Ciutat: concepte, característiques i agents socials urbans

Criteri de ciutat:

Nombre d'habitants:

El concepte de aglomeració humana determina si un nucli és considerat ciutat o poble (a Espanya, 10.000 habitants).

Concentració de l'hàbitat, densitat i continuïtat:

La concentració és una característica del centre de les ciutats: un espai reduït on es concentren molts habitants, és a dir, hi ha una alta densitat de població (↑). També hi ha barris residencials de cases unifamiliars que tenen un estil aïllat i discontinu, que es consideren ciutat, però amb densitat baixa (↓). El medi rural també pot presentar un poblament dens i concentrat (la densitat és un criteri de cap pas menys decisiu).

Activitat econòmica:

La ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats dels habitants (predominen l'ocupació a la indústria, l'administració, el comerç, els transports i els serveis). Als nuclis rurals, les activitats econòmiques estan relacionades amb el sector primari.

Influència territorial:

A la ciutat es concentren moltes activitats que la converteixen en un centre de poder, creativitat i oportunitats. A causa de la centralitat de l'activitat, la ciutat aglutina fluxos, per tant, les ciutats són nodes molt ben connectats. Els pobles rurals depenen de l'espai; en canvi, la ciutat actua de manera de centre i exerceix la seva influència sobre el territori pròxim i altres ciutats.

Arquitectura i urbanisme:

L'arquitectura de les ciutats es caracteritza per edificis alts i avingudes amples i llargues. Les aglomeracions urbanes s'expandeixen més ràpidament que els pobles.

Estil de vida:

Les ciutats es caracteritzen per la tolerància i el dinamisme, per la facilitat d'establir relacions socials i perquè ofereixen més oportunitats. Gent de ciutat atrau ritmes calmats del medi rural.

Concentració de funcions:

Hi ha als nuclis urbans. Els predominants són determinades activitats i professions que exerceixen els habitants. Aquestes funcions justifiquen el desenvolupament de la ciutat i aporten recursos.

Agents socials urbans

(persones, grups, institucions que intervenen en la creació o producció d'espai urbà):

Propietaris privats del sòl urbà:

En construir edificis esdevenen promotors immobiliaris disposats a vendre el sòl o llogar-lo. Normalment són persones o empreses poderoses i influents que miren de fer grans negocis especulant amb la compravenda del terreny i edificis.

Empreses:

Destaquen en la transformació de les ciutats, ja que miren de trobar la millor situació per a les seves instal·lacions. Creen llocs de treball i reclamen que l'administració construeixi infraestructures. Moltes antigues fàbriques que havien quedat al nucli han estat desplaçades als polígons industrials o han plegat.

Ciutadans:

Intenten satisfer les seves necessitats bàsiques, afavorir al màxim el seu benestar i reduir els aspectes negatius que porta viure a la ciutat. Tenen més força quan s'organitzen en moviments socials urbans.

Poders públics:

Tenen un paper molt especial en el desenvolupament urbà. Representen el conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials. S'encarreguen de l'organització social de la ciutat assegurant el benestar. Els mitjans i plans d'urbanisme s'encarreguen de decidir quins usos han d'atorgar a cada unitat del sòl urbà i quina orientació cal donar a l'expansió de la ciutat.

Plans urbanístics:

Documents tècnics de dimensió política i legal, perquè s'hi aplegen totes les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i evolució de la ciutat. Plantegen quins han de ser els llocs, pautes i ritmes d'expansió de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris ja construïts o per resoldre els problemes heretats. Es fan a escala municipal o supramunicipal (a Espanya, els ajuntaments són els responsables dels termes urbans).

Planejament territorial:

Afecta comarques, regions o països i acostuma a assenyalar les grans línies de desenvolupament i transformació del territori i ciutats, o alguna de les seves parts.

Classificació del sòl:

Sòl urbà:

El que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers, i que disposa de subministrament. És la part de la ciutat que disposa de tot per poder construir-hi.

Sòl urbanitzable:

Terrenys que en el futur podran ser urbans i si podrà construir-hi.

Sòl no urbanitzable:

El que no podrà ser mai urbà ni si podrà edificar-hi (zones protegides o amb riscos).

Sistemes generals:

Terrenys destinats al funcionament del municipi (xarxa viària, zones verdes, serveis urbans, infraestructures).