Ciutadania Social, Educació i Política: Anàlisi i Correcció

TM3. Societat del Benestar

La ciutadania social, societat de drets, intenta que les persones puguin compartir plenament aquesta herència social i viure d'acord amb uns estàndards socials. Les institucions que s'han lligat a aquest model són el sistema educatiu i els serveis socials. Aquests drets sorgeixen al segle XX des de la Revolució Francesa, hereus de l'estat liberal. La ciutadania social conforma l'estat del benestar, el qual suposa una correcció del liberalisme, ja que incorpora a la vida pública els drets socials. Es tracta d'un estat que no vetlla només per la producció i la distribució dels béns i serveis, sinó que treballa per a la redistribució d'aquests béns, que seran béns econòmics, culturals, socials, educatius, etc. Un model d'estat que ha superat l'antiestamentisme liberal, proposa un model d'estat intervencionista dotat d'un poder executiu fort que li permeti superar les limitacions del liberalisme clàssic. A nivell educatiu, això suposa acabar amb l'estratificació, la reproducció social i les desigualtats socials. Si en el passat les classes treballadores acudien a una escola primària de caràcter públic i eren molt pocs els que podien accedir a les classes superiors, el nou model educatiu de l'estat del benestar expandirà el sistema educatiu recollint les demandes formatives. L'estat del benestar converteix l'educació en un dret social prioritari, això fa que la majoria d'estats adoptin una concepció on l'estat ajudi a aconseguir als seus ciutadans un benestar superior. Aquest fet políticament és tot un repte que condueix a la democratització de l'educació per mitjà de la universalització. S'obre l'ensenyament secundari a tothom i es produeix un accés massiu a la universitat, i per tant, provoca que totes les classes socials i tots els individus puguin aconseguir els seus màxims educatius, trencant definitivament amb el marc educatiu bipolar.

T4. Llibertat de Càtedra

Llibertat d'expressió o llibertat de ciència. Els docents són lliures per investigar i per ensenyar sense vulnerar els drets dels alumnes. És un dels primers drets que es reclamen en l'educació i es concep com un dret irrenunciable de l'esquerra ideològica, que defensa que l'estat no ha de dictar el que s'ha d'ensenyar. El primer va ser Condorcet l'any 1792. Aquest principi de càtedra es troba en tots els nivells educatius i es contraposa a la llibertat de l'alumne, tot i que es considera que si és menor d'edat s'han de fer prevaler els seus drets. No és un dret individual i no només és un dret educatiu, sinó que és un dret d'expressió.

Política Educativa

S'interessa pels sistemes polítics, és a dir, per les institucions i els organismes de l'estat i pels processos de decisió en la dinàmica política mitjançant l'expressió del pluralisme polític. Mentre que la ciència política seria una ciència positiva que descriu els fets amb pretensions d'objectivitat.

Educació política: l'educació que pretén formar subjectes per implicar-se en els assumptes públics, preocupar-se pel bé comú i desenvolupar els valors de la democràcia. Comporta la transmissió tant de continguts com de formació d'hàbits i actituds. L'instrument més important per aconseguir l'educació política.

Actors de la política educativa:

• L'individu
• Família
• Escola
• Partits polítics
• Grups de pressió
• Societat política o Estat

Sistema educatiu: conjunt d'institucions que s'ocupen de l'educació i la formació, les quals poden ser estudiades des de diferents perspectives: l'anàlisi dels elements del sistema educatiu, el funcionament intern del sistema, els resultats.

Liberalisme: doctrina i sistema que defensa la llibertat política i econòmica com a dret per a tothom, des de la Revolució Francesa, difosa a Europa al segle XIX. Defensa la llibertat individual, el règim constitucional, la divisió de poders, la sobirania nacional, la participació ciutadana en l'activitat política i la llibertat econòmica.

Neoliberalisme: escola de pensament econòmic, defensora de la vigència dels principis del liberalisme clàssic, resposta a l'evolució del sistema capitalista. Propugna una intervenció estatal per corregir les distorsions produïdes pel funcionament del sistema, que fa impossible la lliure competència. L'escola neoliberal té com a figura més destacada el professor Friedman i defensa la intervenció limitada de l'estat i la llibertat de mercat. Idees: l'intervencionisme de l'Estat fa perillar el mercat, els diners públics en aspectes socials provoquen un desequilibri, la igualtat d'oportunitats genera desigualtat.

Educació i Educació Social

La política de l'educació es refereix al coneixement, ciència social que estudia l'educació com a fenomen polític, i la política educativa fa referència a l'activitat, a les polítiques educatives concretes que es realitzen en un marc espacial determinat. La relació entre política i educació ha de ser analitzada des d'una doble perspectiva: la d'estudiar els problemes de l'educació des d'un enfocament instrumental, programes d'acció que es relacionen amb demandes i recursos; la perspectiva política farà emergir els conflictes i tensions polítiques que existeixen.