Catalanisme i Republicanisme a Catalunya (1901-1914)

Catalanisme i Republicanisme (1901-1909)

Catalunya va entrar al segle XX amb una dinàmica política força diferenciada de la resta d'Espanya. Els partits dinàstics havien perdut la seva hegemonia i dues noves forces, catalanisme i republicanisme, van passar a dirigir el joc polític.

La consolidació de la Lliga Regionalista

Durant les primeres dècades del segle XX, la Lliga es va consolidar com el partit hegemònic de Catalunya.

"La nacionalitat catalana" (ideari definit per Enric Prat de la Riba) reclamava:

• El dret de Catalunya a una autonomia política, però es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l'estat.

Destaquen Prat de la Riba (responsable principal de la política catalana) i Francesc Cambó (portaveu dels interessos catalans a Madrid).

Els primers anys no van ser gens fàcils perquè la Lliga va haver de fer front a l'expansió del republicanisme lerrouxista i a les discrepàncies ideològiques internes. Així que, malgrat els èxits electorals aconseguits, el republicanisme s'imposà a les eleccions generals i municipals.

Aquestes desfetes electorals van evidenciar les desavinences entre:

• Un grup d'intel·lectuals i professionals de tarannà més progressista que es mostraven intransigents en el tema de la negociació de les reivindicacions amb el govern de Madrid.

El 1904, amb la visita d'Alfons XIII a Barcelona, va esclatar la crisi quan un grup de regidors de la Lliga, encapçalats per Cambó, no van obeir els acords del partit de boicotejar la visita reial. La direcció del partit aprovà la seva activitat i el sector més crític va decidir abandonar aquesta formació i fundar-ne una nova.

El catalanisme d'esquerres

Els escindits de la Lliga Regionalista (1904), encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà, que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. Van afiliar-se alguns militants provinents del federalisme, però va tenir una incidència mínima, ja que els vots republicans eren detinguts pel Partit Republicà Lerrouxista.

Va aconseguir un gran activisme amb la publicació del diari El Poble Català i amb la creació de nombrosos ateneus. Van promoure el sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI).

La crisi de la Solidaritat va contribuir a l'apropament entre els republicans d'esquerra, que van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb la qual van obtenir bons resultats. Però quan la UFNR es va aliar amb el Partit Radical Lerrouxista, amb el Pacte de Sant Gervasi, els electors els van castigar en les eleccions, ja que els va desagradar la unió. Crisi de la Unió Federal Nacionalista Republicana i es va desfer.

L'impacte de la Setmana Tràgica

El trist record que va deixar la Guerra de Cuba va comportar que l'any 1909, en què es va fer una nova lleva, esclatés una violenta protesta popular a diferents indrets de Catalunya, sobretot a Barcelona.

El Conflicte del Marroc

A partir del 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica.

• La Conferència d'Algesires
• El Tractat Hispanofrancès van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, una zona muntanyosa del nord, amb l'obligació de pacificar-lo i administrar-lo.

L'interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics, però sobretot en la voluntat de recuperar el prestigi de l'exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba. Es volia aconseguir que Espanya esdevingués una potència colonial.

La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs dels rifenys organitzats en cabiles.

• 1909, al Barranc del Llop, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles, que van sofrir moltes baixes. Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif amb una lleva dels reservistes, entre els quals n'hi havia molts que estaven casats. Es va disposar que alguns regiments partissin des de Barcelona i això va provocar a la ciutat un moviment de protesta popular molt important.

Mobilització popular i conseqüències

• El 18 de juliol s'inicia la mobilització contra la guerra i l'injust sistema de quintes durant l'embarcament de tropes cap al Marroc.
• El 24 de juliol, amb la participació de republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes, es va constituir un comitè de vaga que va fer la crida a la vaga general.

La revolta popular es va allargar una setmana, va desbordar l'objectiu inicial de protesta i va agafar un fort sentiment antimilitarista, amb el rebuig de l'hegemonia social i cultural de l'Església.

• Es van aixecar barricades al carrer.
• Enfrontaments amb les forces de l'ordre públic.
• Crema de vuitanta centres religiosos.

Les autoritats van declarar l'Estat de Guerra i van enviar reforços per reprimir les manifestacions. El nombre elevat de morts i ferits va radicalitzar el moviment insurreccional, però la falta de coordinació i direcció polítiques va derivar cap a l'acció descontrolada.

El govern de Maura va dur a terme una dura repressió:

• 216 consells de guerra que van afectar 1700 persones.
• 17 penes de mort (5 de les quals es van dur a terme, entre elles la de Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista que no va participar en la Setmana Tràgica, càstig exemplar).

L'actuació del govern va aixecar una onada de protestes que van fer caure el govern de Maura.

A Catalunya els fets també van tenir conseqüències polítiques:

• Els lerrouxistes es van veure desacreditats pel comportament oportunista i van perdre influència entre els treballadors.
• Desengany entre la classe obrera dels polítics republicans, que va afavorir l'arrelament de l'anarquisme.
• Desintegració de Solidaritat Catalana.
• Retrocés de la Lliga Regionalista.

La Mancomunitat Catalana

Primer òrgan de govern administratiu català des de 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat l'any 1931.

El procés de formació

El procés d'obtenció de la Mancomunitat va ser llarg i difícil i va haver de superar molts entrebancs.

Cal buscar-ne l'origen en les actuacions desenvolupades des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment en què el catalanisme, i en particular la Lliga Regionalista, va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions.

Els polítics catalanistes eren conscients que la regeneració de Catalunya era necessària:

• Millorar les infraestructures.
• Millorar el sistema educatiu.
• Fomentar la llengua i la cultura catalanes.

Aquests objectius van convertir-se en el programa de la Diputació de Barcelona l'any 1907, en què Prat de la Riba va ser escollit president. Per impulsar la cultura es va crear:

• L'Institut d'Estudis Catalans.
• La Biblioteca de l'Institut es va obrir al públic amb el nom de Biblioteca de Catalunya.

Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans de govern propis, l'any 1911 la Diputació de Barcelona, amb el suport de les altres diputacions, va promulgar la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i va presentar una proposta en aquesta direcció al govern liberal de Madrid.

Canalejas es va comprometre a tirar endavant el projecte de Mancomunitats, que va ser aprovat per les Corts l'any 1912. Però les circumstàncies no el van acompanyar. El partit liberal estava dividit i alguns dels seus membres eren força hostils al catalanisme, i el conservador s'hi oposà perquè ho havien proposat els liberals.

Constitució de la Mancomunitat

La Mancomunitat de Catalunya es constitueix el 6 d'abril de 1914.

• Constava d'un president: Enric Prat de la Riba, una assemblea i un consell permanent integrat per vuit membres.
• Va ser una delegació de funcions que ja tenien les diputacions i va disposar del pressupost que aquestes disposaven anteriorment.
• No hi va haver cessió de competències de govern ni modificacions pressupostàries.
• En qualsevol moment es podia suspendre perquè només tenia un caràcter administratiu.
• Presència majoritària de la Lliga Regionalista.
• Política de govern orientada a estimular i desenvolupar culturalment i econòmicament Catalunya.