legis.

Irretroactivitat de les Disposicions Sancionadores

Constitueixen una garantia de seguretat jurídica. El ciutadà no ha de preocupar-se pels fets que en un futur puguin ser considerats delictius.

Seguretat Jurídica

A partir que les lleis són publicades al BOE, pot exigir-se el seu compliment als ciutadans.

Responsabilitat dels Poders Públics

Piràmide:

1. Normes Unió Europea
2. Constitució
3. Tractats internacionals (amb països fora de la CE)
4. Lleis orgàniques i ordinàries, estatals i autonòmiques
5. Reglaments: reials decrets i decrets autonòmics (desenvolupament de la llei)
6. Normes interiors: ordres, resolucions, circulars, etc.

Drets i Deures Fonamentals

Estructura del Títol I

• Art. 10: article introductori de tots els títols.
• Capítol 1: dels espanyols i els estrangers (art. 11 a 13).
• Capítol 2: Drets i llibertats.
  • Art. 14: Igualtat davant la llei.
  • Secció 1ª: Dels drets fonamentals i les llibertats públiques (art. 15 a 29).
  • Secció 2ª: Dels drets i deures dels ciutadans (art. 30 a 38).
• Capítol 3: dels principis rectors de la política social i econòmica (art. 39 a 52).
• Capítol 4: de les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art. 53 i 54).
• Capítol 5: de la suspensió dels drets i llibertats (art. 55).

Classificació dels Drets del Títol I

Principi d'Igualtat (Art. 14)

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o circumstància personal.

Drets Relatius a les Llibertats Personals o Àmbit Privat

• Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15).
• Llibertat ideològica, religiosa i de culte (art. 16).
• Dret a la llibertat i seguretat personal. Garanties dels detinguts (art. 17). La detenció preventiva no podrà durar més de 72 hores. El detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició judicial. Tota persona detinguda haurà de ser informada. La llei regularà un procediment d'habeas corpus per posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment.

Dret a la Privacitat

• Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (art. 18.1).
• Dret a la inviolabilitat de domicili (art. 18.2).
• Dret al secret de les comunicacions (art. 18.3).
• Dret a la llibertat de residència i circulació (art. 19).

Drets de Participació del Ciutadà

• Dret a la llibertat d'expressió: expressar idees i opinions a través de paraula o escriptura, producció i creació literària, artística o científica, llibertat de càtedra.
• Dret de manifestació i reunió, pacífica i sense armes (art. 21).
• Dret d'associació. Prohibides les secretes i paramilitars (art. 22).
• Dret a participar en els assumptes públics (art. 23).
• Dret a la llibertat d'ensenyament (art. 27).
• Dret de petició, individual i col·lectiva per escrit (art. 29).
• Dret de fundació (art. 34).

Drets Institucionals

• Protecció jurisdiccional dels drets: dret a la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals. Dret a un advocat (art. 24).
• Principi de legalitat penal (art. 25).
• Dret a l'educació (art. 27).

Drets Econòmics i Socials

• Dret a la sindicació i dret de vaga (art. 28).
• Dret a la propietat privada i la seva funció social (art. 33).
• Dret i deure de treballar (art. 35).
• Dret a la negociació col·lectiva i el dret d'adoptar mecanismes de conflicte col·lectiu (vaga) (art. 37).
• Dret a la llibertat d'empresa en el marc de l'economia.

Formes de Suspensió dels Drets Fonamentals

L'entrada en vigor d'aquests estats excepcionals requereix que es publiqui la seva declaració al BOE.

Estat d'Alarma

S'activa en els supòsits de catàstrofes naturals greus, motivades per agents naturals, terratrèmols, incendis… Declarada pel Govern, amb durada de 15 dies amb pròrroga autoritzada pel Congrés. Només limitació de drets.

Estat d'Excepció

Per fer front a supòsits de desordres violents que afecten la seguretat i l'ordre públic. Enfrontaments prolongats en el temps i altament violents entre manifestants i les forces de seguretat. Declaració pel Govern prèvia autorització del Congrés. La durada no podrà excedir de 30 dies. Pròrroga de 30 dies més. Es poden suspendre drets.

Estat de Setge

En supòsits més greus de desordre públic en què aquests vagin acompanyats de revoltes militars i intents d'enderrocar les institucions públiques i polítiques constitucionalment reconegudes. Declaració pel Congrés dels Diputats per majoria absoluta a proposta del govern. No té prevista durada. Es poden suspendre drets.

Garanties dels Drets Fonamentals del Títol I

Classificació de les Garanties

• Vinculació de drets del Capítol II del Títol I a poders públics.
• Aplicació directa dels drets i llibertats.
• Garanties legislatives: Normes amb rang de llei.
• Garanties jurisdiccionals: Basat en els principis de preferència i sumarietat.
• Garanties extrajurisdiccionals: Institucions que es troben constitucionalment legitimades per a la protecció i defensa dels ciutadans. Entre elles:
  • Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
  • Ministeri Fiscal: Promoure la defensa dels drets dels ciutadans, vetllar perquè es faci justícia.
  • Defensor del Poble: És una institució garant dels drets i llibertats dels ciutadans.

Procediment de Reforma

El Tribunal Constitucional

Concepte i Naturalesa

El Tribunal Constitucional (TC) és un òrgan constitucional previst al Títol IX de la Constitució Espanyola que el regula i defineix com a intèrpret suprem de la Constitució.

Composició

El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres que s'elegeixen de la forma següent:

• 2 magistrats nomenats pel Rei a proposta del Govern.
• 8 magistrats d'origen parlamentari (els elegeixen les Corts). Nomenats pel Rei a proposta del Congrés dels Diputats (4), i del Senat (4), escollits per majoria de 3/5 per cambra.
• 2 magistrats d'origen judicial.

Mandat

El mandat dels membres del Tribunal Constitucional és de 9 anys. La renovació mai és conjunta sinó parcial; cada 3 anys es renova 1/3.

Estatus Jurídic dels Magistrats del TC

Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser escollits d'entre magistrats, fiscals, funcionaris públics, advocats o professors d'universitat, de reconegut prestigi amb més de 15 anys d'ofici i exercici professional.

El càrrec de magistrat del Tribunal Constitucional és incompatible amb el Defensor del Poble, el de Diputat o Senador, amb qualsevol càrrec polític o administratiu de l'Estat, les pròpies dels integrants del poder judicial, amb qualsevol jurisdicció o activitat pròpia de la carrera judicial o fiscal i amb treballs als Tribunals i Jutjats.

La responsabilitat civil o penal dels magistrats del Tribunal Constitucional només podrà exigir-se davant la Sala Primera (civil) o Segona (penal) del Tribunal Suprem.

Funcionament

Els òrgans en què es divideix el Tribunal Constitucional per assegurar el seu correcte i eficaç funcionament són els següents:

• El Ple.
• Les 2 Sales.
• Les 4 Seccions.
• El President del Tribunal Constitucional.

El Ple

Integrat pels 12 membres i presidit pel president del Tribunal Constitucional. El quòrum per a la vàlida adopció d'acords en el Ple és de 2/3.

Les 2 Sales

La Sala Primera és presidida pel president del Tribunal Constitucional i la Segona pel vicepresident. Poden constituir-se en seccions compostes pel president i 2 magistrats. La sala la integren 6 magistrats i el quòrum necessari és de 2/3 dels seus integrants.

Les 4 Seccions

Són els òrgans encarregats de decidir o proposar la decisió sobre l'admissibilitat dels processos constitucionals. Formats per president o persona que el substitueix i 2 magistrats.

El President del Tribunal Constitucional

Serà nomenat entre els seus membres pel Rei, a proposta del propi Tribunal Constitucional, en Ple i per un període de 3 anys. A la primera volta amb la majoria absoluta dels vots i en segona volta qui obtingui major nombre de vots. El vicepresident s'elegeix pel mateix sistema.

Les funcions principals del President són:

• Potestat administrativa sobre el personal al servei del Tribunal Constitucional.
• Funcions de règim intern del Tribunal Constitucional.
• Representa el Tribunal Constitucional i és l'encarregat de relacions amb altres.

Competències

Poden agrupar-se en 3 apartats:

1. Control de constitucionalitat de les lleis.
2. Recurs d'empara.
3. Coneixement de conflictes entre òrgans de l'Estat, constitucionals o territorials.

Control de Constitucionalitat de les Lleis

El Tribunal Constitucional garanteix la supremacia de la Constitució en relació amb les lleis aprovades per les cambres legislatives de l'Estat o Comunitats Autònomes. Hi ha 2 procediments:

Recurs d'Inconstitucionalitat

Objectius: Verifica la conformitat d'una llei amb força de llei de les lleis orgàniques, lleis ordinàries, lleis de bases, tractats internacionals, decrets llei, decrets legislatius, disposicions normatives de les Comunitats Autònomes, reglaments de Cambres i Corts Generals.

Legitimació: per interposar recurs d'inconstitucionalitat, el president del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i les assemblees de les Comunitats Autònomes.

Termini de presentació del recurs de 3 mesos des que fou publicada al BOE. Es pot arribar a ampliar fins a 9 mesos mitjançant la convocatòria d'una reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació.

Qüestió d'Inconstitucionalitat

Objectiu: És una norma vigent amb rang de llei aplicable en un procés del que està coneixent un jutge i que de la seva decisió en depèn la validesa.

Legitimació: La decisió de plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat és exclusivament judicial, si bé la seva sol·licitud pot ser efectuada a instància d'una part processal o directament d'ofici per un jutge.

El Recurs d'Empara

Es postula com el procediment últim enfront de violacions dels poders públics dels drets i llibertats reconeguts als articles 14 al 29.

La legitimació per interposar recurs d'empara és tan pública com privada.

Legitimació privada: per a la interposició del recurs, recau en la persona directament afectada, amb interès legítim i que hagi estat part en el procés judicial corresponent.

Legitimació pública: Recau en el Defensor del Poble i en el Ministeri Fiscal.

El termini d'interposició del recurs d'empara varia en funció que l'acte ferm impugnat provingui del poder legislatiu (3 mesos), executiu (20 dies des de la notificació de la resolució judicial prèvia), o judicial (30 dies des de la notificació de la resolució).

Conflictes Institucionals

Conflictes que es generen entre òrgans superiors de l'Estat respecte a la titularitat de la competència i podran plantejar-se entre:

• L'Estat i les Comunitats Autònomes.
• Dos o més Comunitats Autònomes.
• Govern i Congrés Diputats, Senat o Consell General del Poder Judicial.
• Qualsevol d'aquests últims entre si.
• Municipis i províncies contra normes de l'Estat o Comunitats Autònomes.

Efectes de la Sentència del Tribunal Constitucional

Les sentències recaigudes en procediment d'inconstitucionalitat gaudiran de valor de cosa jutjada.

La sentència que declari inconstitucional una norma, declara la nul·litat dels preceptes impugnats.

No es revisen sentències judicials ordinàries llevat dels processos penals en què la inaplicació de la norma hagués suposat una reducció de la pena.