Pistolerisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,06 KB

LA CRISI GENERAL DE 1917 -Causes: la situació generada per la inflació econòmica durant la 1a GM a Espanya. -Els sectors afectats: 1. L'exèrcit:-la inflació havia produït una disminució en els salaris dels oficials i per tant un descontentament. -Un altre malestar que va originar la política d'ascensos: els oficials africanistes pujaven per davant de la seva antiguitat. Això va generar protestes entre els oficials de la península, els quals van crear unes Juntes o associacions de Defensa, el suport dels partits de l'oposició, però temuda pel govern perquè podia acabar en revolta militar. Al final hi va haver mutu acord. 2. El govern: El Govern del conservador Eduardo Dato alarmat per una possible revolta militar va decidir dissoldre les Corts i imposar la censura de premsa. Davant d'això els parlamentaris catalans de la Lliga Regionalista convocar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris per triar un g º provisional que aprovés una nova Constitució. A aquesta reunió només van assistir uns 70 (la majoria republicans i socialistes) dels 760 que formaven les Corts. El govern de Dato ho va interpretar com un desafiament o desacatament i va ordenar la seva clausura enviant a la Guàrdia Civil. Aquest fet va ser l'inici d'un deteriorament progressiu del govern, tot i que els líders polítics del moment (A. Maura i E. Dato conservadors; Romanones i G ª Prieto à liberals) van intentar diverses formes de govern (com seguir amb el torn dinàstic o la concentració nacional), però sense èxit, ja que en les Corts cap partit tenia majoria. Per això entre 1918 i 1923 es van succeir fins a 10 governs. 3. Al món laboral: La inflació i l'atur derivats de la 1 ª GM són la causa de l'elevada conflictivitat social entre 1917-23. Alguns exemples serien: -A l'agost de 1917, arran d'una vaga ferroviària a València, es forma un comitè de vaga en què participa la UGT i la CNT, el manifest comú convoca una vaga general a tot Espanya. La vaga va tenir escassa incidència, excepte a Madrid, Astúries, País Basc, Catalunya i Llevant. Aquí els incidents van ser violents i el g º de Dato va declarar l'estat de guerra (intervenció de l'exèrcit) Hafs amb més de 1000 ferits, 2000 detinguts i els components del comitè jutjats i empresonats (cadena perpètua). -A l'any següent, 1918, s'inicien a Andalusia, especialment a la província de Còrdova, revoltes camperoles, encoratjades per anarquistes i socialistes exigint reparticions de terres. Aquestes revoltes anaven acompanyades per assalts i ocupacions de propietats, terres, crema de collites i formació de nous Ajuntaments pels rebels. Aquests fets transcorren entre 1918-21, anomenat el trienni bolxevic andalús. El g º respondre amb la fórmula de sempre: declarar l'estat de guerra, detenir, jutjar i empresonar als dirigents. -El 1919 s'inicia a Barcelona una vaga a la Canadenca, empresa que abastia d'electricitat a la ciutat i la seva indústria. La vaga va durar gairebé 2 mesos deixant sense llum a més del 70% de la població. Les exigències dels obrers: augment de sou i jornada de 8 hores. L'empresa acaba acceptant-lo però no readmet als acomiadats. Davant d'això el comitè de vaga, majoritàriament anarquista, va tornar a la vaga encara més radicalitzada. Van formar el grup dels Solidaris, entre ells Buenaventura Durruti, que van optar per l'acció violenta: segrestos i assassinats d'autoritats, patrons i agents de l'ordre. Per la seva banda el delegat del govern a Barcelona i els patrons van reforçar les mesures per controlar la situació com: la llei de fugues (disparar contra el detingut que es donés a la fuga) i contractar pistolers a sou. Conseqüències: van morir més de 200 persones per ambdós bàndols, fins i tot el pte de g º Eduardo Dato 1921 i l'advocat laboralista Francesc Layret 1920. Assenyalar, però, que es va aconseguir, per 1 ª vegada a Espanya, la jornada laboral de 8 hores 1919.

PISTOLERISME Es un país neutral, no va tenir gaire influència. Amb la llarga guerra, els països neutrals comencen a construir armaments i experimentarà uns augments dels seus beneficis en 4 vegades més i el PIB puja més del 50% econòmicament i el distribueixen per tots els bàndols. Es va produir un procés inflacionari que implica un creixement econòmic desequilibrat perquè es produïa un mecanisme inflacionari important (inflació) que es una pujada general de preu per sobre del seu valor de cost. Espanya produeix i els països en guerra estan comprant sores i els preus van pujant. Aquesta inflació està produïda per:
1à Una compra massiva dels països en guerra que es fa que pugin els preus i generen una conflictivitat social ( pugen salaris però també preus). Els salaris no pujaven al mateix nivell o mida que pujaven els preus.
La inflació fa que hi hagi una pèrdua del poder adquisitiu i els assalariats són els que surten més perjudicats.

Causes puntuals a Espanya:
L inflació fa que hi hagin protestes socials. Els increments de lactivitat del moviment obrer ( Revolució Russa)
La crisi del 1917 comença amb una protesta de segona fila. Els militars comencen a protestar per la pèrdua del poder adquisitiu i perquè hi ha militats que estan sent mantinguts de Escalafó.
LAssembla Parlamentària entre el 68-71 el congrés i senat decideixen reunir-se per demanar la descentralització de lEstat que es modifica amb la constitució.
Els moviments obrers (marxista o anarquista proposen convocar una vaga general revolucionària que serviria per destinar el sistema liberal cap al capitalisme).
Fan una aposta per imitar el moviment Rus. La vaga la comencen o la convoquen per lagost del 17.

Conseqüències:

1à Repressió:
70 morts en accions tant de la policia com de laltre banda. Hi ha 2000 detinguts que havien sigut líders de partits i sindicats, per exemple:
CNTà Salvador Seguí/ Angel Pestaña
PSOEà Francisco Lago Caballero/ J. Basteido i Saborit

1917/1923
Hi ha un pistolerisme, la violència social es donaria fins a la dictadura de Francisco Madeira. Es va produir 800 morts per violència politico/social dels quals 218 van ser patrons, 142 autoritats ( polítics, militars i policies) i 400 obrers
Els sindicats grocs eren pistolers encarregats de vigilar o salvar a aquells que estaven amenaçats. Surt un nou moviment obrer (CNT-FAI) defensa la violència i la principal línia de enfrontament vindria de la FAI amb les autoritats
Pistolerisme: Violència entre el moviment obrer generalitzat (FAI) contra les autoritats. El 1901 hi ha lassassinat de Dato.

2à Polítiques:
Aparició de la FAI.( Federació Anarquista Ibèrica) fundada lany 1920-21. Es lelement integrat dins la CNT més radicalitzat. El fundador va ser Durruti. Apareix juntament el PCE ( Partit Comunista Espanya) es un incisió que la formen els marxistes i anarquistes, es a dir, seguiment de les normes de funcionament de Rússia. Els dos personatges que destaquen són Dolores Abarruri i A. Díaz. Es produeix una radicalització del moviment obrer.
Des de el punt de vista de la Restauració, la restauració constitucional ( Basada en la constitució del 1876) desapareix i es centra en una dinàmica que no es torna a implantar. Pràcticament entra en una època de predictadura ( no hi ha llibertats individuals, no hi ha drets, ni eleccions, els governs són tots de concentració (dinàstics) i els nacionalistes)
La oligarquia econòmica que shavia trencat es torna a ajuntar per crear governs de concentració per poder tirar endavant la amenaça del moviment obrer.




Evol.politica.La solidaritat catalana->Dos figures politikes van destacar i van intentar aplicar uns programes de reformes.Maura->Fou president del govern.Desenvolupa una politica d reformes am la finalitat d manteni el sistema.Va renovar la marna mercant i d la guerra;regula el dret a vaga i va introduir els arbitratges n les relacions laborals.Reformà llei electoral am finalitat d reduir l caciquisme i redactà una llei d?administracio local k no fou aprobada i com introduia el vot corporatu va provoca l?oposicio dels sectors + liberals i democratics.Llei d jurisdiccions-> Arran d?un acudit publicat al setmanari Cu-cut! on s ridiculitzava exercit pels seus fracasos,un grup doficials van asaltar la redaccio.La reaccio del govern va ser promulgar la llei de jurisdiccions x la kual s posaven sota jurisdiccio militat les ofenses orals o escrites a la unitat d la patria, la bandera i exercit.Akta interferencia militar trencava una caracteristica d la restauracio(la subordinacio del poder militar al civil).La solidaritat Catalana->A cat, la llei d jurisdiccions va ser contestada am la solidaritat catalana q era una aliansa d les forses politikes catalanes x lluitar contra akta llei.Mesos dspres, Solidaritat s va consituir n una coalicio electoral.El seu programa era aconsegui la derogacio d la llei i obtenir una autonomia x catalunya.Tb s va fer una manifestacio a favor d la Solidaritat Catalana.En les eleccions generals S.Catalana va obtenir 41 escons dels 44 k cat.tenia.Axo suposà la fi del cacquisme n tot el pais.D?altra anda,les diferencies dels partits k constituien Solidaritat eren tan diferents k era dificil k continuessin units.
La setmana Tràgica->L'origen de la Setmana Tràgica del 1909 s'ha de buscar en la política colonial espanyola al nord de l'Àfrica.Els governs espanyols s'havien volien mantenir ocupat aquest territori malgrat les revoltes locals,cosa que va tenir com a conseqüència un seguit de derrotes militars amb molts morts.Això va forçar el govern a mobilitzar més homes per enviar-los a lluitar al Marroc. Bona part d'aquests homes eren reservistes catalans, molts d'ells casats i amb fills.A aquesta circumstància s'ha d'afegir el caràcter injust del sistema de reclutament, que permetia la redempció per diners i feia recaure sobre les classes populars tot el pes de la lleva.L'embarcament dels reservistes catalans cap al Marroc va provocar una reacció popular de rebuig,que va culminar amb una vaga general i una insurrecció espontània.Les agrupacions polítiques que haurien pogut dirigir els esdeveniments,com els republicans federals, els nacionalistes o els lerrouxistes, van renunciar a encapçalar-los.Sense objectius polítics concrets ni control de cap mena,el moviment popular va degenerar en un anticlericalisme primitiu,que va cremar esglésies i convents.
L'anticlericalisme,era una de les banderes que enarboraven les classes populars a l'etapa.El discurs demagògic del republicanisme lerrouxista havia contribuït a l'arrelament de l'anticlericalisme popular.Aquest anticlericalisme es fundava en els privilegis que el règim de la Restauració mantenia a l'Església, com també en la vinculació de l'alta burgesia amb els cercles socials i benèfics eclesials, a través de patronats i parròquies.
La revolta de la Setmana Tràgica va ser finalment esclafada per l'exèrcit, i se'n va fer responsables els cercles anarquistes. La forta repressió seguent va afectar tota la classe obrera i intel· lectuals llibertaris com Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser afusellat sense proves com a instigador

Entradas relacionadas: