Conceptes Fonamentals de Filosofia, Estètica i Sociologia

Definicions de Conceptes Filosòfics i Socials

• Burocratització: reducció excessiva de l'estat a la funció tecnicoadministrativa. Quan això ocorre d'una manera extrema, la política es dilueix i augmenta el control estatal i la submissió.
• Societat del risc: concepte amb què es designa la societat sorgida per l'aplicació de la tecnologia a la producció i que corre el risc de col·lapsar-se.
• Estilització: procés creatiu mitjançant el qual els artistes donen forma a un determinat objecte o composició.
• Desvelament: l'essència de la veritat, l'autorevelació de l'ésser. La profunditat de l'ésser s'expressa en les coses sensibles, i això té valor en tant que presència d'allò. La veritat es concreta quan aflora de la profunditat, fet que dona forma a la matèria en l'obra d'art.
• Objectivisme estètic: posició que defensa l'existència de la bellesa en les coses, més enllà de la consciència del subjecte.
• Subjectivisme estètic: posició que defensa que la bellesa només té realitat en la consciència del subjecte que la percep.
• Sublimitat: sentiment que es produeix davant la contemplació de realitats que superen la capacitat de judici de l'ésser humà.
• Estètica: disciplina filosòfica que tracta d'explicar els processos que generen l'experiència de la bellesa i de l'art, i també d'analitzar els conceptes que configuren el camp estètic.

Conceptes de l'Àmbit Social i Econòmic

• Mitjans: conjunt d'elements que poden servir per a aconseguir un fi.
• Fi: allò a què es dirigeix un procés fins que queda acabat o finalitzat.
• Símbol: qualsevol objecte o acció mitjançant el qual signifiquem la nostra comprensió de la realitat.
• Salari: remuneració que percep el treballador en un sistema d'economia de mercat i que constitueix el preu de la seva força de treball.
• Proletariat: classe social els membres de la qual, productors no propietaris dels mitjans de producció, venen la seva força de treball per un salari.
• Materialisme marxista: teoria de la història segons la qual les condicions materials d'existència exerceixen un paper determinat en els fenòmens històrics, polítics, etc.
• Capital humà: formació intel·lectual i pràctica que aporta el treballador a fi de millorar la productivitat en el treball.