Conflicte positiu de competències: arts. 62-67 LOTC

És un mecanisme de resolució per fer front als conflictes de competències de la via jurisdiccional, regulat als arts. 62 a 67 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).

Determinació de l'abast

Quan hi ha un conflicte entre l'Estat i la Generalitat, el que cal saber és si estem parlant de competències o no. Si es tracta d'un conflicte de competències, el primer que cal distingir és si la norma que es vol impugnar (la norma que un i l'altre diuen que els correspon) té rang de llei o no.

Si el conflicte és perquè s'ha aprovat una norma amb rang de llei, l'altre ha d'impugnar-la mitjançant un recurs d'inconstitucionalitat i no per un conflicte de competències. El conflicte de competències positiu només s'utilitza quan les normes no tenen rang de llei i tant l'Estat com el Govern de la Generalitat consideren que tenen la competència.

Finalitat i legitimats

Finalitat: saber qui és el titular de la competència. La LOTC obliga al Tribunal Constitucional (TC) a indicar de qui és la competència en la sentència. No cal que qui reclami digui que la competència és seva: n'hi ha prou que s'al·legui que la competència no és de l'altre ens, situació que es dona en casos on la norma afecta més d'una comunitat autònoma.

Legitimats per interposar un conflicte positiu de competències:

• Si la norma l'ha dictada una comunitat autònoma: està legitimat el Govern de l'Estat.
• Si la norma la dicta l'Estat: estan legitimats els governs de les comunitats autònomes afectades.

No poden presentar aquest tipus de conflicte les Corts Generals ni els parlaments autonòmics quan es tracta de normes amb rang de llei, ja que les seves funcions són la creació de lleis; les normes que habitualment s'impugnen en conflictes de competències són normes reglamentàries i actes administratius dictats pels governs.

En el cas de la Generalitat, abans de presentar el conflicte és obligatori sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) un dictamen no vinculant.

Objecte

Contra què es pot interposar: el conflicte positiu de competències es pot interposar contra normes de rang inferior a la llei i contra actes administratius. No es pot interposar contra normes amb rang de llei.

Procediment

El procediment pot variar depenent de si qui inicia la impugnació és l'Estat o una comunitat autònoma.

Inici per part de l'Estat

Si l'inicia l'Estat, pot anar directament al Tribunal Constitucional i presentar el conflicte. Hi ha un termini de 2 mesos des de la publicació de la norma per interposar-lo. És potestatiu fer un requeriment previ a l'autoritat que ha dictat la norma.

Quins efectes té la interposició del conflicte? Si l'Estat invoca l'article 161.2 de la Constitució, la norma queda suspesa automàticament i no produirà efectes en tant no s'adopti una decisió contrària; després la part té 5 mesos per formular al·legacions i el TC decidirà si la norma tindrà efectes o no.

Inici per part d'una comunitat autònoma

Si qui inicia la impugnació és una comunitat autònoma, no pot acudir directament al TC: necessita obligatòriament haver fet un requeriment previ a l'altre govern perquè derogui la norma. A la comunitat autònoma es fixa, a més, un altre requisit previ: ha de demanar la opinió al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).

La comunitat autònoma disposa també d'un termini de 2 mesos des de la publicació de la norma per formular el requeriment. Si l'Estat no atén el requeriment, la comunitat autònoma té 1 mes per interposar el conflicte positiu al TC.

Quins efectes té la interposició del conflicte per part de la comunitat autònoma? No està prevista la suspensió automàtica de la norma de l'Estat que s'està impugnant. Existeix, però, la possibilitat de sol·licitar la suspensió, i el TC n'haurà de valorar l'admissibilitat i decidir si la concedeix.

Tramitació i sentència

Com es tramita? El Tribunal Constitucional delibera i emet una sentència que haurà d'indicar qui té la titularitat de la competència.

Efectes: en cas que s'hagi produït un perjudici, el TC pot establir mesures de restabliment del dany, com ara indemnitzacions, entre altres.

Sentència

La LOTC obliga el TC a declarar de qui és la competència. Si la norma invadeix competències alienes, s'anul·la la disposició o se'n declara la inaplicabilitat territorial. Això pot passar quan l'Estat dicta un reglament general aplicable a tot Espanya i no totes les comunitats autònomes tenen les mateixes competències; pot ser que la norma invaeixi competències en una comunitat i no en una altra.

Les sentències del Tribunal Constitucional vinculen tots els poders públics i tenen efectes per a tothom (erga omnes).