Catalan
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,49 KB
3.- La literatura popular:
Caracteristiques de la literatura popular:
· La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difil de datar.
· Pel que fa al teatre es va continuar la tradició de l’entremès medieval, anomenat sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus, que descrivien costums de l’època acompanyades de música i cançons.
· En poesia hi havia una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs. També cal destacar els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el verç d’art menor, la rima assonant o l’ús de repeticions, que n’accentuaven la musicalitat.
· En prosa cal destacar les rondalles i les llegendes que també es transmetien oralment. El seu caràcter es fantàstic.
Romanticismo: caracteristiques.
Al llarg del s XIX van succeir dos moviments literaris i artístics: el romanicisme i el realismo. Romanticisme va ser un moviment d’arrel nacionalista, que recuperà les tradicions populars es tant que representatives de «l’ànima del poble» va representar les caracteristiques seguents:
· Rebuig dels cànons clàssics de l’estetica neoclàssica del s XVIII.
· Defensa de la llibertat de l’artista i de l’originiltat de l’obra d’art.
· Reivindicació de la lletjor, l’horro o el grotes com a valor d’art.
· Incorporacio de la barreja de gèneres.
· Predomini del sentiment sobre la raó.
· Exaltacio d’un cert sentiment nacionalista o patriòtic.
Prèsencia ocasional de l’exotisme o l’aventura.
Realisme: caracteristiques, obres i autors.
Va ser un moviment centrat sobretodo en la novel·la i que va pretendre reflactir la societat del seu temps. Algunes obres realistes són veritable disseccions socials, com: la comédie humaine. També cal destacar autors com el frances Stendhal, l’angles Charles Dickens, els rus Lev Tolstoi o els espanyols Benito Pérez Galdós i Clarín. El realismo ca tenir com a conseuencia el naturalismo, moviment creat pel frances Emile Zola amb dos objectius:
· Retratar la vida de les calsses socials més desfavorecides.
· Constituir el reflex literri de les teories determinades, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l’herencia genetica com per la influéncia del medi.
2.-La renaixença:
Concepte:
S’enten per renaixença el moviment de recuperació política i cultural que al llarg del s XIX es va propasar:
· dignificar la lelngua catalana.
· Restablir als territoris on es parlava una literatura nacional.
El moviment fou polític: va neixer de la voluntad de la burguesía catalana de diferenciar-se de la de la resta d’Espanya, més agrària i menys industrial.
Presonatges i institucions:
Amb alguns precedents que es remunten al S XVIII es considera que la Renaixença es va iniciar l’any 1833, amb la publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. A mitjan s. XIX ja s’identificaven amb la Renaixença algunes institucions prop importants. Tot plegat va fer possibles aspectos com ara l’edició de gramatiques i diccionaris, o els intents de catalanitzar camps diversos del saber, del dret a la filosofia.
Però on la reanixença assolí nés projeccio popular fou amb els jocs florals de Barcelona a partir de l’any 1859, els homes de la Renaixença enllaçaven amb el pasta medieval i van creuar una plataforma per a la creació literaria en catala que de seguida va obtenir un gran èzit i va suposar un primer estimul per a l’opcio lingüística d’un bon nombre d’escriptors. Els grans autors de la Renaixença (Angel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller) van ser premiats en el certamen en els inicis de les seves carreres literaries. Els jocs florals estan envoltats desde sempre d’una certa polèmica: alguns sectors els van considerar anacrònics o conservadors, tot i que en molts casos van acabar per participar-hi.
3.-Autors i obres:
Jacint Verdaguer:
L’autor més important de la literatura catalana del s XIX, per una raó: va ser capaç d’escriure una poesia enormement ambiciosa en un catala modern i asequible sense altres precedents que els escriptors medievals. Ell tot sol va dur a terme la asca que no s’havia fet al lalrg dels tres segles. La seva importancia és gairebé comparable amb Ramon Llull.
· Dades Biografiques:
Nascut el 1845 a Folgueroles la seva familia era pagesa. Als 10 anys va ingresar al seminari de Vic. El 1870 fou ordenat sacerdot. 1874 obtingué una anemia cerebral, al 1876 es recuperà i s’instal·là al palau del marques Comillas. 1877 guanyà els jocs florals amb l’extens poema L’atlantida i el 1866 emprengué un viatge a Terra Santa que lo produí una profunda impressió. De retorn a Barcelona caure en desgracia per dues raons:
* per la practuca de l’exorcisme
* multiplicà les donacions que feia als pobres com a almoiner del marques de Comillas fins quedar endeutat.
Fou traslladat al santuari de la Gleva. Pero Verdaguer no resistir l’aillament i al cap de dos anys torna a Barcelona on va practicar de nou l’exorcisme a la casa que l’acollí. Per aquest motiu fou suspès a dicinis de les seves funcions com a capellà. Es questa època va escriure: flors del calvari i En defensa pròpia (1895-1897). El 1902 fou traslladat a vil·la Joana on moró.
· Obra: poesia i prosa:
Verdaguer va ser un autor popular per la seva poesia lirica molts del poemas que escriví fossin musicats i convertits en cançons enormment conegudes. S’hi tracten la tematica mistica i l’amor per la naturalesa i també hi ha tematica Amorós i el patriotic.
Pero les seves obres mes ambiciones son poemas èpis: L’atlantida es una epopeia on la descoberta del nontinent americà es barreja amb elements mitolgics i Canigó consisteix en una exaltació de tall llegendari i clara influencia romantica. S’hi barregen alguns personantges ambnombrosos elemental llegendaris i fantastics. Si a l’atlantida destaca la precisio del llenguatge geologic, Canigo suposaun cant d’amor a la geografia catalana.
Verdaguer també es conegut per la seva obra en prosa camp en el qual se’l pot considerar el millor autor catala del s XIX.
Caracteristiques de la literatura popular:
· La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta; per això és més difil de datar.
· Pel que fa al teatre es va continuar la tradició de l’entremès medieval, anomenat sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus, que descrivien costums de l’època acompanyades de música i cançons.
· En poesia hi havia una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs. També cal destacar els romanços de bandolers. La poesia popular mantenia unes certes constants, com ara el verç d’art menor, la rima assonant o l’ús de repeticions, que n’accentuaven la musicalitat.
· En prosa cal destacar les rondalles i les llegendes que també es transmetien oralment. El seu caràcter es fantàstic.
Romanticismo: caracteristiques.
Al llarg del s XIX van succeir dos moviments literaris i artístics: el romanicisme i el realismo. Romanticisme va ser un moviment d’arrel nacionalista, que recuperà les tradicions populars es tant que representatives de «l’ànima del poble» va representar les caracteristiques seguents:
· Rebuig dels cànons clàssics de l’estetica neoclàssica del s XVIII.
· Defensa de la llibertat de l’artista i de l’originiltat de l’obra d’art.
· Reivindicació de la lletjor, l’horro o el grotes com a valor d’art.
· Incorporacio de la barreja de gèneres.
· Predomini del sentiment sobre la raó.
· Exaltacio d’un cert sentiment nacionalista o patriòtic.
Prèsencia ocasional de l’exotisme o l’aventura.
Realisme: caracteristiques, obres i autors.
Va ser un moviment centrat sobretodo en la novel·la i que va pretendre reflactir la societat del seu temps. Algunes obres realistes són veritable disseccions socials, com: la comédie humaine. També cal destacar autors com el frances Stendhal, l’angles Charles Dickens, els rus Lev Tolstoi o els espanyols Benito Pérez Galdós i Clarín. El realismo ca tenir com a conseuencia el naturalismo, moviment creat pel frances Emile Zola amb dos objectius:
· Retratar la vida de les calsses socials més desfavorecides.
· Constituir el reflex literri de les teories determinades, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l’herencia genetica com per la influéncia del medi.
2.-La renaixença:
Concepte:
S’enten per renaixença el moviment de recuperació política i cultural que al llarg del s XIX es va propasar:
· dignificar la lelngua catalana.
· Restablir als territoris on es parlava una literatura nacional.
El moviment fou polític: va neixer de la voluntad de la burguesía catalana de diferenciar-se de la de la resta d’Espanya, més agrària i menys industrial.
Presonatges i institucions:
Amb alguns precedents que es remunten al S XVIII es considera que la Renaixença es va iniciar l’any 1833, amb la publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. A mitjan s. XIX ja s’identificaven amb la Renaixença algunes institucions prop importants. Tot plegat va fer possibles aspectos com ara l’edició de gramatiques i diccionaris, o els intents de catalanitzar camps diversos del saber, del dret a la filosofia.
Però on la reanixença assolí nés projeccio popular fou amb els jocs florals de Barcelona a partir de l’any 1859, els homes de la Renaixença enllaçaven amb el pasta medieval i van creuar una plataforma per a la creació literaria en catala que de seguida va obtenir un gran èzit i va suposar un primer estimul per a l’opcio lingüística d’un bon nombre d’escriptors. Els grans autors de la Renaixença (Angel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller) van ser premiats en el certamen en els inicis de les seves carreres literaries. Els jocs florals estan envoltats desde sempre d’una certa polèmica: alguns sectors els van considerar anacrònics o conservadors, tot i que en molts casos van acabar per participar-hi.
3.-Autors i obres:
Jacint Verdaguer:
L’autor més important de la literatura catalana del s XIX, per una raó: va ser capaç d’escriure una poesia enormement ambiciosa en un catala modern i asequible sense altres precedents que els escriptors medievals. Ell tot sol va dur a terme la asca que no s’havia fet al lalrg dels tres segles. La seva importancia és gairebé comparable amb Ramon Llull.
· Dades Biografiques:
Nascut el 1845 a Folgueroles la seva familia era pagesa. Als 10 anys va ingresar al seminari de Vic. El 1870 fou ordenat sacerdot. 1874 obtingué una anemia cerebral, al 1876 es recuperà i s’instal·là al palau del marques Comillas. 1877 guanyà els jocs florals amb l’extens poema L’atlantida i el 1866 emprengué un viatge a Terra Santa que lo produí una profunda impressió. De retorn a Barcelona caure en desgracia per dues raons:
* per la practuca de l’exorcisme
* multiplicà les donacions que feia als pobres com a almoiner del marques de Comillas fins quedar endeutat.
Fou traslladat al santuari de la Gleva. Pero Verdaguer no resistir l’aillament i al cap de dos anys torna a Barcelona on va practicar de nou l’exorcisme a la casa que l’acollí. Per aquest motiu fou suspès a dicinis de les seves funcions com a capellà. Es questa època va escriure: flors del calvari i En defensa pròpia (1895-1897). El 1902 fou traslladat a vil·la Joana on moró.
· Obra: poesia i prosa:
Verdaguer va ser un autor popular per la seva poesia lirica molts del poemas que escriví fossin musicats i convertits en cançons enormment conegudes. S’hi tracten la tematica mistica i l’amor per la naturalesa i també hi ha tematica Amorós i el patriotic.
Pero les seves obres mes ambiciones son poemas èpis: L’atlantida es una epopeia on la descoberta del nontinent americà es barreja amb elements mitolgics i Canigó consisteix en una exaltació de tall llegendari i clara influencia romantica. S’hi barregen alguns personantges ambnombrosos elemental llegendaris i fantastics. Si a l’atlantida destaca la precisio del llenguatge geologic, Canigo suposaun cant d’amor a la geografia catalana.
Verdaguer també es conegut per la seva obra en prosa camp en el qual se’l pot considerar el millor autor catala del s XIX.