Chuleta 1
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,17 KB
QUESTIONARI 1 LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
A) EL PROBLEMA AGRARI, L’ECONOMIA I LA DEMOGRAFIA.
1. Els preus dels aliments bàsics eren massa cars a la primera dècada del segle.
a) Expliqueu quines causes ocasionaven aquest fet i b) com influïa sobre el consum i la industrialització.Els preus dels aliments bàsics eren massa cars a la primera dècada, a causa de que l’augment de la producció agrícola era inferior al de la demanda, a més, van aplicar les polítiques aranzelàries proteccionistes sobre els cereals i els productes tèxtils. Les innovacions tècniques en el camp (regadiu, cultius adequats i més rendibles) no estaven massa desenvolupades. Conseqüències: Com que els preus dels aliments bàsics eren massa elevats en relació a la capacitat adquisitiva mitjan a Espanya, va haver-hi una influència negativa sobre el consum i sobre la industrialització dins la societat espanyola.
2. Analitzeu la situació del camp espanyol a inicis del segle XX:
a) els grans problemes: la situació de pobresa endèmica i l’increment de la conflictivitat social en el camp espanyol, i conseqüentment la necessitat d’una reforma agrària
b) les causes de cada problema: baixos rendiments a causa de la qualitat del sòl i la manca d’aigua, manteniment d’estructures de la propietat de la terra inadequada, crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres regions vitivinícoles.
c) la solució: creació d’una reforma agrària per contrarestar els grans problemes del camp espanyol.
3. Tres fets: l’augment vegetatiu natural, l’increment de la urbanització i l’augment dels moviments migratoris demostren que Espanya va canviar cap a una Demografia Moderna. Explica les causes d’aquests canvis.Les principals causes d’aquest canvi són l’augment moderat pero constant de la població espanyola i catalana en relació a Europa degut a que hi ha un canvi definitiu a una demografia moderna i per això hi ha un augment vegetatiu natural, un increment de la població urbana i un augment dels moviments migratoris. - L’augment vegetatiu és degut a la disminució de la mortalitat i l’augment de l’esperança de vida. - L’increment de la població urbana és degut a que les regions industrials perifèriques situades a les ciutats més importants, actuen com a pol d’atracció d’espanyols i d’immigrants. - Moviments migratoris: la relació negativa entre increment demogràfic i oportunitats laborals dispara la immigració, i per això hi ha un gran augment en la recepció d’immigrants.
B) LA FALLIDA DEL REFORMISME DINÀSTIC.
1. Per què sorgeix dintre de la Restauració el Regeneracionisme Polític? Perque va fracassar?Sorgeix com un intent de reforma superficial del sistema des dels propis partits dinàstics que no pretenien aprofundir en una veritable democratització del sistema. Va fracassar el primer govern Silvela-Polavieja per la polèmica del Tancament de Caixes a Catalunya, i va haver un relleu generacional dels líders polítics Antonio Maura (Prt Conservador) i Jose Canalejas (Pt. Liberal). I per que nombroses forces i grups polítics es varen mantenir al marge del sistema i van constituir les oposicions al reformisme dinàstic.
2. De les actuacions reformistes dels governs liberals i conservadors, classifiqueu les que tenen caràcter social i les que són polítiques.Govern Liberal: les actuacions reformistes de caràcter social à ampliació de la base social del règim per tal d’apropar a les classes mitjanes urbanes i la política reformista (“revolució des de dalt”). Caràcter polític à Llei de reforma de l’Administració Local i de Reforma Electoral.
Govern Conservador: les actuacions reformistes de caràcter social à Crisi del Reformisme Dinàstic. Caràcter polític à Aprofundiment en la política de reformes socials i en la limitació de la vinculació entre Esglesia- Estat. (Llei del “Candau” (1910)). Política tributaria: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l’impost de Consums. Llei de Lleves i abolició de les “quotes” de redempció. Llei de Mancomunitats.
QUESTIONARI (2) LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
A) L’OPOSICIÓ AL REFORMISME DINÀSTIC:
1. Els Republicans.
a) Esmenta l’ideari polític i ideològic d’Alejandro Lerroux i del Partit Radical Republicà. Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista que sovint estava enfrontada a l’anarquisme. A l’any 1908 fundà el Partit Republicà Radical, l’evolució d’aquest partit cap a posicions més moderades i la consolidació de l’anarcosindicalisme de la CNT provocaren la pèrdua de pes polític del Lerrouxisme durant la Segona República.
b) Explica les causes del notable èxit de Lerroux entre el proletariat i les classes populas de Barcelona. Quins mitjans fan servir?Les causes van ser que va saber aprofitar la crisi del republicanisme (en especial del federalisme i de l’anarquisme) i les tensions socials que comportava el creixement urbà de Barcelona a la primera etapa del S.XX.
Va aconseguir per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamenta en la organització de un gran nombre de centres republicans, en la celebració de multitudinàries meriendas fraternals i en la creació de grups de Jovenes Barbaros, que van ser els mitjans.
c) Quins components del seu ideari van influir en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909? Tenen relació amb les recomanacions de Lerroux als Jóvenes bárbaros?Va influir amb la propaganda anticlerical i revolucionaria que es va desbordar. Si que tenen relació les recomanacions amb els actes del Jóvenes Barbaros, ja que van començar a destruir-ho tot.
c) Quins components del seu ideari van influir en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909? Tenen relació amb les recomanacions de Lerroux als Jóvenes bárbaros?Va influir amb la propaganda anticlerical i revolucionaria que es va desbordar. Si que tenen relació les recomanacions amb els actes del Jóvenes Barbaros, ja que van començar a destruir-ho tot.
2. El catalanisme.
a) Esmenta l’ideari de la Lliga Regionalista, la base social, el seu programa polític i els líders.L’ideari era Catalanista, catòlic, conservador i nacionalista. El seu ideari el va escriure Prat de Riba en el llibre “la Nacionalitat Catalana”. La base social són les classes benestants, es a dir, les classes riques. El programa polític és participar en les eleccions per tal d’aconseguir d’Espanya un estat descentralitzat, i a Catalunya l’autonomia política. Els seus líders eren Prat de Riba i Francesc Cambó.
b) La participació de la Lliga Regionalista i dels republicans quins canvis van produir en el sistema electoral a Catalunya?Els republicans de Lerroux i la Lliga Catalanista van acabar amb el caciquisme, amb la manipulació de les eleccions (frau electoral) i el bipartidisme. A partir del 1901 sempre guanyaren les eleccions o la lliga o els republicans, perquè les eleccions eren netes i democràtiques.
B) LA SOLIDARITAT CATALANA.
1. Explica els incidents del Cu-Cut i de la Veu de Catalunya.La revista Cu-Cut és un setmanari d’humor satíric i la Veu de Catalunya és el diari de la Lliga Regionalista (el cu-cut en certa manera també). El cu-cut va publicar un acudit que feia referència a una victòria, un grup de militars exaltats van crear el cu-cut i la Veu de Catalunya. Van cometre un delicte, però el govern va donar suport als militars i va proclamar la Llei de Jurisdiccions.
2. Quins objectius tenia la Llei de Jurisdiccions? Perquè s’afirma que representava la primera crisi del poder civil?Aquesta llei establia que tot atac al Exèrcit i als símbols serien jutjats per tribunals militars. Això suposava que aquests civils serien jutjats per tribunals militars, no per jutges i això donava molt a l’exèrcit perquè significava la pèrdua del poder civil davant dels militars. El poder civil cedia part del seu poder als militars, per això és una crisi del poder civil. Els civils es van unir per intentar abolir aquesta llei, i van crear partits tant de dreta com d’esquerra que s’anomenaren Solidaritat Catalana.
3. Explica les causes de la formació i composició de Solidaritat Catalana i també els objectius (programa del Tivoli) Per intentar abolir la Llei Jurisdiccions que s’havia implantat es va crear la Solidaritat Catalana, composta per partits de dretes i d’esquerres com ho són la Lliga Regionalista, Republicans federals, centre nacionalista Republicà, Unió Catalanista i els Carlins. Es van presentar i van guanyar les eleccions de 1920. Els objectius eren presentar-se a les eleccions per a aconseguir diputats per tal d’abolir la Llei Jurisdiccions.
b) Esmenta les causes de la crisis de Solidaritat Catalana i les conseqüències.
Com que estaven formats per partits de dretes i d’esquerres va passar que les contradiccions ideològiques internes van portar a la Solidaritat Catalana a la crisi entre 1908 i 1909 (Projecte de cultura de l’ajuntament de Barcelona (1908) i la Tràgica (1909).
c)LA SETMANA TRAGICA
a)Descriu l’orientació de la política colonial espanyola després de 1898.Destaca els fets següents:el Tractat d’Algesires(1906),la oposició armada dels rifenys,Barranco del Lobo (1909),la política colonial de Maura (1909)amb la crida dels reservistes catalans.
L’orientació de la política colonial espanyola va anar cap el Magrib,la confrontació d’interessos entre Espanya i França acaba amb el tractat d’Algesires(1906),on s’establé el Protectorat Espanyol del Marroc,la forta oposició armada dels rifenys acabà amb la dramàtica derrota espanyola del “Barranco del Lobo” 1909,això va fer reactivar la guerra del Marroc i el govern de Maura va decidir incrementar la presencia militar espanyola al nord d’Àfrica.La nova etapa d’aquesta guerra va ser defensar les places espanyoles de Ceuta i Melilla,però la manca d’efectius de l’Exèrcit a causa dels “quotes”decidí al govern a cridar els reservistes catalans.
b)Explica les causes i les caracterísiques de la revolta de Barcelona de juliol de 1909 (setmana Tràgica).La movilització popular contra la guerra es va iniciar el port de Barcelona el 18 de Juliol,mentre tenia lloc la sortida de tropes cap al Marroc.La revolta es va allargar una setmana i va originar un moviment que va adquirir un fort component antimilitariste i de rebuig a l’hegemonia social cultural de l’esglesia.El dia 24 es va construir un comité de vaga,amb la participació de republicans,socialistes i anarquistes,que van fer una crida a la vaga general.Va esclatar totes les tensions acumulades i els incidents al carrer i les barricades van fer que es cremesin més de 80 establiments religiosos,les autoritats van declarar l’estat de guerra,la repressió posterior va ser molt dura i centenars de persones van ser detingudes.Francesc Ferrer i Guardia sense haver participat directament en els fets,fou acusat de ser-ne l’inspirador ideológic.
c)Resumeix el fets més rellevants,la dura repressió i les conseqüencies polítiques.(Ferrer i Guardia).Durant 15 dies la ciutat es va omplir de barricades.La repressió indiscriminada va passar per més de 1700 detinguts i 17 condemnats a mort,entre ells el pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia.Les conseqüencies van ser el gran desprestigi interior i exterior del govern d’Antonio Maura que sota el lema “Maurano” va hacer de dimitir i el torn dinàtic va passar als liberals (Wret i Canalejas).La desacreditació de la lliga Regionalista i dels republicans per la seva posició davant els fets i la posterior repressió, que els va comportar forts retrocesos electorals.L’enfortiment del sindicalisme revolucionari anarquista sobre el moviment obrer a Catalunya.
A) EL PROBLEMA AGRARI, L’ECONOMIA I LA DEMOGRAFIA.
1. Els preus dels aliments bàsics eren massa cars a la primera dècada del segle.
a) Expliqueu quines causes ocasionaven aquest fet i b) com influïa sobre el consum i la industrialització.Els preus dels aliments bàsics eren massa cars a la primera dècada, a causa de que l’augment de la producció agrícola era inferior al de la demanda, a més, van aplicar les polítiques aranzelàries proteccionistes sobre els cereals i els productes tèxtils. Les innovacions tècniques en el camp (regadiu, cultius adequats i més rendibles) no estaven massa desenvolupades. Conseqüències: Com que els preus dels aliments bàsics eren massa elevats en relació a la capacitat adquisitiva mitjan a Espanya, va haver-hi una influència negativa sobre el consum i sobre la industrialització dins la societat espanyola.
2. Analitzeu la situació del camp espanyol a inicis del segle XX:
a) els grans problemes: la situació de pobresa endèmica i l’increment de la conflictivitat social en el camp espanyol, i conseqüentment la necessitat d’una reforma agrària
b) les causes de cada problema: baixos rendiments a causa de la qualitat del sòl i la manca d’aigua, manteniment d’estructures de la propietat de la terra inadequada, crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres regions vitivinícoles.
c) la solució: creació d’una reforma agrària per contrarestar els grans problemes del camp espanyol.
3. Tres fets: l’augment vegetatiu natural, l’increment de la urbanització i l’augment dels moviments migratoris demostren que Espanya va canviar cap a una Demografia Moderna. Explica les causes d’aquests canvis.Les principals causes d’aquest canvi són l’augment moderat pero constant de la població espanyola i catalana en relació a Europa degut a que hi ha un canvi definitiu a una demografia moderna i per això hi ha un augment vegetatiu natural, un increment de la població urbana i un augment dels moviments migratoris. - L’augment vegetatiu és degut a la disminució de la mortalitat i l’augment de l’esperança de vida. - L’increment de la població urbana és degut a que les regions industrials perifèriques situades a les ciutats més importants, actuen com a pol d’atracció d’espanyols i d’immigrants. - Moviments migratoris: la relació negativa entre increment demogràfic i oportunitats laborals dispara la immigració, i per això hi ha un gran augment en la recepció d’immigrants.
B) LA FALLIDA DEL REFORMISME DINÀSTIC.
1. Per què sorgeix dintre de la Restauració el Regeneracionisme Polític? Perque va fracassar?Sorgeix com un intent de reforma superficial del sistema des dels propis partits dinàstics que no pretenien aprofundir en una veritable democratització del sistema. Va fracassar el primer govern Silvela-Polavieja per la polèmica del Tancament de Caixes a Catalunya, i va haver un relleu generacional dels líders polítics Antonio Maura (Prt Conservador) i Jose Canalejas (Pt. Liberal). I per que nombroses forces i grups polítics es varen mantenir al marge del sistema i van constituir les oposicions al reformisme dinàstic.
2. De les actuacions reformistes dels governs liberals i conservadors, classifiqueu les que tenen caràcter social i les que són polítiques.Govern Liberal: les actuacions reformistes de caràcter social à ampliació de la base social del règim per tal d’apropar a les classes mitjanes urbanes i la política reformista (“revolució des de dalt”). Caràcter polític à Llei de reforma de l’Administració Local i de Reforma Electoral.
Govern Conservador: les actuacions reformistes de caràcter social à Crisi del Reformisme Dinàstic. Caràcter polític à Aprofundiment en la política de reformes socials i en la limitació de la vinculació entre Esglesia- Estat. (Llei del “Candau” (1910)). Política tributaria: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l’impost de Consums. Llei de Lleves i abolició de les “quotes” de redempció. Llei de Mancomunitats.
QUESTIONARI (2) LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
A) L’OPOSICIÓ AL REFORMISME DINÀSTIC:
1. Els Republicans.
a) Esmenta l’ideari polític i ideològic d’Alejandro Lerroux i del Partit Radical Republicà. Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista que sovint estava enfrontada a l’anarquisme. A l’any 1908 fundà el Partit Republicà Radical, l’evolució d’aquest partit cap a posicions més moderades i la consolidació de l’anarcosindicalisme de la CNT provocaren la pèrdua de pes polític del Lerrouxisme durant la Segona República.
b) Explica les causes del notable èxit de Lerroux entre el proletariat i les classes populas de Barcelona. Quins mitjans fan servir?Les causes van ser que va saber aprofitar la crisi del republicanisme (en especial del federalisme i de l’anarquisme) i les tensions socials que comportava el creixement urbà de Barcelona a la primera etapa del S.XX.
Va aconseguir per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamenta en la organització de un gran nombre de centres republicans, en la celebració de multitudinàries meriendas fraternals i en la creació de grups de Jovenes Barbaros, que van ser els mitjans.
c) Quins components del seu ideari van influir en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909? Tenen relació amb les recomanacions de Lerroux als Jóvenes bárbaros?Va influir amb la propaganda anticlerical i revolucionaria que es va desbordar. Si que tenen relació les recomanacions amb els actes del Jóvenes Barbaros, ja que van començar a destruir-ho tot.
c) Quins components del seu ideari van influir en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909? Tenen relació amb les recomanacions de Lerroux als Jóvenes bárbaros?Va influir amb la propaganda anticlerical i revolucionaria que es va desbordar. Si que tenen relació les recomanacions amb els actes del Jóvenes Barbaros, ja que van començar a destruir-ho tot.
2. El catalanisme.
a) Esmenta l’ideari de la Lliga Regionalista, la base social, el seu programa polític i els líders.L’ideari era Catalanista, catòlic, conservador i nacionalista. El seu ideari el va escriure Prat de Riba en el llibre “la Nacionalitat Catalana”. La base social són les classes benestants, es a dir, les classes riques. El programa polític és participar en les eleccions per tal d’aconseguir d’Espanya un estat descentralitzat, i a Catalunya l’autonomia política. Els seus líders eren Prat de Riba i Francesc Cambó.
b) La participació de la Lliga Regionalista i dels republicans quins canvis van produir en el sistema electoral a Catalunya?Els republicans de Lerroux i la Lliga Catalanista van acabar amb el caciquisme, amb la manipulació de les eleccions (frau electoral) i el bipartidisme. A partir del 1901 sempre guanyaren les eleccions o la lliga o els republicans, perquè les eleccions eren netes i democràtiques.
B) LA SOLIDARITAT CATALANA.
1. Explica els incidents del Cu-Cut i de la Veu de Catalunya.La revista Cu-Cut és un setmanari d’humor satíric i la Veu de Catalunya és el diari de la Lliga Regionalista (el cu-cut en certa manera també). El cu-cut va publicar un acudit que feia referència a una victòria, un grup de militars exaltats van crear el cu-cut i la Veu de Catalunya. Van cometre un delicte, però el govern va donar suport als militars i va proclamar la Llei de Jurisdiccions.
2. Quins objectius tenia la Llei de Jurisdiccions? Perquè s’afirma que representava la primera crisi del poder civil?Aquesta llei establia que tot atac al Exèrcit i als símbols serien jutjats per tribunals militars. Això suposava que aquests civils serien jutjats per tribunals militars, no per jutges i això donava molt a l’exèrcit perquè significava la pèrdua del poder civil davant dels militars. El poder civil cedia part del seu poder als militars, per això és una crisi del poder civil. Els civils es van unir per intentar abolir aquesta llei, i van crear partits tant de dreta com d’esquerra que s’anomenaren Solidaritat Catalana.
3. Explica les causes de la formació i composició de Solidaritat Catalana i també els objectius (programa del Tivoli) Per intentar abolir la Llei Jurisdiccions que s’havia implantat es va crear la Solidaritat Catalana, composta per partits de dretes i d’esquerres com ho són la Lliga Regionalista, Republicans federals, centre nacionalista Republicà, Unió Catalanista i els Carlins. Es van presentar i van guanyar les eleccions de 1920. Els objectius eren presentar-se a les eleccions per a aconseguir diputats per tal d’abolir la Llei Jurisdiccions.
b) Esmenta les causes de la crisis de Solidaritat Catalana i les conseqüències.
Com que estaven formats per partits de dretes i d’esquerres va passar que les contradiccions ideològiques internes van portar a la Solidaritat Catalana a la crisi entre 1908 i 1909 (Projecte de cultura de l’ajuntament de Barcelona (1908) i la Tràgica (1909).
c)LA SETMANA TRAGICA
a)Descriu l’orientació de la política colonial espanyola després de 1898.Destaca els fets següents:el Tractat d’Algesires(1906),la oposició armada dels rifenys,Barranco del Lobo (1909),la política colonial de Maura (1909)amb la crida dels reservistes catalans.
L’orientació de la política colonial espanyola va anar cap el Magrib,la confrontació d’interessos entre Espanya i França acaba amb el tractat d’Algesires(1906),on s’establé el Protectorat Espanyol del Marroc,la forta oposició armada dels rifenys acabà amb la dramàtica derrota espanyola del “Barranco del Lobo” 1909,això va fer reactivar la guerra del Marroc i el govern de Maura va decidir incrementar la presencia militar espanyola al nord d’Àfrica.La nova etapa d’aquesta guerra va ser defensar les places espanyoles de Ceuta i Melilla,però la manca d’efectius de l’Exèrcit a causa dels “quotes”decidí al govern a cridar els reservistes catalans.
b)Explica les causes i les caracterísiques de la revolta de Barcelona de juliol de 1909 (setmana Tràgica).La movilització popular contra la guerra es va iniciar el port de Barcelona el 18 de Juliol,mentre tenia lloc la sortida de tropes cap al Marroc.La revolta es va allargar una setmana i va originar un moviment que va adquirir un fort component antimilitariste i de rebuig a l’hegemonia social cultural de l’esglesia.El dia 24 es va construir un comité de vaga,amb la participació de republicans,socialistes i anarquistes,que van fer una crida a la vaga general.Va esclatar totes les tensions acumulades i els incidents al carrer i les barricades van fer que es cremesin més de 80 establiments religiosos,les autoritats van declarar l’estat de guerra,la repressió posterior va ser molt dura i centenars de persones van ser detingudes.Francesc Ferrer i Guardia sense haver participat directament en els fets,fou acusat de ser-ne l’inspirador ideológic.
c)Resumeix el fets més rellevants,la dura repressió i les conseqüencies polítiques.(Ferrer i Guardia).Durant 15 dies la ciutat es va omplir de barricades.La repressió indiscriminada va passar per més de 1700 detinguts i 17 condemnats a mort,entre ells el pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia.Les conseqüencies van ser el gran desprestigi interior i exterior del govern d’Antonio Maura que sota el lema “Maurano” va hacer de dimitir i el torn dinàtic va passar als liberals (Wret i Canalejas).La desacreditació de la lliga Regionalista i dels republicans per la seva posició davant els fets i la posterior repressió, que els va comportar forts retrocesos electorals.L’enfortiment del sindicalisme revolucionari anarquista sobre el moviment obrer a Catalunya.