Conceptes Clau de Lingüística Catalana: Competència, Variació i Fonètica
Español6,58 KB
Competència Comunicativa i Habilitats Lingüístiques
Definició de Competència Comunicativa
La competència comunicativa és el conjunt de coneixements, capacitats i actituds necessaris per a la recepció, interpretació i producció d'un discurs a través de diferents canals, i que facilita i promou les relacions interpersonals, la formació integral de l'individu i la mobilitat. Inclou els components: lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic.
Macrohabilitats i Microhabilitats
Les macrohabilitats lingüístiques són les quatre destreses principals:
- Escoltar
- Parlar
- Llegir
- Escriure
Les microhabilitats són les destreses específiques dins de cada macrohabilitat que permeten incidir en l'assoliment d'una bona competència comunicativa en la macrohabilitat a què pertany.
Comparativa de Canals: Escrit vs. Oral
A continuació, es detallen les diferències clau entre la comunicació escrita i l'oral:
| Característica | L'Escrit (Canal Visual) | L'Oral (Canal Auditiu) |
|---|---|---|
| Percepció del text | Simultània (es llegeix amb els ulls) | Successiva (es comprèn amb l'oïda) |
| Elaboració | Comunicació elaborada | Comunicació espontània |
| Temps i espai | Comunicació diferida en temps i espai | Comunicació immediata |
| Durada | Comunicació duradora | Comunicació efímera |
| Codi no verbal | Poca utilització dels codis no verbals | Utilitza molt els codis no verbals |
| Interacció | No hi ha interacció | Hi ha interacció |
| Context | Context poc important | El context té un paper molt important |
Comprensió Oral: Procés Cognitiu
Escoltar és comprendre el missatge. Per fer-ho, hem d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment. Aquest procés inclou les fases de:
- Reconèixer
- Seleccionar
- Anticipar
Variació Lingüística i Dialectologia Catalana
Tipus de Variació Lingüística
La variació lingüística es classifica segons els eixos següents:
- Diacrònica: Varietats històriques (evolució al llarg del temps).
- Diatòpica: Varietats dialectals (geogràfiques): orientals i occidentals.
- Diastràtica: Varietats socials (argots, sociolectes).
- Diafàsica: Varietats funcionals o registres:
- Formals (estàndard, culte-literari)
- No formals (vulgar, col·loquial)
Distribució Dialectal del Català
Català Oriental
Inclou els dialectes següents: Rossellonès, Balear, Alguerès i Central.
Català Occidental
Inclou els dialectes següents: Nord-occidental (que inclou zones de Tarragona i el nord de Castelló) i Valencià.
Característiques del Valencià General
El valencià general presenta les característiques següents:
- Distinció fonètica entre b i v.
- Articulació marcada dels finals consonàntics: -r, -rt, -nt.
- Desinència -e de primera persona del Present d'Indicatiu (p. ex., jo cante).
- Combinació de pronoms febles OI/OD, en aquest ordre (l'OI no pren mai la forma hi, a diferència del català central).
- Demostratius no reforçats: este, eixe.
- Gran varietat de diminutius afectius.
Subdialectes del valencià: Apitxat, Castellonenc, Alacantí, Meridional.
Contextos de la Vocal E Oberta (È)
La vocal e tònica es pronuncia oberta (È) en els contextos següents:
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una -i (p. ex., dèbil, convèni).
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una -u (p. ex., cèl·lula, fècula).
- En gairebé totes les paraules esdrúixoles (p. ex., anècdota, elèctrode).
- Davant -rr (p. ex., esquerre, ferro).
- Davant -r seguida de consonant (p. ex., cert, comerç).
Fonètica i Fonologia del Català
Fonètica vs. Fonologia
- Fonètica: Estudi dels sons vocàlics i consonàntics físics i mesurables, a partir del vessant acústic, articulatori i perceptiu.
- Fonologia: Estudi de la conceptualització mental i subjacent d'aquests sons, entesos com a elements invariables i distintius de la llengua (fonemes, síl·laba i al·lòfons).
El Fonema i els Al·lòfons
Un fonema és el so mínim d'una llengua, de caràcter vocàlic o consonàntic, que en combinar-se dins d'un mot, hi produeix un canvi de significat.
Fonemes Vocàlics
La vocal és el constituent mínim d'una síl·laba. Es classifiquen segons:
- Grau d'elevació de la llengua:
- Tancat
- Mitjà
- Obert
- Avançament de la llengua:
- Anterior
- Central
- Posterior
Fonemes Consonàntics
La consonant és el so que s'articula amb una obstrucció o una constricció en algun punt del tracte vocal. Es classifiquen segons:
- Mode d'articulació:
- Oclusiu (impediment oclusiu)
- Fricatiu (impediment fricatiu)
- Africat (impediment africat)
- Ròtic (impediment ròtic)
- Lateral (impediment lateral)
- Nasal (impediment nasal)
- Lloc d'articulació:
- Bilabial (p. ex., som)
- Labiodental (p. ex., canvi)
- Dental (p. ex., són)
- Alveolar (p. ex., analitzar)
- Palatal (p. ex., germà)
- Velar (p. ex., cranc)
- Acció de les cordes vocals:
- Sonor
- Sord
Al·lòfon
Un al·lòfon és la variant fonètica regular en què es manifesta un fonema en funció del context en què apareix. Exemples: al·lòfons intervocàlics, al·lòfons per contacte bilabial, al·lòfons per contacte amb vocal.