Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Guia i Resum
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,33 KB
Què són les Cròniques Catalanes?
Les cròniques són extenses narracions de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic. La seva finalitat principal era fer propaganda de les actuacions polítiques dels reis catalans, amb un marcat to heroic i una clara intenció patriòtica.
1. Crònica de Jaume I (Llibre dels feits)
És la crònica més antiga, escrita en dues etapes (1244 i 1274) i coordinada, en part, pel mateix monarca. Narra en forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca (1229) i València (1245). Els fets militars es combinen amb detalls interessants de la seva vida quotidiana. La crònica aconsegueix un to verídic gràcies a l'ús d'un llenguatge popular (amb la presència de refranys, dites i expressions col·loquials) i de la llengua pròpia d'alguns personatges forasters (aragonès, castellà, francès i àrab).
2. Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere)
Va ser redactada entre 1283 i 1288 pel tresorer Bernat Escrivà. El protagonista és Pere II el Gran, el regnat del qual és descrit amb detall i rigor històric. Tracta dos temes principals: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos. L'autor mostra entusiasme quan parla del rei, tot mantenint un estil objectiu i impersonal.
3. Crònica de Ramon Muntaner
Considerada la millor i més emocionant de les quatre. Iniciada el 1325, abasta des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Muntaner és el protagonista dels fets que hi narra, però sobretot posa èmfasi en les empreses militars dels reis catalans, com l'expedició a l'Orient capitanejada per Roger de Flor, en què els catalans van annexionar a la corona els comtats d'Atenes i Neopàtria.
Pensada per ser llegida en veu alta, el seu estil es caracteritza per l'ús de procediments joglarescos i d'un llenguatge viu i col·loquial. L'exaltació que fa dels monarques catalans està estretament relacionada amb el providencialisme i el nacionalisme.
4. Crònica de Pere el Cerimoniós
Va ser escrita entre 1349 i 1385 com a justificació del seu regnat. Narra la incorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.