Conceptes clau de filosofia i cosmologia: glossari
Español4,19 KB
Glossari de termes filosòfics i cosmològics
Causa (aitía): principi productor d'efectes, resposta a la pregunta de per què es produeix alguna cosa. Allò que produeix alguna cosa, que és el seu efecte. Allò del qual depèn la realitat d'un ésser qualsevol. Aristòtil va distingir quatre causes: eficient (la productora), final (aquella per a la qual es produeix), formal (allò que fa que una cosa sigui el que és i no una altra cosa) i material (allò de què alguna cosa està constituïda).
Cosmologia i cosmovisió
Cosmologia: estudi de l'origen i l'estructura de l'univers. Durant segles va formar part de la filosofia, tot i que avui en dia és una ciència empírica independent.
Cosmovisió: visió global de la realitat.
Heliocentrisme: teoria segons la qual el Sol és el centre de l'univers.
Geocentrisme: teoria segons la qual la Terra ocupa el centre de l'univers.
Ontologia i metafísica
Devenir: canvi, transformació, modificació permanent de tot el que existeix.
Dualisme: teoria metafísica que defensa l'existència de dues realitats diferents.
Dualisme antropològic: teoria que defensa l'existència de dos elements diferents i separats en l'ésser humà: un cos material i una ànima espiritual.
Ens: un ésser que existeix.
Essència: conjunt de característiques fonamentals que fan que un ens sigui el que és, i no una altra cosa diferent.
Existencialisme: corrent de la filosofia contemporània preocupat per la qüestió de l'existència personal.
Existir: per als filòsofs existencialistes, és la manera que tenen les persones d'ésser, associada a la llibertat i a la capacitat de forjar les nostres pròpies vides. Segons l'existencialisme, en rigor només els éssers humans existeixen. La resta de les coses són, però no tenen existència.
Finalitat: per a la filosofia d'Aristòtil, la finalitat és la causa final. És, alhora, el propòsit i la finalització d'allò que es persegueix.
Forma: per a Aristòtil la forma és la causa formal. Es tracta de la configuració o estructura que explica com està fet alguna cosa.
Matèria: en la metafísica d'Aristòtil la matèria és la causa material, allò de què està fet alguna cosa.
Materialisme: teoria segons la qual la realitat està formada en darrer terme per la matèria.
Ser: en el seu ús predicatiu significa "pertànyer a" o "ser inherent" (Joan és estudiant). En el seu ús existencial significa, en primer lloc, existir de manera general (Joan és) i, sobretot, significa el principi i fonament de totes les formes d'existència.
Transcendent: que està més enllà d'aquest món, en una altra realitat diferent de la que veiem i percebem ordinàriament.
Atributs de Déu
Omnipotent: totpoderós. Els filòsofs cristians consideren que Déu és un ésser omnipotent.
Omniscient: que ho coneix tot. Els filòsofs cristians consideren que Déu és un ésser omniscient.
Nietzsche i el dualisme ontològic
Nietzsche s'oposa al dualisme ontològic, reflex fidel del dualisme platònic que va establir una distinció entre els dos mons:
- Aquest món: sensible i imperfecte.
- L'altre món: suprasensible i perfecte, fonament d'aquest.
Segons aquesta concepció, la realitat queda dividida en dos camps:
- Una realitat suprasensible i estàtica.
- Una realitat canviant i sensible que és producte residual de l'anterior.
Davant d'aquest esquema, reacciona desenvolupant 3 objeccions:
1. La infravaloració de la realitat sensible.
2. El món suprasensible no és més que una il·lusió.
3. Negació de la vida.