El Coneixement, la Ciència i el Liberalisme Polític segons John Stuart Mill

El Coneixement

La Generalització i la Inferència

La generalització com a procés per convertir els fets observables en lleis o principis es duu a terme per la inferència (connexió en l'enteniment). Hi ha dos tipus d'inferència:

• Deductiva: pas d'un concepte a un altre (relacions de causa-efecte).
• Inductiva: pas de dades particulars a conceptes generals.

Les inferències es concreten en quatre mètodes de la ciència (concordança, diferència, variacions concomitants i residus):

Mètodes de la Ciència

1. Mètode de la concordança: recollida de dades corresponents a les diferents observacions del fenomen, eliminant allò que no és comú a totes.
2. Mètode de la diferència: recollida de dues observacions, una on el fenomen estudiat és present i una altra on no ho sigui, eliminant allò que és comú.
3. Mètode de les variacions concomitants: observació del fenomen veient en cada variació o canvi que s'hi produeixi quines variacions concomitants també varien.
4. Mètode dels residus: eliminació de les induccions que no són la causa del fenomen estudiat.

Garantia del Coneixement

¿Com es garanteix que el camí és correcte?

• Basar el coneixement en l'observació de fets té l'inconvenient que aquesta és limitada.
• La sortida de Mill és predicar la "uniformitat de la naturalesa".
  • A) Les lleis de la naturalesa són elements fixos i estables que permeten un ordre en la naturalesa (una coherència en la successió dels fets): La natura varia segons una pauta invariable.
  • B) Aquestes lleis que descobrim per l'experiència remeten a una llei fonamental: la llei de la causalitat: l'estat de l'univers en un moment determinat depèn del que tenia en l'estat anterior.
• Com més extens sigui el coneixement dels fets actuals, millor serà la capacitat de predir els efectes i mirar cap al futur. Domini del món.
• La llei de causalitat dóna validesa a les nostres induccions, però no explica en què es fonamenta (hipòtesi d'un déu limitat).

Les Ciències de l'Home

El fet més destacable que pot tractar la ciència és l'ésser humà. L'estudi de l'ésser humà es farà destacant tres dimensions (tres ciències):

1. Psicologia: estudi de les idees i de l'associació d'idees (com pensem).
2. Etologia: estudi de les lleis de la formació del caràcter i el comportament.
3. Sociobiologia: estudia les lleis que regulen els fenòmens socials (com actuem col·lectivament).

Per Mill, aquestes ciències ens diuen què és l'ésser humà, però no esgoten tot el que pot ser. L'ésser humà pot orientar lliurement la seva vida fixant-se uns objectius o finalitats (què vol ser).

El Liberalisme Polític

La moral utilitarista no afecta només l'individu, sinó també la col·lectivitat (preferència a la justícia i la llibertat).

• Justícia: Com fer accessible la felicitat a tothom.
• Llibertat: Com assegurar la felicitat individual dins el conjunt de la societat.

Justícia

Establiment i protecció dels drets dels individus.

Distinció:

• Legals: Els que contempla directament la llei (Ex.: majoria d'edat als 18).
• Morals: Els que corresponen a l'individu tot i que la llei no ho indiqui (Ex.: participació en política dels ciutadans).

Són la base de la Declaració Universal dels Drets Humans.

La Llibertat

La llibertat: punt inicial: la política ha de fer possible l'encaix de la llibertat individual i l'autoritat (poder) necessària per organitzar la societat.

a) En què consisteix l'encaix: cal que l'individu accepti unes obligacions determinades a canvi de la protecció que li ofereix la societat. Tothom ha de complir dues regles bàsiques:

1. No impedir els interessos que siguin considerats drets subjectius dels altres (que els hi pertanyen com a individus).
2. Complir amb la part corresponent dels treballs i sacrificis a què obliga la defensa de la societat.

b) La recerca de la felicitat implica la configuració individual de la pròpia llibertat. Cal distingir entre:

1. Les accions que afecten un mateix.
2. Les accions que afecten altres persones.

Política: En primer lloc, la felicitat general no és el que més compta quan avaluem un règim polític, sinó la seva capacitat per fomentar l'autodesenvolupament de l'individu perquè cadascú sàpiga buscar la manera de ser feliç i fer-la efectiva sense intromissions. El punt central del pensament social i polític de Mill és l'individu. Aquest dret primer (decidir autònomament els seus fins) fixa els límits infranquejables del govern: la seva legitimitat acaba un cop comença l'àmbit de la vida privada.

Utilitarisme

1. Cal establir el principi que guiï les nostres accions, és a dir, que determini com ha de ser el nostre comportament, que determini què és bo i correcte.
2. El principi per Mill ha de ser la utilitat. Les accions correctes, bones, són aquelles útils per aconseguir la felicitat; les dolentes són les que van en contra de la felicitat.
3. En què consisteix la felicitat? Felicitat = absència de plaer i absència de patiment. És més important l'aspecte quantitatiu que l'aspecte qualitatiu.