Pistolerisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,06 KB
PISTOLERISME Es un país neutral, no va tenir gaire influència. Amb la llarga guerra, els països neutrals comencen a construir armaments i experimentarà uns augments dels seus beneficis en 4 vegades més i el PIB puja més del 50% econòmicament i el distribueixen per tots els bàndols. Es va produir un procés inflacionari que implica un creixement econòmic desequilibrat perquè es produïa un mecanisme inflacionari important (inflació) que es una pujada general de preu per sobre del seu valor de cost. Espanya produeix i els països en guerra estan comprant sores i els preus van pujant. Aquesta inflació està produïda per:
1à Una compra massiva dels països en guerra que es fa que pugin els preus i generen una conflictivitat social ( pugen salaris però també preus). Els salaris no pujaven al mateix nivell o mida que pujaven els preus.
La inflació fa que hi hagi una pèrdua del poder adquisitiu i els assalariats són els que surten més perjudicats.
Causes puntuals a Espanya:
L inflació fa que hi hagin protestes socials. Els increments de lactivitat del moviment obrer ( Revolució Russa)
La crisi del 1917 comença amb una protesta de segona fila. Els militars comencen a protestar per la pèrdua del poder adquisitiu i perquè hi ha militats que estan sent mantinguts de Escalafó.
LAssembla Parlamentària entre el 68-71 el congrés i senat decideixen reunir-se per demanar la descentralització de lEstat que es modifica amb la constitució.
Els moviments obrers (marxista o anarquista proposen convocar una vaga general revolucionària que serviria per destinar el sistema liberal cap al capitalisme).
Fan una aposta per imitar el moviment Rus. La vaga la comencen o la convoquen per lagost del 17.
Conseqüències:
1à Repressió:
70 morts en accions tant de la policia com de laltre banda. Hi ha 2000 detinguts que havien sigut líders de partits i sindicats, per exemple:
CNTà Salvador Seguí/ Angel Pestaña
PSOEà Francisco Lago Caballero/ J. Basteido i Saborit
1917/1923
Hi ha un pistolerisme, la violència social es donaria fins a la dictadura de Francisco Madeira. Es va produir 800 morts per violència politico/social dels quals 218 van ser patrons, 142 autoritats ( polítics, militars i policies) i 400 obrers
Els sindicats grocs eren pistolers encarregats de vigilar o salvar a aquells que estaven amenaçats. Surt un nou moviment obrer (CNT-FAI) defensa la violència i la principal línia de enfrontament vindria de la FAI amb les autoritats
Pistolerisme: Violència entre el moviment obrer generalitzat (FAI) contra les autoritats. El 1901 hi ha lassassinat de Dato.
2à Polítiques:
Aparició de la FAI.( Federació Anarquista Ibèrica) fundada lany 1920-21. Es lelement integrat dins la CNT més radicalitzat. El fundador va ser Durruti. Apareix juntament el PCE ( Partit Comunista Espanya) es un incisió que la formen els marxistes i anarquistes, es a dir, seguiment de les normes de funcionament de Rússia. Els dos personatges que destaquen són Dolores Abarruri i A. Díaz. Es produeix una radicalització del moviment obrer.
Des de el punt de vista de la Restauració, la restauració constitucional ( Basada en la constitució del 1876) desapareix i es centra en una dinàmica que no es torna a implantar. Pràcticament entra en una època de predictadura ( no hi ha llibertats individuals, no hi ha drets, ni eleccions, els governs són tots de concentració (dinàstics) i els nacionalistes)
La oligarquia econòmica que shavia trencat es torna a ajuntar per crear governs de concentració per poder tirar endavant la amenaça del moviment obrer.
La setmana Tràgica->L'origen de la Setmana Tràgica del 1909 s'ha de buscar en la política colonial espanyola al nord de l'Àfrica.Els governs espanyols s'havien volien mantenir ocupat aquest territori malgrat les revoltes locals,cosa que va tenir com a conseqüència un seguit de derrotes militars amb molts morts.Això va forçar el govern a mobilitzar més homes per enviar-los a lluitar al Marroc. Bona part d'aquests homes eren reservistes catalans, molts d'ells casats i amb fills.A aquesta circumstància s'ha d'afegir el caràcter injust del sistema de reclutament, que permetia la redempció per diners i feia recaure sobre les classes populars tot el pes de la lleva.L'embarcament dels reservistes catalans cap al Marroc va provocar una reacció popular de rebuig,que va culminar amb una vaga general i una insurrecció espontània.Les agrupacions polítiques que haurien pogut dirigir els esdeveniments,com els republicans federals, els nacionalistes o els lerrouxistes, van renunciar a encapçalar-los.Sense objectius polítics concrets ni control de cap mena,el moviment popular va degenerar en un anticlericalisme primitiu,que va cremar esglésies i convents.
L'anticlericalisme,era una de les banderes que enarboraven les classes populars a l'etapa.El discurs demagògic del republicanisme lerrouxista havia contribuït a l'arrelament de l'anticlericalisme popular.Aquest anticlericalisme es fundava en els privilegis que el règim de la Restauració mantenia a l'Església, com també en la vinculació de l'alta burgesia amb els cercles socials i benèfics eclesials, a través de patronats i parròquies.
La revolta de la Setmana Tràgica va ser finalment esclafada per l'exèrcit, i se'n va fer responsables els cercles anarquistes. La forta repressió seguent va afectar tota la classe obrera i intel· lectuals llibertaris com Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser afusellat sense proves com a instigador